Un mes més de crisi climàtica a Girona
L’onada de calor del juny va fer que la ciutat igualés la màxima de mitjana més alta dels últims 72 anys, els 33 °C del 2003
“Els extrems càlids són cada cop més freqüents”
La crisi climàtica avança sense fi i el mes de juny a les comarques gironines n’és una mostra més. A la ciutat de Girona, el divendres 17 de juny, es va arribar a 40,8 °C, i el mes de juny va ser el més càlid dels últims 72 anys, amb una temperatura màxima de mitjana de 33 °C, igual que l’any 2003. “Els extrems càlids són cada cop més freqüents”, reconeix el cap de l’àrea de climatologia del Servei Meteorològic de Catalunya (SMC), Marc Prohom.
A mitjan mes de juliol, ja vivim la segona onada de calor en un mes, ara de més dies, amb temperatures com ara els 40,8 °C de Cabanes i els 40,2 °C d’Espolla (Alt Empordà), els 39,5 °C de Girona i els 39 °C d’Anglès i Cassà de la Selva (Selva) de divendres. L’actual onada supera els sis dies de la del juny (del 12 a 18).
Els dos casos són conseqüència de la crisi climàtica (o canvi climàtic). Cada cop són més freqüents els dies de més de 30 °C i que les mínimes no baixin de 20°, explica Prohom. A Banyoles, no van baixar de 24 °C el mateix divendres 17 de juny. “El planeta s’està escalfant a un ritme més alt i l’Àrtic i l’arc mediterrani són dues de les zones on més passa.”
De fenòmens associats a la climatologia, el mes passat n’hi va haver d’extraordinaris a les comarques de Girona. Per exemple, la nit del dimarts 14 al dimecres 15 de juny, a causa d’un esclafit càlid, a Portbou (Alt Empordà) es va passar de 21 °C a 35,5 °C en menys de tres hores, des de la mitjanit a les 2.39 h. “Aquests esclafits no s’haurien pogut donar així fa 50 anys. Segurament, hi va haver una tramuntana seca. Fa 50 anys, potser s’hauria arribat a 30 °C. Són fenòmens locals, lligats al canvi climàtic.” L’observatori de Roses va mesurar 29,7 °C a les 3.30 h del dia 17.
Puja de fins a cinc graus
L’activitat humana té molt a veure en l’increment constant de temperatures i l’escalfament global del planeta. El SMC preveu que el termòmetre podria pujar “fins a 5 graus a finals de segle, en el pitjors dels escenaris [d’emissions de gasos d’efecte hivernacle]”. Prohom indica que, des de finals del segle XIX fins ara, la temperatura només ha pujat “1,3 °C”.
El pitjor dels escenaris té a veure amb la dependència actual de l’energia dels combustibles fòssils en els mateixos termes, i un canvi a fons significaria substituir-los per energies renovables. “Però el sistema climàtic és com un transatlàntic. Encara que féssim un gran canvi, la temperatura continuaria igual en un parell de dècades”.
De l’estació meteorològica de Girona, a les hortes de Santa Eugènia, el SMC té dades des del 1950. El mes passat, la temperatura màxima de mitjana va ser de 33 °C. A banda del dia 17, els dies més càlids van ser el dijous 16 (38,8 °C), el dissabte 18 (36,8 °C) i el dimarts 21 (36,3 °C).
A la ciutat de Girona, es va superar el llindar de situació meteorològica de perill (SMP) per calor. Això vol dir, segons detalla Prohom, que es van superar els 37,3 °C dos dies (el divendres 17 i el dijous 16). La temperatura dels 37,3 °C està fixada des de fa temps pel SMC en base a estudis de temperatures màximes i mínimes. Anys enrere, es va fer un estudi de les temperatures en relació amb el nombre de defuncions. I el 2% de les temperatures més altes forma part del llindar de l’SMP.
El Servei Meteorològic té una xarxa d’estacions meteorològiques automàtiques (XEMA) amb 183 observatoris, que envien dades cada mitja hora. A més, el SMC, adscrit al Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural de la Generalitat de Catalunya, també disposa d’una xarxa d’observadors meteorològics (XOM), que els trameten dades de temperatura i de precipitació cada dia.
Un dels col·laboradors del SEM és el saltenc Gerard Taulé. Expert en climatologia i doctor en geografia i història per la Universitat de Barcelona, Taulé té accés a dades d’observatoris de Girona, Salt i Sarrià de Ter. El divendres 17 de juny –just avui fa un mes–,Girona va arribar fins al 40,8 °C i, amb dades de l’observatori del carrer Sèquia (en una gàbia al terrat d’un edifici), la temperatura va arribar als 41,7 °C. Aquell mateix dia, a la xarxa del SOM de la sèquia Monar de Salt, hi va haver 39,1° C.
La sequera, exposa Taulé, “agreuja” els efectes de les onades de calor. Segons l’observatori de Salt, en tot el juny van caure 7,1 m³ cúbics d’aigua (3,9, el dimarts 21).
El tercer dia més calorós
Des que el SMC té dades de l’estació de l’estació de Girona, el 1950, el divendres 17 de juny és el tercer dia més càlid. Els 40,8 °C d’aquell dia, just avui fa un mes, només tenien per davant dos dies amb més calor: el 28 de juny del 2019 (43,3 °C) i el 7 de juny del 1982 (41,8 °C). El 28 de juny de fa tres anys, a banda de la capital gironina, es va arribar als 42,3 °C a Santa Coloma de Farners, als 42,2 °C a Olot, als 41,2 °C a Banyoles i als 40,3 °C a la Bisbal d’Empordà.
Al juny, també es van batre registres en la temperatura mínima més alta. Així, dels 21,2 °C d’Anglès (Selva) del mateix dia 17 no hi ha precedents des del 2001. A Molló-Fabert (Ripollès), la mínima va ser de 18,9 °C, cosa que no havia passat mai des del 1996.