Societat

Estat francès

Cèl·lula de crisi per “sequera històrica”

El govern francès ha activat un gabinet interministerial per fer front a la situació

Una setantena de departaments estan sotmesos a algun tipus de prohibició de l’ús d’aigua per a jardins i irrigació agrícola

El sub­sol francès mai no havia estat tan sec, de resul­tes d’una manca de pluja com­bi­nada amb unes tem­pe­ra­tu­res molt altes. Des del 17 de juliol pas­sat, diària­ment es bat aquest rècord de falta d’humi­tat i això afecta tots els depar­ta­ments del país, fins i tot els que habi­tu­al­ment eren més verds al nord i l’est. Ter­reny ado­bat per als incen­dis i pre­o­cu­pació major per al govern en el sub­mi­nis­tra­ment d’aigua. “És la sequera més forta en la història del país”, s’alar­men des de la seu de l’exe­cu­tiu, que des del 5 d’agost pas­sat dis­posa d’una cèl·lula de crisi entre minis­te­ris per afron­tar la situ­ació.

La cèl·lula, coor­di­nada pel direc­tor de gabi­net de la pri­mera minis­tra, Élisa­beth Borne, està for­mada pels seus homòlegs de l’Inte­rior, Tran­sició Ecològica, Agri­cul­tura, Trans­ports, Sani­tat, Eco­no­mia i Hisenda. I es reu­neix set­ma­nal­ment. Els pre­fec­tes de depar­ta­ment depen­dents d’Inte­rior són els que trans­me­ten les dades i deci­dei­xen si s’han d’orde­nar mesu­res res­tric­ti­ves. Actu­al­ment, 93 depar­ta­ment sobre els 96 de la França con­ti­nen­tal apli­quen algun tipus de limi­tació i una setan­tena pro­hi­bei­xen l’ús de l’aigua per a jar­dins o la irri­gació agrícola en zones deter­mi­na­des, excepte con­reus sen­si­bles. Alhora, un cen­te­nar de muni­ci­pis ja estan rebent aigua pota­ble a través de cami­ons. Aquest dis­po­si­tiu inter­mi­nis­te­rial, segons l’exe­cu­tiu, “ha de mesu­rar l’impacte d’aquesta sequera en les infra­es­truc­tu­res de pro­ducció d’ener­gia i el sec­tor agrícola, espe­ci­al­ment el rama­der, per anti­ci­par una res­posta de segu­re­tat civil”. En aquest sen­tit, s’hau­ran d’esta­blir pri­o­ri­tats en funció d’una acti­vi­tat per a ús agrícola, lleure aquàtic, turisme, reser­ves per a la bio­di­ver­si­tat o cen­trals nucle­ars. En aquest dar­rer aspecte, es busca un difícil equi­li­bri entre la neces­si­tat de pro­duir elec­tri­ci­tat i les limi­ta­ci­ons de refri­ge­rar els reac­tors retor­nant aigua massa calenta als rius. En aquests moments, la tem­pe­ra­tura al Garona ja s’ha enfi­lat als 28 graus i al Roine ha superat els 25. Això ha obli­gat a atu­rar un reac­tor de Gol­fech, pel Garona, i dos de Bugey, pel Roine, però també s’han con­ce­dit dero­ga­ci­ons per a aques­tes cen­trals i d’altres fins a l’11 de setem­bre. En tot cas, el ser­vei mete­o­rològic francès ja avança que “les pre­vi­si­ons dei­xen entre­veure que la situ­ació podria per­du­rar els pròxims quinze dies o, fins i tot, esde­ve­nir encara més pre­o­cu­pant”.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.