Societat

Volar acompanyats de voltors

La serra Cavallera es consolida com a referent en la modalitat hike and fly de parapent

L’orografia, les tèrmiques i l’accessibilitat atrauen molts usuaris

“El parapent és poc intrusiu: caminem on ho fa tothom i volem”

La serra Cavallera (Ogassa i Sant Joan de les Abadesses) s’està consolidant com el principal punt de la pràctica de la modalitat hike and fly (‘caminar i volar’) per als practicants del parapent. L’orografia de la zona, les facilitats d’accés i la promoció que en fa Vol Lliure Cavallera –té una vintena de socis– l’estan situant com a referent en aquesta modalitat esportiva. De fet, és la que s’ha fet més popular en la comunitat de parapentistes els últims deu anys.

La serra Cavallera és ideal per als qui busquen combinar l’excursionisme i el vol amb parapent, perquè l’accés amb vehicle fins a Ogassa és fàcil des de l’àrea de Barcelona per l’autovia C-17 i pels túnels del Capsacosta des de la resta de comarques gironines i, a més, permet fer excursions molt apreciades per aquells als qui els agrada la muntanya. A part, en molts dels itineraris, en només mitja hora, els amants del parapent poden trobar punts d’enlairament. També és cert que hi ha itineraris, com per exemple el del Cerverís o el Taga, que són més complicats i que són molt apreciats pels més experimentats.

D’altra banda, cal tenir en compte que la serra Cavallera està ubicada al centre del Ripollès i, per tant, es pot volar en totes direccions, fins i tot cap al Puigmal, depenent, és clar, dels corrents.

I és que els corrents és l’altre gran atractiu de la serra Cavallera, segons remarca el president del club ripollès, Xavier Sanfulgencio. “Per l’orografia, el vent ja ens arriba en forma d’onades, xoca contra la muntanya i puja creant corrents, o bé el terra l’escalfa i, per la diferència de temperatura, també es creen tèrmiques que permeten buscar-ne d’altres i fer llargs recorreguts”, indica. I hi afegeix: “Fem de voltors; volem amb ells.” Amb la col·laboració de l’Ajuntament, han habilitat punts d’aterratge al sector de l’antiga estació i al del nou institut.

Fredi Tusset, secretari de l’entitat, i ell van haver de crear el club per poder volar a la serra Cavallera. “Ho vam fer el 2019 per qüestions administratives. Hi ha un decret del 1992 que regula la fotografia i els esports als espais naturals, on, d’entrada, estan prohibits, tot i que el parapent és poc intrusiu: caminem per on camina tothom i volem”, detalla.

Al principi, quan anaven a volar, els agents forestals els demanaven els permisos que calien i més per practicar el parapent en espais naturals protegits –la serra Cavallera és un espai d’interès natural (EIN) i al seu entorn hi ha el parc natural de les Capçaleres del Ter i del Freser–, i aquest permís, que restringeix el nombre de pilots, només es podia obtenir si constituïen un club, tot i que Tusset ho va intentar regular sense èxit a través de l’Ajuntament de Sant Joan.

Com que van trigar un any a inscriure en el registre la nova entitat, al principi, van aconseguir els permisos a través de Vertigen, un club de Sant Pere de Torelló (Osona), de què Sanfulgencio és secretari. L’entitat va quedar registrada oficialment el 2019.

XAVIER SANFULGENCIO PRESIDENT DE VOL LLIURE CAVALLERA

“Volar vesteix d’humilitat”

D’on li ve l’afició pel parapent?
Des de petit, m’han agradat els avions. Als setze anys, els meus pares van pagar-me un curs d’ala delta, però no l’ala, i ho vaig deixar. També vaig fer paracaigudisme, però la sensació era molt diferent a la que buscava. Ja de més gran vaig fer un curs de parapent i cada vegada m’apassionava més volar, vaig agafant més tècnica...
Què destacaria d’aquesta modalitat esportiva?
L’adrenalina de volar aprofitant els corrents sense motor, dependre del vent, cosa que et vesteix d’humilitat.
I quines vistes!
Sí, hi ha estones de tranquil·litat i pots mirar el paisatge i t’envaeix una sensació de solitud, de dependència de tu mateix, que et fa aterrar molt relaxat.
Vostè ho va deixar tot per traslladar-se a viure a Sant Joan. Pel parapent?
Sí, i per la muntanya. Vaig arribar fa set anys després de provar de viure a Sant Pere de Torelló. Volia més muntanya i, amb Sant Joan, a més, tinc el vincle que el meu avi era cap d’estació, quan hi havia tren.
I el risc?
N’hi ha, perquè no és el teu mitjà. Estic més segur, però, volant que no pas anant amb la moto. La taca d’oli també hi pot ser volant, però si els teus coneixement són suficients, tens l’equip adequat, surts d’hora i prens precaucions, la seguretat és molt alta.
Alguna vegada ha pres mal?
Un cop em vaig trencar el braç. Va ser en un aterratge i, per un error meu, vaig entrar en pèrdua.
És un esport car?
No. Tenim un mercat de segona mà amb material certificat per empreses especialistes i pots trobar un bon equip a un cost entre 600 i 1.500 euros, més els estris com ara un variòmetre, una ràdio, aplicacions de mòbil, casc i arnés...

Un mapa de les tèrmiques i corrents de Cavallera

Vol Lliure Cavallera ha editat dos mapes del Ripollès, el del sector est i el de l’oest, amb tota la simbologia que ajuda els qui practiquen el parapent en les condicions de vol. L’entitat es va proposar, al principi, fer un projecte de microfinançament per editar aquests mapes, però, finalment, els van patrocinar la Diputació, la Federació Aèria Catalana, l’Ajuntament de Sant Joan de les Abadesses i quatre empreses.

Xavier Sanfulgencio ha explicat que ell mateix va elaborar aquests mapes a partir del de l’Institut Cartogràfic de Catalunya. S’hi marquen amb fletxes els vents de vall i la seva canalització i també s’hi detallen els punts on sol haver-hi tèrmiques i les distàncies que li calen a un pilot per anar d’un punt a un altre. A més, hi ha els principals indrets d’enlairament i els dos d’aterratge. “Estem estudiant traslladar aquesta informació a una aplicació de mòbil. Volem amb aparells i ens aniria bé tenir els mapes en una app, perquè ara els hem de memoritzar abans de volar”, ha indicat.

A part de les anotacions ja citades, el mapa inclou informació sobre el desnivell més important que hi ha a la zona. Hi destaquen els 1.200 metres del puig Estela i Sant Joan, on, a l’hivern, quan no hi ha habitualment condicions tèrmiques adequades, només es pot fer un planeig i baixada d’uns 20 minuts. També destaquen els cingles de Picola, on s’arriba per la pista forestal al refugi Montserrat i des d’on els pilots amb una mica d’experiència poden gaudir d’un munt de tèrmiques, a la primavera.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.