Absolt el caçador que va matar un company durant una batuda a Fellines

El jutjat penal 1 de Girona ha absolt el caçador que s’enfrontava a 3 anys de presó per matar d’un tret un company durant una batuda a Fellines, Viladasens (Gironès) l’1 d’octubre del 2017. La fiscalia l’acusava d’un delicte d’homicidi per imprudència greu i sostenia que el caçador no va tenir en compte “les precaucions més bàsiques i elementals” quan va disparar dos trets contra un senglar tot i saber que la víctima es “trobava en la trajectòria de tir”. La sentència resol que no ha quedat provat que el processat disparés en línia recta i conclou que la mort del company de colla va ser “fortuïta i del tot imprevisible” per culpa del rebot d’un fragment d’un dels dos projectils que va disparar.

“De la dinàmica de l’accident, únicament es pot concloure que el que es va produir va ser una situació estranya, inhabitual i fortuïta, del tot imprevisible, i no es revela una falta de cura per part de l’acusat”, conclou el jutjat penal 1 de Girona.

La sentència de la jutgessa Anna Fluvià argumenta que les proves determinen que un dels dos trets que va disparar l’acusat va impactar contra una superfície rígida i això va provocar que la bala sortís rebotada contra la víctima, impactant-li per l’esquena: “Que l’impacte fos conseqüència d’un rebot no es tradueix en una infracció del deure de cura de l’acusat mereixedora d’un retret penal, sinó en un accident de caça fortuït en una activitat en la que tots els participants accepten, de manera voluntària, uns riscos superiors a qualsevol altra en la que no s’utilitzen armes de foc”.

La fiscalia demanava 3 anys de presó per un delicte d’homicidi per imprudència greu. La defensa, encapçalada pel lletrat Joan Pere Zapata, va sol·licitar l’absolució.

El jutjat exposa que els fets van tenir lloc l’1 d’octubre del 2017 quan acusat i víctima , ambdós membres de la Colla Can Jordi de Viladasens-Vilopriu-Sant Jordi Desvalls, van participar en una batuda de senglar en una àrea privada de caça de la Creu de Fellines. Els participants es van “assignar aleatòriament” les parades, que ja estaven “preestablertes des de feia molts anys”.

La sentència recull que com que aquell dia eren pocs participants, un total de sis, van ocupar aquelles parades “millor valorades” perquè eren des de les que hi havia més probabilitat de veure i caçar senglars. De fet, apunta que les parades on es van apostar processat i víctima eren de les “millor considerades”. Un i altre estaven a una distància d’uns 135 metres.

El “succés fatídic” va passar cap a les deu del matí, després que la gossada espantés els senglars i els desplacés de la zona boscosa fins a camp obert. Aleshores, el processat va disparar amb el seu rifle els dos projectils. Un va impactar directament en un senglar però l’altre va xocar contra una superfície rígida i va rebotar. El projectil va entrar per l’esquena en la víctima, que va morir per un xoc hipovolèmic.

“No ha resultat provat que l’acusat disparés en línia recta cap a on hi havia la víctima, ni que ho fes ometent les precaucions i cauteles més elementals. La mort de la víctima va ser ocasionada, de forma fortuïta i del imprevisible, pel rebot d’un fragment d’un projectil”, conclou la sentència.