Societat
Els més desendollats
Serveis bàsics en crisi. Lopinió dels usuaris (3) Afectats per lapagada
La gran apagada del dilluns 23 de juliol a Barcelona és per a alguns dels afectats una crisi elèctrica anunciada. La inversió a temps per renovar la xarxa elèctrica podria haver evitat el gran desastre. “Ara tothom es queixa i reclama per les pèrdues que ha patit els dies de l’apagada. Però ens hauríem d’haver plantat abans i exigir que es renovés la xarxa elèctrica. No es tracta només de reparar el que s’espatlla. Els polítics haurien d’haver previst això i pressionar les companyies perquè s’invertís en infraestructures”, reivindica en Paco Sánchez.
En Paco és propietari d’una botiga de mobles a l’avinguda Gaudí de Barcelona i és un dels centenars de milers d’afectats per l’apagada elèctrica. Durant els dos dies que va estar sense llum va perdre les vendes habituals per a l’època, “perquè els turistes no podien pagar amb targeta”. Ara que s’ha fet la llum, en Manel ha de sortir de la botiga si vol fer una trucada amb el mòbil. “Encara no hi ha cobertura”, indica.
Però aquesta no és la primera “ni l’última” vegada que en Paco pateix per les anades i vingudes de llum a la botiga. Cada any per Nadal, en Paco nota “les contínues” baixades de tensió. “Quan comencen a instal·lar les paradetes de la fira de Nadal, al costat de la Sagrada Família, la llum se’n va amb més freqüència”, afirma. De resultes d’aquesta sobrecàrrega de la xarxa i de les conseqüents fluctuacions de tensió, en Paco haurà de canviar la impressora.
“Les baixades i pujades de tensió espatllen els aparells elèctrics, sobretot els ordinadors”, confirma en Manel González, informàtic. En Manel treballa en un local d’informàtica del carrer Rosselló que va estar tres dies sense llum. “Obríem per si passava algun client demanant per la reparació del seu ordinador”, explica. En Manel diu que no té especialment més feina aquests dies de postapagada que la resta de l’any. “Tenim feina acumulada, però no hi ha més ordinadors espatllats dels habituals”, explica.
Ordinadors malmesos
La majoria d’ordinadors que passen per la botiga d’informàtica amb el disc dur, la placa base o la font d’alimentació cremada solen haver-se espatllat per culpa de les baixades i pujades de tensió “i això passa cada dia de l’any”. A la Maria li van haver de canviar la placa base de l’ordinador l’any passat precisament per aquest motiu. “Em van dir que s’havia cremat la placa base segurament per les baixades de tensió que patia a casa”, recorda. Un SAI, un aparell connectat al corrent i que aguanta la tensió uns instants quan se’n va la llum, evitaria aquests desastres tecnològics. “La majoria d’empreses en tenen. Ara els veïns haurien de plantejar-se comprar-se’n un”, recomana el tècnic informàtic.
La farmàcia que té el Javier Albert al passeig Maragall té un d’aquests aparells. “I sort d’això!”, exclama Albert. Després de l’apagada i de les anades i vingudes de llum dels últims dies a l’establiment, Albert ha de plantejar-se canviar de SAI. “No funciona. Estic pensant de comprar-ne un de més potència”, comenta. El desastre elèctric també els va deixar sense aire condicionat i persiana elèctrica un cop ja s’havia fet la llum.
El farmacèutic ja ha enviat a l’assegurança una llista amb tot el que ha perdut, el que ha deixat de guanyar i el que s’ha espatllat per culpa de l’apagada. “Vam haver de llençar la majoria dels medicaments que hi havia a la nevera i, durant aquells dies, van entrar el 30% de la clientela habitual”, informa. Les factures manuals van substituir el registre de comandes informatitzat. Però el drama d’aquest farmacèutic i dels seus clients hauria empitjorat per moments si la recepta electrònica hagués substituït ja a la recepta escrita. “No hauríem pogut dispensar cap tipus de medicament perquè tot aniria informatitzat”, explica. Si fa un mes la possibilitat de comprar un grup electrogen era improbable, ara en Javier s’ha informat sobre un generador polonès.
Tot i la magnitud de la crisi energètica, els problemes amb la llum a la farmàcia no són pas nous. “Des que van instal·lar l’ascensor a la finca del costat, les baixades de tensió són constants”, conclou.
En Paco és propietari d’una botiga de mobles a l’avinguda Gaudí de Barcelona i és un dels centenars de milers d’afectats per l’apagada elèctrica. Durant els dos dies que va estar sense llum va perdre les vendes habituals per a l’època, “perquè els turistes no podien pagar amb targeta”. Ara que s’ha fet la llum, en Manel ha de sortir de la botiga si vol fer una trucada amb el mòbil. “Encara no hi ha cobertura”, indica.
Però aquesta no és la primera “ni l’última” vegada que en Paco pateix per les anades i vingudes de llum a la botiga. Cada any per Nadal, en Paco nota “les contínues” baixades de tensió. “Quan comencen a instal·lar les paradetes de la fira de Nadal, al costat de la Sagrada Família, la llum se’n va amb més freqüència”, afirma. De resultes d’aquesta sobrecàrrega de la xarxa i de les conseqüents fluctuacions de tensió, en Paco haurà de canviar la impressora.
“Les baixades i pujades de tensió espatllen els aparells elèctrics, sobretot els ordinadors”, confirma en Manel González, informàtic. En Manel treballa en un local d’informàtica del carrer Rosselló que va estar tres dies sense llum. “Obríem per si passava algun client demanant per la reparació del seu ordinador”, explica. En Manel diu que no té especialment més feina aquests dies de postapagada que la resta de l’any. “Tenim feina acumulada, però no hi ha més ordinadors espatllats dels habituals”, explica.
Ordinadors malmesos
La majoria d’ordinadors que passen per la botiga d’informàtica amb el disc dur, la placa base o la font d’alimentació cremada solen haver-se espatllat per culpa de les baixades i pujades de tensió “i això passa cada dia de l’any”. A la Maria li van haver de canviar la placa base de l’ordinador l’any passat precisament per aquest motiu. “Em van dir que s’havia cremat la placa base segurament per les baixades de tensió que patia a casa”, recorda. Un SAI, un aparell connectat al corrent i que aguanta la tensió uns instants quan se’n va la llum, evitaria aquests desastres tecnològics. “La majoria d’empreses en tenen. Ara els veïns haurien de plantejar-se comprar-se’n un”, recomana el tècnic informàtic.
La farmàcia que té el Javier Albert al passeig Maragall té un d’aquests aparells. “I sort d’això!”, exclama Albert. Després de l’apagada i de les anades i vingudes de llum dels últims dies a l’establiment, Albert ha de plantejar-se canviar de SAI. “No funciona. Estic pensant de comprar-ne un de més potència”, comenta. El desastre elèctric també els va deixar sense aire condicionat i persiana elèctrica un cop ja s’havia fet la llum.
El farmacèutic ja ha enviat a l’assegurança una llista amb tot el que ha perdut, el que ha deixat de guanyar i el que s’ha espatllat per culpa de l’apagada. “Vam haver de llençar la majoria dels medicaments que hi havia a la nevera i, durant aquells dies, van entrar el 30% de la clientela habitual”, informa. Les factures manuals van substituir el registre de comandes informatitzat. Però el drama d’aquest farmacèutic i dels seus clients hauria empitjorat per moments si la recepta electrònica hagués substituït ja a la recepta escrita. “No hauríem pogut dispensar cap tipus de medicament perquè tot aniria informatitzat”, explica. Si fa un mes la possibilitat de comprar un grup electrogen era improbable, ara en Javier s’ha informat sobre un generador polonès.
Tot i la magnitud de la crisi energètica, els problemes amb la llum a la farmàcia no són pas nous. “Des que van instal·lar l’ascensor a la finca del costat, les baixades de tensió són constants”, conclou.
Notícies relacionades
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.