Periodisme per la igualtat

Una noia diu a la seva amiga “Uf! De veri­tat que odio la pluja” men­tre entra cor­rents en una boca d’accés als FGC. Ahir era un d’aquells dies que no venia de gust sor­tir de casa. Obvi­ant el mal temps, però, un grup de dones s’aple­ga­ven a la plaça Uni­ver­si­tat de Bar­ce­lona dar­rere la pan­carta “Les comu­ni­ca­do­res NO ATU­REM LA LLUITA”. En majúscula. Perquè se les vegi. I també perquè se les senti. El color lila tenyia algu­nes de les seves peces de roba, mas­ca­re­tes o paraigües. L’acte va ser orga­nit­zat per la pla­ta­forma Comu­ni­ca­do­res Femi­nis­tes i va ser­vir per denun­ciar les desi­gual­tats entre homes i les dones als mit­jans de comu­ni­cació.

Mal­grat els incon­ve­ni­ents pel mal temps, les con­gre­ga­des van acon­se­guir fer sonar un alta­veu des d’on es van poder escol­tar les peri­o­dis­tes “d’aquí i d’arreu del món”. Pau­lina Ríos i Mari­ana Mora­les, amb­dues mexi­ca­nes, van rei­vin­di­car la veu d’aque­lles que ja no en tenen al seu país. Només en l’últim any 20 dones peri­o­dis­tes han estat assas­si­na­des. Ríos és la fun­da­dora del mitjà pàgina3 i rep ame­na­ces des del moment de la seva cre­ació. És d’Oaxaca, un estat amb un ele­vat índex de violència con­tra les dones exer­cida amb impu­ni­tat. Mora­les és fre­e­lance i ha cobert temes de violència, migra­ci­ons i nar­cotràfic al seu estat, Chi­a­pas. També tre­ba­lla sota amenaça i per­se­cució.

Un dis­curs simi­lar és el que va pro­jec­tar, ara a través d’un megàfon, l’afga­nesa Feresh­teh Rafat, que ha hagut de mar­xar del seu país amb l’arri­bada al poder dels tali­bans. “Les meves com­pa­nyes que es van que­dar no tenen veu. S’ha de llui­tar perquè en tor­nin a tenir.” Les que també mar­xen “mal­grat que no ho volen fer” són les dones ucraïneses. Així ho va expli­car Nadia Med­ve­deva, foto­pe­ri­o­dista fre­e­lance nas­cuda a Ucraïna i ins­tal·lada a Bar­ce­lona fa anys. Molts cone­guts seus es tro­ben en situ­ació de guerra i repressió, i des d’aquí intenta ser les seves parau­les.

També hi va haver lloc pel suport al peri­o­disme de casa, cen­trat en l’aco­mi­a­da­ment de 21 peri­o­dis­tes i la supressió de tres pro­gra­mes a Betevé. Des de lla­vors llui­ten per la rein­cor­po­ració i per unes con­di­ci­ons dig­nes en un sec­tor on encara hi ha bretxa sala­rial i sos­tre de vidre. “Sense femi­nisme no hi ha peri­o­disme”, va ser el lema que va tan­car l’acte entre aplau­di­ments de les par­ti­ci­pants i del públic com­promès i un cop la pluja s’havia atu­rat .