Més fortes però amb més fronts
El moviment feminista ha guanyat força mentre també creixien les desigualtats de gènere, disparades per la pandèmia
La crisi s’ha acarnissat sobre les dones més vulnerables, com ara les dones migrants i trans, que pateixen una greu exclusió laboral, social i d’habitatge
Derogar la llei d’estrangeria i la reforma laboral, prioritats
El moviment feminista tornarà a demostrar avui la seva força. El 8 de març del 2018 va ser el punt d’inflexió i des de llavors les dones s’han empoderat, s’han organitzat i han aconseguit ser escoltades, però és simptomàtic que el lema de la vaga feminista d’aquest any hagi d’incloure velles reivindicacions: Contra les precarietats, les fronteres i les violències. I és que les activistes i les entitats que treballen contra la discriminació i la violència de gènere alerten que la crisi sanitària i econòmica ha disparat les desigualtats i s’ha acarnissat, com passa sempre, amb les dones, sobretot les més vulnerables, com ara les migrants i les dones trans, que pateixen una forta exclusió social, laboral i d’habitatge. “No és només que avancem poc, sinó que estem en un moment de violència estructural molt greu, la pandèmia ha evidenciat més que mai que el que sosté l’estructura capitalista i patriarcal som les dones i que a més aquesta sobrecàrrega recau molts cops sobre les dones migrants i les persones de gènere dissident”, constata Marta Mariñas, terapeuta feminista especialitzada en gènere i violència de gènere.
En els últims dies s’han publicat nombrosos informes que constaten la forta discriminació que pateixen les dones en el mercat laboral. A Catalunya, segons les últimes dades oficials, les dones guanyen de mitjana un 20,6% menys que els homes, tot i que la bretxa salarial cau per cinquè any consecutiu. El govern espanyol acaba d’aprovar alguns canvis en la reforma laboral del Partit Popular de l’any 2012, com ara eliminar el contracte per obra i servei, fet que pot beneficiar els col·lectius més precaritzats, però el moviment feminista exigeix la derogació total de la reforma i posar fi ja a xacres com ara la bretxa salarial, l’exclusió laboral, el sostre de vidre i les males condicions laborals de les feines més feminitzades.
De tota manera, el que les dones han aconseguit organitzant-se en associacions, espais de debat i assemblees que estan actives tot l’any –no només els dies previst al 8-M– és traspassar la clàssica concepció del Dia de les Dones, tradicionalment associat al món sindical i les reivindicacions en l’àmbit laboral, i donar-li una perspectiva molt més àmplia. Com remarca Mariñas: “Sempre pensem en la precarietat laboral però també existeix la d’habitatge, per exemple, i també hem de tenir clar que la violència masclista no és només la que es dona dins la parella o en l’àmbit familiar, sinó que també hi ha molta violència estructural.” Posa com a exemple el fet que cada dia hi hagi més dones soles amb fills a càrrec desnonades o havent d’ocupar un pis per poder viure sota un sostre. “Tot i que es prioritzen a l’hora d’assignar habitatge social, falten partides pressupostàries, recursos i professionals”, denuncia. Un altre exemple és la llei trans que acaba d’aprovar el govern espanyol, ja que, tot i que garanteix el dret a la lliure autodeterminació de gènere, no inclou cap mesura adreçada a solucionar la greu exclusió laboral i d’habitatge que pateix aquest col·lectiu, critica la terapeuta. A Catalunya, assegura el govern, la llei trans que s’està preparant té previst, entre d’altres, “promoure la inserció laboral de les persones trans, com ja s’ha començat a fer amb un programa específic del Servei d’Ocupació de Catalunya (SOC) dotat amb més de 4 milions”. Les feministes demanen que l’avantprojecte d’aquesta llei que ha començat a caminar fa poques setmanes sigui “ambiciós, despatologitzador i de màxims”.
Per una vida digna
I és que totes les expertes i activistes consultades lamenten que, tot i que s’han fet alguns passos cap a la igualtat, són insuficients i massa cops es tracta de pedaços, no pas de solucions efectives i encara menys intents per atacar les causes de fons dels problemes. “Aquest 8 de març, les feministes seguim amb els nostres objectius d’enderrocar el sistema capitalista, heteropatriarcal i colonial per desconstruir una societat en què les dones, les lesbianes, transgènere, transsexuals i no binàries visquem vides dignes en llibertat”, resumeix el manifest de la jornada feminista d’avui. Entre altres demandes, hi ha la de posar fi a la violència obstètrica; el dret a l’avortament segur, lliure i gratuït a tot el territori català, “sense excepcions”; una “única xarxa d’educació pública, laica, inclusiva, gratuïta i amb perspectiva feminista, de diversitat sexual i de gènere”, i també la integració “immediata” de les treballadores de la llar i les cures al règim general de la Seguretat Social.
Una altra de les grans exigències del col·lectiu feminista –i per això el lema d’aquest 8-M inclou Contra les fronteres– és la derogació de la llei d’estrangeria, que aboca milers de dones a l’exclusió, la marginalitat i fins i tot la misèria. La crisi de la covid, es recorda, també ha precaritzat encara més les seves vides.
Per sobre de tot, però, el que es reclamarà avui és que s’apliqui la perspectiva de gènere a tot el que ens envolta i, evidentment, encara més a l’hora de fer polítiques públiques, ja que només així es pot arribar a l’arrel de les desigualtats, pas vital per erradicar-les. Lidia Arroyo, sociòloga i investigadora del grup de Gènere i TIC de la UOC, lidera una investigació que analitza la pandèmia en clau de desigualtats socioeconòmiques i de gènere. Una de les principals hipòtesis de l’estudi és que hi ha hagut més dones contagiades de la covid-19 a causa de “la segregació laboral” existent, ja que són elles les que treballen en sectors relacionats amb les cures i, per la seva proximitat amb les persones i perquè van ser considerades activitats essencials durant el confinament, van estar més exposades al virus.
Mentre que a Catalunya només el 3,7% dels homes fan feines relacionades amb la salut i els serveis socials, la xifra arriba al 13,5% en el cas de les dones ocupades. És per això que Arroyo creu que “s’haurien de revisar els criteris de qualitat de professions de sectors com ara el de la salut i el dels serveis socials i aplicar perspectiva de gènere als seus riscos laborals”. “Les diferències de gènere no són només quantitatives, sinó també sobre el tipus de tasques que es desenvolupen i les condicions de treball”, recorda Arroyo, de manera que s’ha de filar molt prim quan s’analitzen les desigualtats i les seves causes i conseqüències, indica.
Les noves tecnologies
La investigadora de la UOC recorda que durant la pandèmia van “col·lidir ” tres grans realitats que venen de lluny i que han disparat la desigualtat de gènere: l’“inequitatiu” repartiment dels treballs de cures dins de casa, la segregació ocupacional que analitza el seu estudi i la bretxa digital entre homes i dones. “Els homes se senten molt més segurs amb les noves tecnologies a causa dels estereotips de gènere, l’educació rebuda i la major disponibilitat de temps per dedicar a aprendre a fer servir les innovacions tecnològiques, de manera que, si en el mercat de treball adoptem noves eines tecnològiques sense considerar aquestes desigualtats, estarem situant en desavantatge les dones”, conclou Arroyo. De fet, el teletreball que ha instaurat la crisi sanitària en moltes empreses en teoria hauria de ser un instrument neutral o fins i tot ajudar a la conciliació però hi ha estudis que ja apunten que a la pràctica està perjudicant la dona perquè és ella la que allarga la jornada laboral i assumeix encara més tasques domèstiques i de cures, perquè fa malabars per arribar a tot.
Hi ha moltes eines que, com el treball en remot, són actualment armes de doble fil. Internet, per exemple, ha donat veu i ales a moviments de denúncia com ara el Me too i, en clau catalana, a les denúncies d’assetjament a centres educatius, universitats i escoles com ara l’Institut del Teatre, però les expertes també alerten que s’estan normalitzant els casos d’assetjament a través de les xarxes. La violència de gènere és una altra de les grans xacres que el moviment feminista denuncia, però també la hipocresia d’una societat que se sustenta gràcies al sobreesforç i la sobrecàrrega física, mental i emocional de les dones.
Les feministes es rebel·len contra totes aquestes violències, i aquest any també contra la de la guerra d’Ucraïna. Com recorda a les xarxes socials una de les entitats que convida avui a sortir al carrer i mobilitzar-se, és feminisme lluitar contra totes les vulneracions dels drets humans i, com ja està fent el moviment tot i que la crisi de la covid-19 no ho ha posat gens fàcil, “organitzar-nos per sentir-nos més fortes”.
