Bicing ampliarà el seu servei doblant estacions i bicicletes

Un cop finalitzada la primera fase d’implantació del Bicing, amb 1.500 bicicletes, un centenar d’estacions i 84.000 usuaris, l’Ajuntament de Barcelona s’ha marcat ara com a repte ampliar fins a finals d’any l’oferta d’aquest exitós servei públic de transport alternatiu doblant el nombre d’estacions fins a les 200 i de bicicletes fins a les 3.000. El consistori parteix de la base que, un cop superada la tarifa promocional de sis euros, ara la quota de 24 euros anual estabilitzarà el servei i les estacions s’instal·laran “en funció de la demanda i de les possibilitats de planificació”.

Des que el mes de març l’alcalde de Barcelona, Jordi Hereu, va inaugurar aquest servei, Bicing –que es finança amb la recaptació que l’Ajuntament obté de les àrees blaves– ha hagut de superar nombrosos reptes. El primer va ser fer front a l’allau d’usuaris perquè les previsions inicials del projecte era donar servei a uns 20.000 ciutadans. El segon ha estat modificar el seu funcionament per no entrar en conflicte amb les empreses privades de lloguer de bicicletes que hi ha a Barcelona.

Primeres modificacions
Precisament, davant l’amenaça d’aquest col·lectiu de portar els responsables de mobilitat de l’Ajuntament als tribunals per considerar Bicing com una “competència deslleial”, el passat 15 de juliol ja es va introduir la primera mesura per evitar que aquest servei sigui utilitzat amb finalitats turístiques: els usuaris s’han d’esperar deu minuts cada cop que aparquin una bicicleta per agafar-ne una altra. També s’ha eliminat l’abonament setmanal i la versió en anglès de la pàgina web.

A això s’afegeix que per primera vegada s’especifica clarament a la web de Bicing que l’objectiu del servei no és lúdic, sinó oferir un sistema de transport alternatiu al metro i a l’autobús. En cas de buscar una bicicleta amb l’objectiu de fer turisme, es deriva a una llista de 24 entitats de lloguer de bicicletes de passeig que hi ha a la ciutat.

El sistema Bicing és nou a Catalunya però no a la resta d’Europa. Altres ciutats com Estocolm, Lió, París, Oslo o Amsterdam han ofert o ofereixen aquest servei públic de lloguer de bicicletes. Precisament per intercanviar experiències, l’Ajuntament de Barcelona ha encetat aquesta setmana una ronda de converses amb els responsables de mobilitat d’aquestes ciutats europees. La iniciativa es produeix amb el suport de la xarxa de ciutats IMPACTS i del grup POLIS, dos fòrums de la Unió Europea que tenen com a objectiu millorar la mobilitat i la qualitat mediambiental de les ciutats.