Molts interrogants entre els del sí i els del no pels Jocs
El PuntAvui publica una sèrie d’entrevistes per copsar què opinen de la candidatura els habitants dels Pirineus
Un signe d’interrogació seria el més adequat per descriure gràficament el sentiment que hi ha al territori respecte a la candidatura dels Pirineus als Jocs olímpics d’hivern 2030. Tant defensors com detractors amb qui ha contactat aquest diari coincideixen a assenyalar que no coneixen el projecte i, per tant, tampoc els beneficis i les afectacions.
Entenen que fins que no s’aclareixi quins seran els territoris i els actors que hi participaran, no es poden conèixer les seus, les infraestructures i els serveis que calen, etc. però lamenten el poc contacte que, de moment, hi ha hagut amb el territori i que tot allò que ha transcendit ho hagin hagut de seguir a través dels mitjans de comunicació.
El PuntAvui publica entre avui i demà passat una sèrie d’entrevistes amb persones de Cerdanya i el Ripollès que viuen, treballen, es desplacen amb transport públic o privat, que practiquen esports d’hivern... per conèixer de primera mà què pensen de la candidatura dels Pirineus per als Jocs.
Es tracta del meteoròleg Xavier Cruïlles, de Das; el portaveu de la plataforma Salvem la Molina, Lluís Lairo; l’exesquiador olímpic i ara restaurador Carles Adserà; el portaveu de la plataforma Perquè no Ens Fotin el Tren, Marc Janeras; el president del Gel Puigcerdà i traumatòleg de l’hospital transfronterer de Cerdanya, Jordi Gassió, i el gerent de la Unió Intersectorial i Empresarial del Ripollès, Josep Pascal.
Tots plegats reflexionen sobre què creuen que comportarà per al territori la celebració d’uns Jocs d’hivern, si és que finalment es tira endavant la candidatura i el Comitè Olímpic Internacional tria els Pirineus com a seu de l’any 2030.
La Molina i Masella sumen 146 quilòmetres
Les estacions de la Molina i Masella han de ser les seus de les proves d’esquí alpí dels jocs, segons algunes de les informacions que han transcendit del projecte. Totes dues estacions sumen un domini esquiable de 146 quilòmetres, el més gran dels Pirineus. L’altre aspecte del projecte que afecta el territori és la millora de la línia fèrrica R3.