“El ‘muslim style life’ cada cop té més importància al món”

El halal neix com un concepte religiós i vol dir “tot el que està permès” segons l’Alcorà i l’islam, però ha evolucionat i ara és, també, un concepte identitari. Ara ja té moltes més implicacions culturals i d’identitat que no pas purament religioses, que, tot i això, continuen sent molt importants. Halal, doncs, és, també, un estil de vida musulmà, i no apel·la només a l’alimentació (que bàsicament és no menjar porc i no beure alcohol), apel·la al tema de la cosmètica, al turisme, al tema farmacèutic... És el muslim style life, un estil de vida musulmà, cada vegada més important al món.

Doncs vol dir que els musulmans intenten anar a hotels muslim style, per exemple: que no tenen alcohol a les neveres de les habitacions, que en algun lloc discret de les habitacions hi tenen una enganxina que indica on és la Meca per poder fer les pregàries, que tenen estores per poder resar, que ofereixen la possibilitat de demanar menú halal al restaurant... Aquí a Barcelona cada vegada hi ha més hotels, sobretot de cinc estrelles, amb aquesta oferta halal, perquè cada vegada tenen més clients d’aquest tipus. Les xifres de turisme musulmà abans de la pandèmia estaven creixent d’una manera espectacular; venia molta gent de Malàisia, dels Emirats Àrabs Units –la connectivitat aèria que hi ha amb Qatar ha fet créixer molt aquest turista–, de Turquia, del Marroc. Ei, i turistes francesos que no són àrabs però són musulmans i els tenim aquí al costat i són un mercat emissor molt important. Per a aquests turistes és important anar a un hotel que et pugui donar menjar halal, i això inclou la brioixeria de l’esmorzar.

És clar, perquè la brioixeria porta greix de porc. Per tant, els musulmans només poden menjar brioixeria artesanal o industrial que no porti enzims ni greixos de porc, sinó uns altres tipus de greixos; vegetals, per exemple. Aquest sector ara ha evolucionat molt i hi ha molts productes que substitueixen els derivats del porc... El mateix passa amb el vinagre, que és un derivat del vi i sempre acaba tenint un pòsit d’alcohol. Aleshores els musulmans es decanten pels vinagres de poma, per exemple, que són halal.

I en la cosmètica? No sabeu quants enzims i greixos de porc du la majoria de cosmètica, que, per tant, no és apta per als musulmans. Per això ja hi ha marques que només fabriquen cosmètica halal. La de l’Oréal, per exemple, està certificada com a halal. L’empresa catalana Natura Bissé està certificant productes halal a Dubai per poder vendre al golf i ha hagut de trobar productes substitutius de tots els derivats del porc per poder-los certificar...

Hi ha uns tipus de carn que per definició no poden ser halal, com el porc. Tampoc la carn de caça. Què és la carn halal? És la carn d’un animal que ha estat sacrificat seguint un ritual musulmà. Els musulmans parteixen de la base que tota criatura ha estat posada a la Terra per Déu i quan fan un sacrifici ho fan mirant a la Meca, i s’ha de matar l’animal fent-li un tall sec al coll i fent una oració per demanar permís a Déu per prendre aquella vida i, alhora, demanar-li perdó per la mort d’aquella criatura. Si un xai no s’ha matat d’aquesta manera, per molt xai que sigui és impur i un musulmà no se’l pot menjar. Què està passant? Que grans xefs han descobert que amb aquest tipus de sacrifici, que fa que l’animal mori dessagnat i no es tensi a l’últim moment, la carn sigui més tendra i saborosa. Per això avui dia molts grans xefs ja demanen carn halal per a les seves cuines, encara que no siguin musulmans ni ells ni els seus clients. El consum de carn halal està molt per sobre del consum musulmà.

La immensa majoria dels escorxadors en aquests moments treballen en un percentatge gran de carn halal. A Mercabarna fins ara –dic fins ara perquè ara ja no té escorxador– el 60% de la carn que sacrificava era halal. Aquesta tendència creix perquè entre els no musulmans ara creix l’estigmatització de la carn vermella, cada vegada se’n menja menys... En canvi, els musulmans consumeixen molt més, cosa que fa que creixi el consum de carn halal, sigui pel nombre de musulmans que hi ha i que ells en segueixen consumint, mentre que els no musulmans disminueixen el consum de carn roja. I cada vegada el consum de carn és més musulmà. Molts restauradors compren carn halal i així serveix per a tothom. Aquí a Catalunya ens trobem que, per exemple, a Girona, els escorxadors ja ho fan tot o una part molt significativa halal. Des de Catalunya se sacrifica molta carn per exportar; també exportem animals vius, des de Tarragona, per exemple, cap al Marroc, Algèria, el Líban...

Jo em dedico, sobretot, a formar les empreses en la cultura d’aquests negocis, que entenguin les possibilitats que ofereixen aquests mercats, i a ajudar-los a adaptar-se i a trobar subministradors. Jo no certifico productes halal ni exporto ni importo res; jo el que faig és ajudar les empreses perquè sàpiguen com poden apropar-se als consumidors musulmans. I conec proveïdors de tot tipus, que poso en contacte amb els negocis d’aquí que ho necessiten. Nosaltres no som una empresa de càtering, però hem arribat a fer càterings halal... Hem treballat amb hotels o amb grans clients, una patronal, el Port de Barcelona, per exemple, que m’han dit: “Escolta, em venen 30 empresaris de Dubai i em demanen que el que els faci sigui halal i els meus proveïdors d’aquest producte no en tenen!” Què més fem? Ara, per exemple, a una marca molt gurmet que té producte halal li estem fent la seva identitat digital muslim friendly perquè es puguin adreçar als consumidors musulmans d’Europa i l’Orient Mitjà. Adaptem tota la seva estètica, els portem a esdeveniments gastronòmics musulmans; a Londres, per exemple, on es fa l’espectacular London Halal Festival, fem que contactin amb influencers....

Hi ha desconeixement però també hi ha una estigmatització del concepte àrab, islam, musulmà..., però hem de tenir en compte que a Catalunya els musulmans representen ja el 6 o 7% de la població. Són 500.000 persones. Si a part hi sumes els turistes, hi ha un segment molt gran. I si a més a més pensem que Barcelona o Girona volen ser referents d’esdeveniments internacionals –el Mobile World Congress, per exemple; l’ISE, Alimentària– que atrauen turistes i expositors de tot el món, has de ser capaç d’oferir el muslim style life.

El Barça, que sovint rep a la llotja personalitats musulmanes, ha de tenir menjar halal. De fet, quan Qatar n’era patrocinador, a la llotja hi havia càtering halal sempre. Si tu tens una vocació internacional, siguis el Barça, el Port, la Fira, l’Ajuntament, Foment..., el menjar halal l’has de tenir. S’ha calculat que el 2030 el 25% de la població mundial serà musulmana. I no només serà el 25% de la població mundial, serà una població significativament més jove..., consumidors, turistes que voltaran pel món, gent de negocis. I aquí a Barcelona, a més, tenim un tipus de client que també s’ha de tenir en compte: els que venen als hospitals i clíniques privades.

Són gent riquíssima dels Emirats Àrabs, d’altres països d’aquest entorn, l’elit militar algeriana..., que ve aquí a curar-se i s’està en clíniques d’alt nivell. Venen a fer-se revisions, operacions d’estètica i van acompanyats de familiars. S’estan una setmana en un superapartament de luxe i demanen càtering halal.

A Catalunya hi ha 80.000 alumnes musulmans i una part molt important d’ells demanen que el seu menjar a l’escola sigui halal. I aquí tenim un problema molt gran perquè aquests 80.000 infants estan distribuïts per tot el territori, i com ho fas per fer tres menús a Manlleu, quinze en un altre poble, 54 a Salt...? És un tema que s’ha de tenir en compte. Cal pensar que la població musulmana a Catalunya també té necessitat de menjar halal als hospitals, a les presons, a les colònies d’estiu! Aquestes necessitats cada vegada són més grans perquè la població musulmana a casa nostra creix i té més fills. Hi ha una necessitat social perquè hi hagi una gastronomia inclusiva. A Figueres, on també arriben molts turistes francesos musulmans, molts dels quals venen a comprar, hi ha el supermercat Halal Empordà, on tot el que es ven és halal. Fins i tot les llaminadures, les gominoles.

És clar, perquè les llaminadures i les gominoles es fan amb derivats del porc. Per això la multinacional alemanya Haribo, la que fabrica els ossets famosos, ven en aquest supermercat de Figueres els seus productes halal, fets amb derivats no del porc.

A l’Estat n’hi ha més de mil, de les quals al voltant de 300 són a Catalunya. Hi ha moltes càrnies..., empreses que fan salsitxes, hamburgueses, pizzes halal. Avui aquí tenim plats industrials preparats per escalfar al moment al microones que són halal..., però aquí, i pel fet que la immigració musulmana va venir més tard, anem una generació endarrerits en relació amb altres països com França, Bèlgica o Alemanya, on la demanda de menjar halal ja és “més sofisticada”. A Girona hi ha una empresa, una pime, que fabrica pastilles deshidratades per fer caldo halal i estan venent molt i molt a l’Àfrica subsahariana i també a l’Àsia.

Vull dir que aquí encara no hi ha segons quins productes i hi ha pocs restaurants “normals” de menjar halal, però quan aquí la segona generació d’immigrants comencin a voler anar en massa als restaurants l’oferta halal també creixerà. Ara mateix a Barcelona ja està passant, que molts dels restaurants ètnics són halal; no hi ha gastronomia halal, hi ha gastronomia catalana, libanesa, siriana... que s’adapta amb ingredients halal. Aquí tampoc hi ha canals de distribució halal, com passa a França, per exemple. Temps al temps.

Com a criatura de Déu que és el peix pescat és halal; el problema és quan el peix és de piscifactoria. Aleshores el peix s’ha de certificar halal en funció del que hagi menjat perquè si ha menjat pinso on hi ha greix de porc ja no serveix. Aquí s’ha de dir que les empreses han de ser molt curoses..., perquè ningú les obliga a fer productes halal; ara, si ho fan, si tens un negoci halal, que no facin trampa i siguin coherents. Encara hi ha gent que se’n fot, que els musulmans no mengin porc.