Societat

La primera nau submarina i el motor anaeròbic

El 1858 Narcís Mon­tu­riol pre­sentà el seu pro­jecte en un opus­cle titu­lat El Ictíneo o barco-pez al barri de la Bar­ce­lo­neta de Bar­ce­lona i el 28 de juny de 1859 féu les pri­me­res pro­ves, que ser­vi­ren per cor­re­gir alguns pro­ble­mes. El mes de setem­bre de l’any següent rea­litzà la prova ofi­cial al port de Bar­ce­lona amb un èxit abso­lut i el maig de 1861 rea­litzà una nova prova, també reei­xida, a Ala­cant.

Gràcies al suport popu­lar asso­lit per aquest invent, es dictà la Reial Ordre del 12 de juliol de 1861 que pre­veia ajuts per poder desen­vo­lu­par el pro­jecte de cons­truir un nou Ictíneo de mil dues-cen­tes tones. Mal­grat tot, Mon­tu­riol mai no acon­seguí del Govern de Madrid cap col·labo­ració efec­tiva. És per aquesta raó que féu una crida popu­lar que féu pos­si­ble la cre­ació de la soci­e­tat Mon­tu­riol, Font, Alta­dill i Com­pa­nyia, amb un capi­tal d’1.795.000 pes­se­tes, per cons­truir aquesta segona nau.

El 1865 es feren els assa­jos a Bar­ce­lona i aquesta vegada arri­ba­ren a sub­mer­gir-se setze tri­pu­lants durant sis hores. Acabà els recur­sos i el 1866, per­se­guit per causa de les seves idees repu­bli­ca­nes, fou empre­so­nat. El 1868 li foren embar­gats els béns i el sub­marí fou venut com a ferro vell, encara que aquell mateix any dotze tri­pu­lants hi havien fet una immersió de vuit hores.

L’invent més impor­tant, però, fou el motor anaeròbic de l’Ictíneo II jun­ta­ment amb la solució del pro­blema de la reno­vació de l’oxi­gen dins un con­te­ni­dor hermètic. El motor uti­lit­zava un com­post químic de mag­nesi, zinc i clo­rat de potassi que reac­ci­o­nava gene­rant la tem­pe­ra­tura necessària per pro­duir el vapor per a la pro­pulsió, i oxi­gen, el qual, emma­gat­ze­mat en tancs, era poste­ri­or­ment uti­lit­zat per a la res­pi­ració de la tri­pu­lació i per a la il·lumi­nació inte­rior. El 1940 l’armada ale­ma­nya provà un sis­tema de pro­pulsió anaeròbica sem­blant al de Mon­tu­riol en el sub­marí expe­ri­men­tal V-80 i poste­ri­or­ment en els sub­ma­rins navals U-791.

L’invent de Narcís Mon­tu­riol fou objecte de polèmica perquè Isaac Peral n’inventà un de simi­lar però pro­pul­sat elèctri­ca­ment, encara que aquest reco­negué explícita­ment en una carta del 1889 la pri­o­ri­tat de Mon­tu­riol.

Narcís Mon­tu­riol i Estar­riol estudià a Cer­vera, on comença el bat­xi­lle­rat, i a Bar­ce­lona, on el 1845 es lli­cencià en dret.

El 1842 formà part de la redacció del diari El Repu­bli­cano. El 1843 par­ti­cipà en els alçaments de Bar­ce­lona, Girona i Figue­res. Publicà el fulletó Un reo de muerte. Las eje­cu­ci­o­nes y los espec­ta­do­res. Con­se­jos de un padre a un hijo, un al·legat en con­tra de la pena capi­tal.

El 1846 publicà el full La Madre de Fami­lia i muntà una petita impremta per impri­mir la revista La Fra­ter­ni­dad (1847-1848), rela­ci­o­nada amb Le Popu­laire que a París diri­gia Étienne Cabet.

Impulsà la cre­ació de colònies ica­ri­a­nes fona­men­ta­des en la fra­ter­ni­tat i la justícia. El 1848 els ica­ri­ans foren per­se­guits i Mon­tu­riol es refugià a Per­pinyà, on tre­ballà en l’ofici de cai­xista. En aquesta època apa­reix publi­cada l’obra La mujer y el credo comu­nista.

El 1849, de nou a Bar­ce­lona, publicà la revista El Padre de Fami­lia (1849-1850), que fou objecte de nom­bro­ses mul­tes i que sus­pengué el 1850.

Inventà una màquina d’impressió de car­ti­pas­sos i estam­par paper de música.

Fou nova­ment per­se­guit per les seves acti­vi­tats polítiques i es refugià a Cadaqués, on conreà la pin­tura. El 1857 tornà a Bar­ce­lona i ja tenia el pro­jecte de cons­truir una nau sub­ma­rina per a l’extracció de corall. Del 1859 al 1867 cons­truí i expe­ri­mentà amb èxit una nau sub­ma­rina, però li man­ca­ren els ajuts i hagué d’aban­do­nar el per­fec­ci­o­na­ment de l’invent.

El 1873, durant la Pri­mera República Espa­nyola, fou dipu­tat per Man­resa i dirigí uns mesos la Fábrica Naci­o­nal del Sello, fins que en fou des­tituït de resul­tes del cop d’estat del gene­ral Pavía. Visqué amb grans difi­cul­tats econòmiques. Entre els seus tre­balls publi­cats des­ta­quen Estu­dios de his­to­ria natu­ral, Del mag­ne­tismo ter­res­tre, Estu­dio de las cor­ri­en­tes marí­timas, Des­cu­bri­mi­ento del Polo, La gra­vi­tación uni­ver­sal i Ensayo sobre el arte de nave­gar por debajo del agua.

comu­ni­ca­cio@​fundoc.​net

www.​funDoc.​net

APORTACIONS CATALANES UNIVERSALS

El propòsit bàsic d’aquesta obra és fer coneixedors els ciutadans de Catalunya, i d’arreu del món, de les aportacions al progrés general de la humanitat dutes a terme pel poble català en el decurs de la història, en tots els camps d’activitat i que han traspassat fronteres. Amb més d’un miler d’il·lustracions a color i 741 planes, és una obra imprescindible per conèixer la història del país
Pagès Editors
Fundació Occitano-Catalana


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.