Societat

Les petjades del besavi

La ciutat de Vic s’uneix al projecte Stolpersteine per recordar una desena de veïns deportats i assassinats durant l’holocaust

El besnet d’un dels homenatjats reconstrueix el camí a l’exili i la deportació al camp de Mauthausen

“A casa no era tabú parlar-ne, en sentia campanes, però ningú sabia gaire la seva història”

Les Stolpersteine –mot alemany que significa pedra que fa ensopegar– són unes petites llambordes cobertes amb una fulla de llautó amb les dades gravades de cada persona deportada als camps de concentració nazis. Cada llamborda és única i convida els vianants a fer una breu aturada per llegir el nom inscrit i les dades rellevants dels qui van ser assassinats als camps d’extermini. En un emotiu acte d’homenatge, amb la presència dels familiars i les autoritats, ahir es col·locaven a l’entrada de l’estació de Vic una desena de llambordes en memòria dels deportats, sis dels quals van ser víctimes de l’holocaust. Una informació detallada que, com reconeixia a l’acte el director del Memorial Democràtic, Vicenç Villatoro, retornava la dignitat a les persones que passaven a ser un simple número quan entraven als camps.

Un dels vigatans recordats era Felicià Tona Bassas, que després de la guerra civil espanyola fugia de Vic deixant la dona i tres fills per marxar cap a la Jonquera per passar a França. “A casa no era tabú parlar-ne, en sentia campanes, però ningú sabia gaire la seva història”, explica Adrià Casas, el besnet que ha reconstruït el camí “sense retorn” d’un exiliat que va acabar deportat a Mauthausen-Gusen. “Només sabíem que havia mort allà i poc més”, explica aquest jove que va decidir “tancar el dol de la família” quan van anar a visitar els camps d’extermini on sabien que l’havien assassinat. El més anecdòtic per a ell va ser quan va tenir accés a la partida de defunció on es fa constar una parada cardíaca com tots els qui, com ell, van morir extenuats construint el camp de Gusen. L’Adrià assegura que el més complicat del treball de recerca de batxillerat ha estat aconseguir fonts oficials espanyoles, de les quals només va poder saber per on hauria sortit en el moment d’exiliar-se. A França el besavi va viure a Sant Cebrià de Rosselló, i estava en una companyia de treballadors estrangera fins que les tropes alemanyes el van empresonar abans de ser deportat als camps on va morir deu mesos després. Reconstruir el passat ha estat un “trencaclosques”, però li ha permès “seguir les petjades” pels mateixos escenaris, per gravar-los i fer-ne el seu propi documental que acompanya el treball. “No he pogut aconseguir cap fotografia”, lamenta, després d’una àmplia recerca que el satisfà com a homenatge al seu avi Àngel, que de tan petit que era només recordava del pare que el pujava a collibè.

L’alcaldessa de Vic, Anna Erra, destacava l’acte de responsabilitat i respecte cap a les famílies, però també la tasca de sensibilització que s’ha dut a terme entre els més de 300 escolars de secundària que han aprofundit en la història per adonar-se d’on poden arribar determinades ideologies d’extrema dreta. La consellera de Justícia, Lourdes Ciuró, va defensar que cal continuar lluitant contra qualsevol manifestació feixista, i per això és important continuar fent actes com el d’ahir arreu de Catalunya. Els familiars van poder dipositar roses blanques damunt les llambordes en record dels deportats.

Exposicions.
Les activitats de memòria democràtica a Vic s’amplien amb les exposicions ‘La veu de l’infern nazi’ i ‘Camps: Camins de pau’, fins al 7 d’abril. ‘Mauthausen. Les restes d’un genocidi’, de Víctor Castelo, es podrà visitar fins a l’11 de maig.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.