Enterrada en la història

El foc que a principis de juliol hi va haver a Castell d’Aro, que va cremar unes 70 hectàrees de massa forestal de les Gavarres, va deixar al descobert una font de la qual es coneixia l’existència, però no la ubicació exacta. La troballa la van fer membres del Grup Natura Sterna durant una sortida per comprovar in situ l’afectació de l’incendi en la fauna del massís. L’indret on va aparèixer la font coincidia amb la localització aproximada que un antic bosquetà de la zona havia dibuixat en un plànol, en el qual apareix amb el nom de font de l’Acàcia o font de la Palmera. “És un mapa manuscrit amb referències de fonts que no es coneixien i que la nostra entitat ha anat descobrint al llarg dels últims vint anys”, explica Jaume Ramot, president del Grup Natura Sterna. Aquesta font és una de les dues que l’entitat encara no havia pogut localitzar.

El croquis el va dibuixar a mà Miquel Mont, un masover del mas Vallvanera, actualment dins de les instal·lacions de golf del Mas Nou, que menava un ramat per les Gavarres i feia feines del bosc. “Era un pastor erudit i molt culte, que va morir fa uns 25 anys. El plànol que va fer és de mitjan segle passat”, assegura Ramot. La font feia uns 50 anys que estava enterrada i no consta cap testimoni oral que en pugui explicar res. L’única referència que se’n tenia era el plànol de Mont. “Hem buscat en la documentació de fonts de Catalunya, en mapes, en el cadastre de l’Ajuntament de Castell d’Aro... No surt enlloc. Havia quedat enterrada en la història.”

Durant les últimes setmanes, diversos voluntaris de l’entitat han treballat per desenterrar la font i netejar-la, amb la sorpresa afegida que encara rajava. “El dia que la vam trobar era plena. La vam buidar per netejar-la de fang i branques i es va tornar a omplir. Això vol dir que la deu d’aigua encara funciona”, assenyala Ramot. La font no té ganyot. És de mina i té un empedrat on l’aigua emergeix de manera subterrània i omple un bassi. Segons Ramot, fonts com aquesta eren utilitzades antigament per carboners, llenyataires i peladors de suro: “Eren persones que s’establien temporalment en aquestes muntanyes per fer feines del bosc. Vivien en barraques precàries i la captació d’aigua era importantíssima per beure, tant ells com els animals de càrrega, o per apagar una carbonera que s’encengués.” Ramot hi afegeix que, amb l’arribada dels combustibles fòssils, l’explotació del bosc es va començar a perdre i fonts com aquesta van ser oblidades: “N’hi ha que fa 100 anys que estan enterrades, però totes tenen una història interessant per rescatar.”

L’aigua que raja de la font té una concentració de ferro elevada: “Porta dissolució d’algun tipus d’anhídrid carbònic que, quan troba una veta de ferro, el desfà i se l’emporta arrossegat en dissolució. Si deixes descansar l’aigua, el ferro precipita i es fa un tel vermell a sota de l’ampolla.” També conté un punt de gas, tot i que en menor quantitat que la veïna Aigua de Salenys. El Grup Natura Sterna inclourà la font de l’Acàcia en la Ruta de les Fonts de Castell d’Aro. El dia 11 de setembre, coincidint amb la festa major del municipi, es farà una sortida popular que passarà per les fonts que ja es coneixien i per la que s’ha trobat ara.