Més que un psicòleg

El Col·legi Oficial de Psicologia de Catalunya (COPC), des de la seva delegació gironina, va voler retre homenatge ahir a una de les figures cabdals en la fundació de la institució, a principis dels anys 80, i per a la seva expansió, Lluís Maruny Curto, manresà de naixement, però “bisbalenc d’adopció”, com recordava l’alcalde de la capital baix-empordanesa, Enric Marquès, ahir al vespre, a l’auditori d’un teatre Mundial atapeït amb prop de 200 persones després de la pandèmia.

Maruny va morir el 2012, amb una trajectòria polifacètica que va deixar nombrosos amics pel camí, però que no s’ha acabat d’articular fins una dècada després. Va encarrilar la vocació a finals dels 60, com recordava Manel Miralles en una glossa que va llegir el doctor en psicologia Àngel Guirado. No es decidia entre polítiques, sociologia o psicologia. Va tirar cap a la branca de les enginyeries, però un cop vinculat als moviments estudiantils del PSUC i de participar en la Caputxinada del 1966, ja va encaminar-se cap a la secció de psicologia de la Facultat de Filosofia i Lletres de la UB.

Posteriorment, Miralles li reconeix, a més de la fundació del COPC –col·legiat número 2– i la seva expansió social –3.000 col·legiats en pocs anys– i a les comarques gironines un cop instal·lat al mas familiar de la Bisbal, a mitjan anys 80, l’impuls a l’equip d’assessorament psicopedagògic (EAP) al Baix Empordà, “un desert”, aleshores, “amb una única mestra de suport per a 40 escoles”. Maruny hi va desplegar un nou model, tot defugint la mera atenció als trastorns individuals i integrant la diversitat dins les aules.

El COPC gironí, a més de dedicar-li a partir d’ara el premi literari anual, com va anunciar el president territorial, Francesc Molinero, va aplegar la primera presidenta de l’ens, Mercè Pérez Salanova, o el president de la Fundació Pallach, Josep Maria Soler, per recordar els vessants professionals, col·legials, assistencials i també científics i de recerca local de Maruny.