La pandèmia a l’ombra

Situació socioeconòmica

El sexisme no només genera violència física o verbal. També pobresa i exclusió. Noies i dones tenen les taxes d’èxit escolar més elevades (ja representen més del 50% dels estudiants universitaris a la UE), però això no es tradueix en més dones accedint a llocs de treball ben remunerats i d’alta responsabilitat. Per exemple, la bretxa salarial continua sent una desigualtat endèmica a la Unió Europea. Pràcticament, no ha canviat en l’última dècada, segons indica un informe del Parlament Europeu, que ho atribueix als canvis de carrera professional que fan les dones per cuidar els fills o familiars i al fet que treballen en els sectors amb pitjors salaris. Les dones dediquen unes 15,8 hores a la cuina i a les tasques domèstiques, en comparació amb les 6,8 hores dels homes, segons dades de l’Institut Europeu per la Igualtat de Gènere (EIGE, d’acord amb la sigla en anglès). La pandèmia ho ha igualat una mica, però les dones en surten encara més malparades: 18,4 hores setmanals les dones, 12,1 hores els homes. I és que la covid ha empitjorat la situació socioeconòmica de les dones a la Unió Europea. A part de les càrregues familiars i de cura de la llar, els sectors més afectats pels confinaments, com la venda al detall o els serveis d’alimentació, són precisament aquells en què treballen més dones.

Lideratge polític

La presència de dones a la cúpula de la UE és una de les grans millores en els últims anys. Actualment, tres dones estan al capdavant de tres institucions. L’alemanya Ursula von der Leyen dirigeix la Comissió Europea, la maltesa Roberta Metsola presideix el Parlament Europeu i la francesa Christine Lagarde encapçala el Banc Central Europeu. L’altra cara de la moneda és l’equilibri de gènere als nivells intermedis i alts càrrecs menys visibles, però poderosos per moure els fils de la política. També hi ha algunes àrees encara dominades pels homes, com la diplomàcia i la política exterior.

Sanitat

Durant més de seixanta anys, Europa ha liderat la liberalització de les lleis sobre l’avortament, però els canvis a Polònia preocupen. El govern ultraconservador del partit Llei i Justícia ha restringit tant aquest dret que és pràcticament impossible avortar legalment al país. Amb tot, arreu del continent les dones es continuen trobant traves per avortar, com períodes d’espera obligatoris, permisos dels pares o dificultats per trobar centres on els metges no s’acullin a l’objecció de consciència.

Justícia

La xacra dels feminicidis continua ben viva a Europa. Segons dades d’EIGE, 444 dones en deu estats membres de la Unió Europea van ser assassinades per les seves parelles el 2020. És una xifra que queda ben lluny de la realitat, perquè un dels grans problemes és la falta de recopilació de dades. A més, la violència no es redueix a l’àmbit domèstic. Violacions, explotacions sexuals, assetjament sexual, psicològic o digital.... Una de cada tres dones a la UE ha patit algun tipus d’agressió física i/o sexual des dels 15 anys, segons una enquesta de l’Agència Europea dels Drets Fonamentals, que reconeix que la violència contra les dones és un abús dels drets humans molt estès a la UE. La Comissió Europea té previst presentar el 8 de març una nova directiva europea sobre violència contra les dones, que hauria d’ajudar a harmonitzar les legislacions dels estats per garantir que es penalitzen aquests delictes.