Societat
L'hotel de Miramar obre després de 2 dècades en desús
L'arquitecte autor del nou edifici Òscar Tusquets assegura que el nou immoble no supera l'original de l'any 1929
L’hotel de cinc estrelles gran luxe que s’ha construït a Miramar, que es va començar a gestar fa 21 anys i que ha provocat cícliques polèmiques per l’ús privat d’un espai públic, es va inaugurar ahir de forma oficial. Ja rebia clients des de la tardor, i ha assolit una ocupació d’un 70% de mitjana.
L’arquitecte autor del nou edifici, Òscar Tusquets, va explicar que havia estat un projecte alhora “complex, apassionat i conflictiu”, va criticar el fet que l’Ajuntament els hagués obligat a conservar la façana més per “raons romàntiques que arquitectòniques” i va assegurar que no s’havia construït ni un centímetre mes que el que ja ocupava l’edifici vell que era de l’Exposició del 1929. Clotet va fer esment dels “molts anys de polèmica” i va acusar els mitjans de comunicació d’haver atiat el debat que acusa els promotors i l’Ajuntament de privatitzar uns jardins públics i de fer el nou edifici més voluminós que el vell. “El desmentiment més radical ha estat acabar l’hotel i això estalvia moltes explicacions”, va dir. Tot i això, l’impacte visual de l’ampliació és evident.
Diversos operadors i alcaldes han intentat tirar endavant l’hotel, amb la col·laboració d’empreses privades. Tant Pasqual Maragall com Joan Clos van aprovar plans que posteriorment van fracassar, fins que es va aprovar el del 2004 del mateix Clos.
El president del grup AC Hoteles, Antonio Catalán, que va definir l’hotel “com el més glamurós de la ciutat”, va explicar que l’obra ha suposat una inversió de 45 milions d’euros aportats pel fons de capital risc Apollo. A més, l’Ajuntament, que controla un 10% de l’hotel, ha sufragat la construcció del túnel que forada la muntanya i evita que passi per davant de l’hotel el trànsit de la carretera de Miramar que puja i baixa de Montjuïc.
L’obra d’aquest túnel ha obligat a interrompre l’antic camí que anava del castell al Poble-sec. En eliminar els cotxes de davant de l’hotel, ha estat possible fer per a vianants els jardins que l’Ajuntament va restaurar l’any passat. Aquesta obra va costar 1,3 milions d’euros i va servir per recuperar el projecte que va fer per l’Exposició del 1929 l’arquitecte i jardiner Jean-Claude Forestier. L’element més característic d’aquests jardins son les bellaombres quasi centenàries (Phytolacca dioica), que s’han complementat amb plantacions noves.
L’arquitecte autor del nou edifici, Òscar Tusquets, va explicar que havia estat un projecte alhora “complex, apassionat i conflictiu”, va criticar el fet que l’Ajuntament els hagués obligat a conservar la façana més per “raons romàntiques que arquitectòniques” i va assegurar que no s’havia construït ni un centímetre mes que el que ja ocupava l’edifici vell que era de l’Exposició del 1929. Clotet va fer esment dels “molts anys de polèmica” i va acusar els mitjans de comunicació d’haver atiat el debat que acusa els promotors i l’Ajuntament de privatitzar uns jardins públics i de fer el nou edifici més voluminós que el vell. “El desmentiment més radical ha estat acabar l’hotel i això estalvia moltes explicacions”, va dir. Tot i això, l’impacte visual de l’ampliació és evident.
Diversos operadors i alcaldes han intentat tirar endavant l’hotel, amb la col·laboració d’empreses privades. Tant Pasqual Maragall com Joan Clos van aprovar plans que posteriorment van fracassar, fins que es va aprovar el del 2004 del mateix Clos.
El president del grup AC Hoteles, Antonio Catalán, que va definir l’hotel “com el més glamurós de la ciutat”, va explicar que l’obra ha suposat una inversió de 45 milions d’euros aportats pel fons de capital risc Apollo. A més, l’Ajuntament, que controla un 10% de l’hotel, ha sufragat la construcció del túnel que forada la muntanya i evita que passi per davant de l’hotel el trànsit de la carretera de Miramar que puja i baixa de Montjuïc.
L’obra d’aquest túnel ha obligat a interrompre l’antic camí que anava del castell al Poble-sec. En eliminar els cotxes de davant de l’hotel, ha estat possible fer per a vianants els jardins que l’Ajuntament va restaurar l’any passat. Aquesta obra va costar 1,3 milions d’euros i va servir per recuperar el projecte que va fer per l’Exposició del 1929 l’arquitecte i jardiner Jean-Claude Forestier. L’element més característic d’aquests jardins son les bellaombres quasi centenàries (Phytolacca dioica), que s’han complementat amb plantacions noves.
Notícies relacionades
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.