Societat
Bandolers del segle XXI
Fan servir tàctiques com lavaria falsa o fer-se passar per policies
Els bandolers contemporanis ja no responen a sobrenoms com Serrallonga o Tocasons ni tampoc estan envoltats del romanticisme d’antany. En comú, tenen l’assalt a viatgers per robar-los els diners. Això sí, en ple segle XXI ja no es mouen per camins de terra sinó pel principal eix viari de Catalunya, l’autopista AP-7.
Una de les bandes que des de fa anys atemoreix els turistes estrangers que circulen per la AP-7 és l’anomenada Banda dels Peruans. Amb el pas del temps, han introduït petites variacions en el modus operandi per aconseguir que els conductors s’aturin en plena marxa. L’última estratègia detectada pels cossos policials és la utilització de fones per fer impactar pedres contra el vehicle i donar més credibilitat als senyals que fan perquè el conductor s’aturi.
Entre els turistes estrangers que circulen per la AP-7, tenen predilecció pels ciutadans marroquins. La raó, segons explica el sergent Luna, de la unitat especialitzada en assalts a autopistes de la Guàrdia Civil, “és que viatgen amb molts diners en efectiu perquè porten al Marroc els seus estalvis i els d’amics”. En cops amb víctimes àrabs, els Peruans han aconseguit botins de fins a 40.000 euros, “només agafant la bossa de la senyora”, destaca el sergent Luna.
Del botí diari al setmanal
No obstant, el ritme delictiu d’aquesta banda ha baixat molt des de la creació de la unitat especialitzada de la Guàrdia Civil. “Si abans feien 30 cops en un matí, ara en fan entre 5 i 10 en tota una setmana”.
Però aquests delinqüents no són els únics que actuen a la AP-7. Des de fa un parell d’anys, els cossos policials també persegueixen les bandes de “falsos policies”. El modus operandi consisteix a aturar vehicles estrangers –que no oposen resistència a l’uniforme i a la placa– i acusar els ocupants de portar diners falsos o substàncies estupefaents. D’aquesta manera, i davant els nassos de les víctimes, s’enduen els bitllets i també rellotges de luxe i joies que, segons ells, amaguen droga. Durant l’assalt, es produeixen situacions tan còmiques com que els lladres “olorin els bitllets per dir que són falsos”, explica Luna.
Els “falsos policies” són els que acumulen els botins més importants ja que “no estudien la víctima sinó que aturen molta gent”. Altres bandes clàssiques de la AP-7, encara que només actuen a les àrees de servei, són les que es dediquen a robar a l’interior dels vehicles estacionats.
Tant els uns com els altres acumulen moltes detencions, 150 antecedents en el cas d’alguns individus, però és molt difícil per la característica del delicte –sense violència– i perquè se’ls jutja aïlladament –sense comptar la reincidència– que els lladres acabin a la presó.
Una de les bandes que des de fa anys atemoreix els turistes estrangers que circulen per la AP-7 és l’anomenada Banda dels Peruans. Amb el pas del temps, han introduït petites variacions en el modus operandi per aconseguir que els conductors s’aturin en plena marxa. L’última estratègia detectada pels cossos policials és la utilització de fones per fer impactar pedres contra el vehicle i donar més credibilitat als senyals que fan perquè el conductor s’aturi.
Entre els turistes estrangers que circulen per la AP-7, tenen predilecció pels ciutadans marroquins. La raó, segons explica el sergent Luna, de la unitat especialitzada en assalts a autopistes de la Guàrdia Civil, “és que viatgen amb molts diners en efectiu perquè porten al Marroc els seus estalvis i els d’amics”. En cops amb víctimes àrabs, els Peruans han aconseguit botins de fins a 40.000 euros, “només agafant la bossa de la senyora”, destaca el sergent Luna.
Del botí diari al setmanal
No obstant, el ritme delictiu d’aquesta banda ha baixat molt des de la creació de la unitat especialitzada de la Guàrdia Civil. “Si abans feien 30 cops en un matí, ara en fan entre 5 i 10 en tota una setmana”.
Però aquests delinqüents no són els únics que actuen a la AP-7. Des de fa un parell d’anys, els cossos policials també persegueixen les bandes de “falsos policies”. El modus operandi consisteix a aturar vehicles estrangers –que no oposen resistència a l’uniforme i a la placa– i acusar els ocupants de portar diners falsos o substàncies estupefaents. D’aquesta manera, i davant els nassos de les víctimes, s’enduen els bitllets i també rellotges de luxe i joies que, segons ells, amaguen droga. Durant l’assalt, es produeixen situacions tan còmiques com que els lladres “olorin els bitllets per dir que són falsos”, explica Luna.
Els “falsos policies” són els que acumulen els botins més importants ja que “no estudien la víctima sinó que aturen molta gent”. Altres bandes clàssiques de la AP-7, encara que només actuen a les àrees de servei, són les que es dediquen a robar a l’interior dels vehicles estacionats.
Tant els uns com els altres acumulen moltes detencions, 150 antecedents en el cas d’alguns individus, però és molt difícil per la característica del delicte –sense violència– i perquè se’ls jutja aïlladament –sense comptar la reincidència– que els lladres acabin a la presó.
Notícies relacionades
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.