Societat

Les flors, un gran revulsiu econòmic

Servei continu i cues durant tot el dia per tenir taula animen el sector de l’hostaleria, tocat per la pandèmia i l’increment de preus del primer trimestre de l’any

“Tant de bo hi hagués més Temps de Flors”, diu l’encarregat d’un dels restaurants de la plaça Independència, ahir, ple a vessar arreu

“Hem tingut moltíssima gent, el triple respecte a un dia qualsevol”

El d’ahir va ser un dia primaveral radiant i esplèndid, d’aquells de Plou i fa sol, com cantàvem de ben petits. Amb més sol que no pas pluja, també s’ha de dir. A Girona, els paraigües es van necessitar en algun moment, però res va impedir a la gent recórrer carrers, places i ponts, engalanats amb els motius florals tan característics d’aquesta setmana, que els comerciants i l’hostaleria van agrair tant com els pagesos l’aigua caiguda del cel.

La ciutat va tornar a bullir de visitants i turistes, segurament no amb la intensitat de dissabte, però bars, restaurants i gelateries els van rebre amb els braços oberts i no van parar de servir. I això és bo per a la caixa. Havien viscut dos anys durs, amb les restriccions per la pandèmia i un insuportable increment de preus el primer trimestre de l’any. I si Sant Jordi va ser un incentiu, Temps de Flors ha suposat per al sector un flotador ben inflat.

A la plaça Independència, un dels epicentres de la ciutat, on es concentren molts locals de restauració, l’encarregat de Fok Viu confirmava aquest important impuls econòmic que ha suposat la gran afluència de gent aquests primers dies exclamant un “tant de bo hi hagués més Temps de Flors” mentre no parava de treballar. En Pere, cap de sala de La Taverna, situada a la plaça Mercaders, explicava que no agafen reserves aquests dies perquè ahir tot el dia les taules eren plenes i hi havia cua permanent, tant per dinar com per sopar. “No vam parar i només vam tancar una hora per recompondre el local. Hem tingut moltíssima gent i, si fa bo tots els dies, continuarà; el triple respecte a un dia qualsevol. Esperem que sigui així, per molt dura que sigui la feina!”, hi va afegir.

Pel que fa a les botigues, ahir, tot i ser diumenge, algunes van obrir. Per exemple, Casa Pijaume, on la Nuri declarava que “ja tocava” i explicava que en certa manera obria perquè feia un “servei públic”, ben justificat: “Venem espardenyes i sabates. A molta gent se li trenquen i els fem un favor. Hi ha gent que ve llagada i et diu: “Dona’m alguna cosa per poder caminar.” Abans encara era més exagerat, quan es venia mudat i amb talons a visitar els patis. Ara la gent sol portar vambes.

Altres comerços que no volen deixar constància del nom van declarar que, pel tipus de producte que venen, productes gurmet, no noten gaire l’increment de vendes, però també reconeixien que “com més afluència, més possibilitats de vendre”. Si més no, tenien obert el negoci.

L’arribada massiva de visitants a l’esdeveniment servirà per “ajudar” a sortir d’aquesta dinàmica negativa. De fet, Quim Gubau, membre de la junta de l’Associació Girona Centre Eix Comercial, va remarcar que a l’abril molts establiments han recuperat les vendes que tenien abans de la pandèmia i la tendència és continuar-les incrementant. Cal tenir en compte que l’hostaleria gironina també dona per fet un Temps de Flors “molt bo”, fins i tot entre setmana. I és que habitualment costava més omplir els establiments de dilluns a divendres, si bé aquesta 67a edició de Temps de Flors ha servit per canviar la dinàmica i els hostalers han vist com tenen reserves també entre setmana.

Aixopluc cultural

Altres beneficiats que aquests dies noten l’increment del nombre de visitants són els museus, ahir oberts tot el dia. I en les estones de pluja, encara més. En vam ser testimonis a CaixaForum, que dona cabuda a l’exposició Art i mite, amb obres del Museo del Prado. Molts preguntaven si tenien algun pati interior –aquest any, no–, però si hi acaben entrant a donar un cop d’ull, segur que descobriran que les arts no fan cap mal, ben al contrari. A la Casa de Cultura, l’oferta del Pati Cultural també era un pol d’atracció. Com bé va recordar el vicepresident de la Diputació, Albert Piñeira, la cultura presencial “ens fa emocionar, reflexionar i gaudir”. Van sonar Cants espirituals, que són cants d’esperança.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia