L’Eurocambra avala el gas i les nuclears com energies verdes
Luxemburg i Àustria anuncien que portaran a la justícia europea la polèmica proposta de taxonomia comunitària
La classificació entrarà en vigor l’1 de gener del 2023 si una majoria d’estats no hi presenten objeccions
L’Eurocambra accepta finalment la polèmica proposta de catalogar determinades inversions en gas i energia nuclear com verdes. En una de les votacions més ajustades dels últims anys, ahir va caure l’intent dels eurodiputats de tombar la proposta de la Comissió Europea de classificar inversions en aquestes dues energies com verdes.
Amb 328 vots en contra, 279 a favor i 33 abstencions, els eurodiputats van rebutjar una objecció per impedir que tirés endavant la proposta de l’executiu comunitari d’incloure el gas i la nuclear en la taxonomia comunitària, que busca reorientar el flux de capitals cap a activitats sostenibles. Era necessària una majoria absoluta de 353 vots per tombar la proposta.
Si la proposta es materialitza, no totes les inversions en gas i nuclears seran considerades sostenibles. En el cas de les nuclears, l’etiqueta de verda es donarà als projectes que siguin aprovats abans del 2045. Tenint en compte els terminis de construcció i vida útil d’aquestes infraestructures, es tracta de reactors nuclears que podrien estar en funcionament fins a finals de segle o fins i tot principis del següent.
Pel que fa al gas, la data límit per considerar sostenibles les inversions en aquesta energia és l’any 2030. Ara bé, també hi ha un límit d’emissions de 270 grams de CO2 per kW/h.
L’aval de l’Eurocambra ha arribat in extremis amb el suport de populars i liberals europeus, mentre que ha estat rebutjada pels socialdemòcrates, els ecologistes i l’Esquerra. Abans del vot en el ple, els comitès d’Economia i de Medi Ambient van tombar la proposta, cosa que normalment s’interpreta com un primer pas que es pot replicar en la votació en la sessió plenària. En aquest cas, però, no ha estat així.
La classificació del gas i les nuclears com a energies sostenibles entrarà en vigor l’1 de juliol del 2023. Ara bé, el procés encara no ha acabat. El Consell, on seuen els governs, encara pot tombar la proposta. Té temps per fer-ho fins a l’11 de juliol, però cal que una majoria qualificada, representada per almenys vint estats, hi plantegi objeccions.
De moment, Àustria i Luxemburg ja han anunciat la intenció de portar la proposta a la justícia europea. Tots dos països consideren dubtosa la legalitat que el gas i les nuclears puguin formar part de la política de finances sostenibles.
L’aval de l’Eurocambra a la proposta tampoc ha agradat a les entitats ecologistes. Greenpeace ja ha manifestat la voluntat de portar-la als tribunals perquè considera que aquesta taxonomia comunitària és un “negoci vergonyós” de Brussel·les “en nom de la indústria dels combustibles fòssils i nuclears”.
Al seu torn, l’Oficina Europea de Medi Ambient va avisar que la proposta de taxonomia comunitària “qüestiona la legitimitat” institucional europea. “Hi ha el risc que milers de milions d’euros de finançament verd vagin a parar a fonts d’energia contaminants que estan lluny de ser innòcues i temporals”, va advertir l’entitat ecologista. De fet, la proposta ja era polèmica des de l’inici. La Comissió Europea va decidir tirar-la endavant malgrat que la Plataforma de Finances Sostenibles, el grup d’experts que assessoren l’executiu comunitari, havia advertit que classificar com energies verdes el gas i les nuclears no estava “en línia amb el reglament sobre taxonomia”.
La UE es prepara per al pitjor
Des de l’esclat de la guerra d’Ucraïna, el debat climàtic europeu també està marcat pel de la seguretat energètica. Ja són dotze els estats de la Unió Europea amb disrupcions parcials o totals del subministrament de gas rus, i el bloc comunitari es prepara per al pitjor dels escenaris. La presidenta de la Comissió Europea (CE), l’alemanya Ursula von der Leyen, va instar ahir els països a tenir a punt plans de contingència per fer front a més talls del gas. “És obvi que Putin continua utilitzant l’energia com a arma”, va assegurar Von der Leyen en una intervenció al ple de l’Eurocambra. L’executiu comunitari preveu presentar aquest mes un “pla d’emergència europeu” per fer front a més disrupcions del subministrament de gas rus. “Hem de garantir que, en cas d’una disrupció total, el gas flueixi allà on sigui necessari”, va assenyalar l’alemanya davant dels eurodiputats. Una setmana després que Brussel·les presenti la seva proposta, els ministres d’Energia es reuniran de manera extraordinària el 26 de juliol per abordar els plans de contingència. Tot això, amb la vista posada en l’hivern.
