Periodisme per la igualtat

Una noia diu a la seva amiga “Uf! De veritat que odio la pluja” mentre entra corrents en una boca d’accés als FGC. Ahir era un d’aquells dies que no venia de gust sortir de casa. Obviant el mal temps, però, un grup de dones s’aplegaven a la plaça Universitat de Barcelona darrere la pancarta “Les comunicadores NO ATUREM LA LLUITA”. En majúscula. Perquè se les vegi. I també perquè se les senti. El color lila tenyia algunes de les seves peces de roba, mascaretes o paraigües. L’acte va ser organitzat per la plataforma Comunicadores Feministes i va servir per denunciar les desigualtats entre homes i les dones als mitjans de comunicació.

Malgrat els inconvenients pel mal temps, les congregades van aconseguir fer sonar un altaveu des d’on es van poder escoltar les periodistes “d’aquí i d’arreu del món”. Paulina Ríos i Mariana Morales, ambdues mexicanes, van reivindicar la veu d’aquelles que ja no en tenen al seu país. Només en l’últim any 20 dones periodistes han estat assassinades. Ríos és la fundadora del mitjà pàgina3 i rep amenaces des del moment de la seva creació. És d’Oaxaca, un estat amb un elevat índex de violència contra les dones exercida amb impunitat. Morales és freelance i ha cobert temes de violència, migracions i narcotràfic al seu estat, Chiapas. També treballa sota amenaça i persecució.

Un discurs similar és el que va projectar, ara a través d’un megàfon, l’afganesa Fereshteh Rafat, que ha hagut de marxar del seu país amb l’arribada al poder dels talibans. “Les meves companyes que es van quedar no tenen veu. S’ha de lluitar perquè en tornin a tenir.” Les que també marxen “malgrat que no ho volen fer” són les dones ucraïneses. Així ho va explicar Nadia Medvedeva, fotoperiodista freelance nascuda a Ucraïna i instal·lada a Barcelona fa anys. Molts coneguts seus es troben en situació de guerra i repressió, i des d’aquí intenta ser les seves paraules.

També hi va haver lloc pel suport al periodisme de casa, centrat en l’acomiadament de 21 periodistes i la supressió de tres programes a Betevé. Des de llavors lluiten per la reincorporació i per unes condicions dignes en un sector on encara hi ha bretxa salarial i sostre de vidre. “Sense feminisme no hi ha periodisme”, va ser el lema que va tancar l’acte entre aplaudiments de les participants i del públic compromès i un cop la pluja s’havia aturat .