La Jonquera passarà de tenir sis estancs a setze
Els estanquers es mostren preocupats per la subhasta de llicències convocada per l’Estat
Temen que baixi la rendibilitat dels seus negocis
El Ministeri d’Hisenda ha convocat el concurs subhasta per a la concessió d’uns 200 nous estancs a l’Estat, una part dels quals en municipis fronterers amb França. A la Jonquera n’hi van deu (cinc al poble i cinc al barri dels Límits), que se sumaran als sis que ja hi ha en l’actualitat. Aquesta imminent concentració d’estancs –la resolució del procés se sabrà a la tardor– ha causat primer sorpresa i seguidament preocupació en el sector, perquè tem que acabi perjudicant la rendibilitat del negoci. El fet que el tabac sigui una font d’ingressos important per a l’Estat (aproximadament el 80% del que costa un paquet de tabac són impostos) i que als pobles fronterers pirinencs se’n vengui molt (el preu a l’Estat espanyol és molt més baix que a França, i per això els estancs de la Jonquera tenen tants clients del país veí) és, molt probablement, un argument de pes d’Hisenda per situar-ne tants en llocs com el municipi empordanès.
De moment, el Gremi d’Estanquers de Catalunya (GEC) no ha presentat cap al·legació a la convocatòria, però ha fet saber el seu malestar (vegeu l’entrevista annexa). Segons el seu parer, està justificat que obrin nous estancs als llocs on la clientela potencial ha augmentat a causa que hi ha més turisme o perquè ha crescut la població, però no té sentit en la resta de municipis. En definitiva, voldrien que el criteri d’Hisenda fos estrictament comercial i de rendibilitat dels professionals i que no es regís pels diners que ingressarà amb els impostos.
Qui pagui més
L’últim concurs per a nous estancs es remunta a vint anys enrere. En aquella ocasió el mètode era com qualsevol concurs públic: els aspirants presentaven la seva proposta i si s’adeia amb els requisits tècnics demanats (un barem de punts establia les prioritats), els concedien la llicència. Ara, però, el sistema serà una subhasta, és a dir, qui ofereixi més diners –complint uns sèrie de requisits tècnics– s’emportarà el permís per obrir un estanc. És per això que es veu a venir que els nous estancs els aconseguiran empreses d’envergadura, per exemple cadenes de supermercats ja establertes a la zona.
L’Ajuntament
En casos com aquest, l’Ajuntament és un mer espectador, ja que la concessió és estatal. L’alcaldessa de la Jonquera, Sònia Martínez, però, no està gaire d’acord amb l’ampliació de nombre de llicències, perquè les sis actuals ja li semblen suficients per a un municipi de les dimensions del seu. “Hi haurà més competència en uns moments en què els estancs estan sortint d’una època complicada [en referència a la pandèmia]”, manifesta. Segons afirma l’alcaldessa, ha pogut constatar de manera directa el malestar que l’anunci del nou concurs ha creat en el sector. Un altre motiu pel qual Martínez no està d’acord amb la decisió estatal d’obrir la porta a nous establiments de venda de tabac és el fet que –segons el seu parer– suposa una contradicció amb les campanyes oficials de reducció del consum de tabac.
Castelló i Vilablareix
A banda de la Jonquera, en la convocatòria del concurs subhasta s’esmenten dos municipis gironins més on es poden obrir estancs: Vilablareix i Castelló d’Empúries. Per aquests dos casos concrets, el gremi ha comunicat a Hisenda el seu desacord. “Però es tracta d’errors”, aclareix el president del GEC, David Juanhuix. Quant a Castelló, creuen que es refereixen a Empuriabrava (on sí que estaria justificat un nou establiment) i quant a Vilablareix, consideren que han confós un barri en concret amb tot el municipi. “A Vilablareix no tindria sentit que n’obrissin un de nou”, afirma Juanhuix.
Preguntes a Madrid
El PP de Catalunya ha fet saber el seu desacord amb la decisió d’Hisenda. El president dels populars de la demarcació de Girona, Jaume Veray, ha anunciat que el seu grup al Congrés registrarà una bateria de preguntes en relació amb aquest tema. “Volem saber quins criteris s’han utilitzat i per què es pren una decisió d’aquest tipus sense tenir en compte la realitat del territori”, argumenten, en considerar que els deu estancs nous de la Jonquera és una xifra “desproporcionada i fora de lloc”.
Requisits
Per aspirar a la subhasta, els interessats s’han d’inscriure prèviament al portal de subhastes del Ministeri d’Hisenda i dipositar una fiança. És indispensable no ser el titular actual d’un estanc ni a l’Estat espanyol ni en cap altre lloc de la UE. Tampoc s’hi pot presentar qui hagi traspassat l’estanc en els darrers tres anys.
Quant al local, haurà de tenir una zona d’atenció al públic que faci, com a mínim, 20 metres quadrats, i estar situat a un mínim de 150 metres d’un centre educatiu. També haurà de guardar aquesta distància amb altres estancs, però en aquest punt es preveuen excepcions per a determinades zones, on la distància amb la competència es redueix a 25 metres. Això passa precisament en el cas dels cinc nous estancs del barri dels Límits.
LES XIFRES
“Fa molts any que no augmenta el nostre marge en el preu de venda”
R. ELa cigarreta electrònica en la nova llei del tabac
R. EL’Estat espanyol està preparant una nova llei del tabac, de la qual es coneix l’avantprojecte . Un aspecte que crida l’atenció és la incorporació de la cigarreta electrònica en la normativa. Durant els primers cinc anys en què la futura llei estigui en vigor, la cigarreta electrònica la podran continuar venent en establiments especialitzats que ja ho estan fent, sempre que n’informin el Comissionat del Mercat del Tabac (CMT). Passats aquests cinc anys, només en podran vendre els estancs. En relació amb la cigarreta electrònica, el gremi d’estancs catalans i altres organitzacions empresarials relacionades amb el tabac han presentat una al·legació en contra del límit del 8,5% de marge de benefici en la venda marcat en l’avantprojecte. En general, els marges que es permeten al venedor no agraden, ja que es mantenen els mateixos contra els quals el sector protesta des de fa temps: el 9% en les cigarretes, l’esmentat 8,5% en la resta de productes del tabac i el 4% en els segells i efectes timbrats. D’altra banda, en la futura llei s’estableix que les concessions de la venda de tabac tindran una durada de trenta anys.
Segons fan constar en les al·legacions, per als venedors el període hauria de ser, com a mínim, de 35 anys o bé que de manera individualitzada es permetés que la concessió durés fins a la jubilació del titular, en el cas que estigués a punt de produir-se quan expiri el termini. Es demana també que la llei reguli productes nous com ara “herbes per fumar” i CBD (derivats del cànnabis).