L’Agenda Rural, el full de ruta per a l’equilibri territorial
El govern va aprovar al maig el document, treballat externament des del 2020, que en guiarà les polítiques per garantir la igualtat d’oportunitats arreu
Una renovada comissió interdepartamental vetllarà des del setembre perquè s’apliquin
Si hi ha un document que engloba el conjunt dels dèficits i necessitats que s’han identificat al món rural, i que, afrontats des de tots els àmbits de l’administració, pot ajudar a combatre el despoblament i desenvolupar el conjunt del territori, aquest és l’Agenda Rural, que defineix fins a 892 accions (277 de les quals considerades prioritàries i 59 estratègiques) que el govern té a la mà impulsar. Constitueix, així, una veritable guia per a les polítiques d’equilibri i cohesió territorial que els departaments hauran d’anar assumint i implementant a curt i mitjà termini amb un objectiu clar a la llarga: corregir el desequilibri actual i igualar al màxim les condicions de vida del món rural amb les del món urbà. “Si aconseguim corregir els dèficits, facilitarà molt que la gent vagi a viure a aquests llocs”, remarca el secretari d’Agenda Rural, Oriol Anson, dependent del Departament d’Acció Climàtica, que apunta igualment a la “necessitat de diversificació de l’activitat” com una de les grans fites que es fixa el document. Això sí, també llança un avís: “No dona una solució a mitjà termini, aquesta tendència no la corregirem en cinc anys.”
La llista de mesures, dividida en set grans eixos, és interminable: desplegar al màxim l’educació i els serveis hospitalaris i d’atenció primària a tot arreu, fer l’acompanyament a la gent gran que majoritàriament hi habita, facilitar l’accés a l’habitatge (amb ajuts també a la rehabilitació de cases i masies), millorar les connexions tant viàries com ferroviàries allà on es pugui, així com la fibra òptica per fomentar el teletreball... “Hem d’aconseguir traslladar tot això al nivell de la proporció que toqui a cada àrea”, exposa Anson, que ara afronta el repte de desplegar el document. “Descentralitzar activitats culturals també és una manera de donar vida”, exemplifica igualment. Segons ell, així, el que cal fer primer és mirar de consolidar una base per garantir el benestar a fi que la gent “es quedi o vagi a viure” a aquestes àrees.
És clar que l’Agenda inclou tot un altre paquet enfocat a dinamitzar i diversificar el mercat de treball i l’economia, tot potenciant el sector agroalimentari –sobretot el de proximitat per anar cap a la sobirania alimentària–, però també el turisme més escaient segons l’indret, la reindustrialització a partir de la recerca d’activitats tractores i l’emprenedoria, apropant també a l’àmbit rural coworkings i vivers d’empreses, recursos del Servei d’Ocupació de Catalunya o agències per buscar feina. “L’Agenda no té com a objectiu el sector primari, sinó el territori poc poblat”, indica el secretari en aquest sentit.
A més, el document recull mesures per garantir una relació sostenible amb l’entorn, inclosa la gestió forestal, de l’aigua, dels regadius o dels espais agraris, a més de les energies renovables. Un darrer eix es fixa també en estratègies de planificació i models de governança que apostin per exemple per mancomunar àmbits de gestió i serveis. Si bé no entra a fons en com s’han de desplegar les accions, la majoria d’eixos acaba amb una proposta específica de normativa i fiscalitat.
Procés participatiu
Aquest detallat full de ruta es va aprovar en consell executiu al maig, amb la qual cosa el govern se’l feia seu després d’haver-lo impulsat en l’anterior legislatura, si bé qui el va redactar va ser un grup d’entitats arrelades al món rural a través d’un ampli procés participatiu a tot el territori en què, sobretot el 2021, intervindrien més de 1.200 persones: l’Associació de Micropobles, l’Associació Catalana de Municipis (ACM), el Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible (CADS) i els ARCA (Grups d’Acció Local del Programa Leader). Aquest nucli, que constitueix la comissió redactora de l’Agenda, al seu torn va anar a buscar 35 entitats més d’àmbits diferents, que esdevenen la comissió motora, perquè actuessin de filtre final. “Com a administració hi hem participat en un segon pla, però no hem sortit com a impulsors, perquè no es digui que ha sortit d’un despatx de Barcelona”, confirma Anson. “És un gran pacte sobre com han de ser les ruralitats, fruit de la voluntat de país”, el defineix la diputada d’ERC Alba Camps.
Tot va engegar, de fet, el 2016, quan el govern ja va crear una primera comissió interdepartamental sobre despoblament rural, que el primer que va fer va ser demanar als membres que identifiquessin les polítiques que estaven duent a terme en la matèria. Quan ho van tenir, explica Anson, calia algun document on recollir les reflexions i aportacions a fi de continuar avançant, i d’aquí que la passada legislatura, el 2020, la comissió encarregués l’Agenda Rural per posar “negre sobre blanc” totes les necessitats del territori.
Comissió renovada
Un cop rebut el document, el següent pas ara serà concretar-ne el desplegament a través d’un pla d’acció que ha de detallar les iniciatives que cal emprendre o continuar desenvolupant per assolir els reptes identificats. I això ja no ho farà la comissió anterior, sinó una de tall més executiu que n’és hereva: la comissió interdepartamental de governança rural, creada just abans de vacances. Aquest nou òrgan, que preveu fer al setembre la primera reunió, modifica l’estructura i composició de l’anterior per adaptar-se al nou fi de desplegar l’Agenda Rural, i manté així les competències sobre anàlisi i disseny de polítiques per mitigar el despoblament, però en guanya en coordinació, implementació i avaluació. A més, vetllarà perquè cap acció de govern hi sigui contrària. Així mateix, tots els departaments hi aniran donant compte de les seves actuacions. La comissió la presidirà el Departament de la Presidència, amb dos lloctinents nomenats per Vicepresidència i Acció Climàtica. A més d’altres conselleries, també hi participaran representants d’organismes com ara l’Institut Català de les Dones i l’Agència de l’Habitatge de Catalunya. “La comissió interdepartamental ha de vetllar perquè estigui a les taules de tothom; tots els departaments han de tenir algú que treballi en polítiques del món rural”, resumeix Carme Ferrer, que com a vicepresidenta de Micropobles va participar en l’elaboració de l’Agenda.
La direcció general de Coordinació Interdepartamental està fent ja el buidat per assignar a cada departament totes les accions del document i posar-hi fil a l’agulla a partir de la tardor. Això sí, Anson explica que moltes de les mesures el govern ja les té identificades i prioritzades des de fa temps, per la qual cosa algunes ja han anat aflorant. “Sense adonar-nos-en, moltes ja s’estan desenvolupant perquè no són conseqüència de l’Agenda Rural, tot i formar-ne part”, explica. Per exemple, l’ordre d’arranjament de camins que es va treure fa unes setmanes o l’anunci de la implantació de 52 noves escoles bressol rurals el curs vinent. No hi ha treva.
LES DATES
Atles i Observatori del Món Rural
Durant el procés de confecció de l’Agenda Rural, i per ajudar a orientar-la, les associacions implicades van impulsar i coordinar l'actualització dels índexs i mapes de l’Atles del Món Rural -feina que aniria a càrrec d'Ignasi Aldomà i Josep Ramon Mòdol, de la UdL-, una ambiciosa recerca que ja havia publicat el 2009 i el 2015 l’extinta Fundació del Món Rural, i que al febrer va assolir així la tercera edició. “Tenim diagnosticat i radiografiat el món rural de la Catalunya actual, a partir d’aquí les dades es poden agafar també en positiu, com a oportunitats de millora”, exposa Carme Ferrer, que ha participat també en la coordinació de l’obra. I no serà l’últim pas en què s’implicarà, ja que l’Associació de Micropobles, com a integrant de la comissió redactora de l’Agenda Rural, s’integrarà en la nova comissió interdepartamental que es reunirà un parell de cops l’any per vetllar per la seva correcta materialització. A banda, Acció Climàtica també preveu presentar molt aviat l’anomenat Observatori del Món Rural, que servirà igualment pe r fer un seguiment d’aquest tipus de polítiques i analitzar com es despleguen. Això sí, no és clar encara qui en formarà part.