Societat

Recuperant patrimoni flotant

El reglament de bucs i embarcacions històriques facilita restauracions

Ha fet més fàcil ja la recuperació de la teranyina ‘Paca’, a l’Escala

El paper d’Elvira Mata, exdirectora del Museu Marítim de Barcelona, clau

La recuperació del patrimoni flotant ha pres un nou camí en els darrers mesos en haver-se aprovat el reglament de bucs i embarcacions històriques i les seves reproduccions singulars, que es va publicar al BOE el 2 d’octubre de l’any passat. Aquesta normativa facilita la descripció de “circumstàncies que determinen la qualificació d’un buc, embarcació o la seva reproducció singular, com a històric”. Això ha de facilitar els tràmits per recuperar embarcacions antigues, pràctica que fins ara la llei de la marina mercant, poc concreta en aquest aspecte, entorpia sovint donat que el vistiplau administratiu queia sovint en l’arbitrarietat del capità marítim de la zona. Ara, amb el reglament, això canvia perquè queden descrits els criteris per convertir en recuperable una embarcació antiga.

L’exdirectora del Museu Marítim de Barcelona, Elvira Mata, va tenir un paper molt actiu en el disseny i la posterior aprovació d’aquest reglament. El context canvia completament amb la nova regulació. Ara el desmantellament d’embarcacions antigues ja no és l’única sortida que tenen els pescadors que volen renovar la flota. “Ara tenim –comenta Mata– on agafar-nos. Estem en fase de desplegament. No està tot resolt, però ara hi ha uns criteris. Aquesta eina ens ajudarà a preservar aquestes embarcacions.”

El reglament es va completar a partir d’una proposta feta des del Museu Marítim de Barcelona en què, a banda d’Elvira Mata, hi va participar l’advocat especialista en dret marítim Jaime Rodrigo de Larrucea.

La directora del Museu de l’Anxova i la Sal de l’Escala, Lurdes Boix, admetia que gràcies a aquesta normativa ja no es farà tan complicat conservar i restaurar barques. Es dona la circumstància que a l’Escala s’ha gestat una iniciativa de recuperació d’una teranyina, la Paca, posada a disposició des de fa uns mesos de les drassanes on es va construir, per restaurar-la i poder-la tornar a fer navegar. Boix, impulsora d’aquest projecte, lloava l’esforç per disposar d’un reglament que complementi la legislació vigent i va subratllar el paper decisiu que hi ha tingut Elvira Mata, jubilada des de fa uns mesos. “Se subvencionava els pescadors perquè desballestessin les barques velles i, per tant, ningú en conservava. Aquesta normativa annexa ha facilitat directament, per exemple, la restauració de la Paca. Fa dos anys que vam iniciar els processos i el reglament ha estat decisiu.”

La recuperació de la Paca, l’última teranyina construïda a les drassanes de l’Escala, fa quaranta anys, és el resultat d’esforços iniciats des de diverses instàncies per impulsar una acció de recuperació del patrimoni flotant de la població, executat amb el lideratge del Museu de l’Anxova i la Sal (Masle). Es tracta d’un bot de prop de vuit metres d’eslora fet de fusta pel mestre d’aixa Salvador Feliu, de les Drassanes Sala. Ara, el seu fill Xeve Feliu –com se’ls coneix a l’Escala– la restaurarà, gràcies a la donació gratuïta feta pel darrer propietari, Joan Tudela, que li ha donat el darrer ús al port d’Arenys de Mar.

El primer propietari de la Paca, Lluís Sureda, en Curro, que en aquell moment era el president de la Confraria de Pescadors de l’Escala, va batejar la barca amb el nom de la seva mare. Amb la recuperació està contentíssim: “És emocionant –va dir Sureda quan es va anunciar la decisió–, són molts records.”

La teranyina l’havia ajudat a pescar molta anxova amb el seu pare. Va admetre llavors que tornar a veure el bot li havia “fet caure la llagrimeta”. El constructor, Salvador Feliu, deia que construir un bot així els costava un mes i mig o dos de feina. Això, és clar, si no havien d’arraconar la feina per poder fer reparacions urgents.

En Xeve serà l’encarregat de reparar la darrera teranyina del seu pare. Admetia que no hi havia confiat gaire, d’entrada, perquè ell coneix la paperassa que fa falta per tirar endavant un projecte de restauració com aquest: “Surt molta paperassa i moltes traves. Però se n’han sortit.”

Aquesta teranyina és la darrera construïda pel seu pare. “L’última que es va fer a casa [Drassanes Sala]. De fusta ja no n’hem fet més. Només hem fet restauracions.” “La part de dalt està molt deteriorada. El buc, però, està en molt bon estat. Tenia un bon costellam, és molt valenta, les cues i les quilles estan en molt bon estat. Hi ha algunes taules de la línia de flotació que s’han picat, però es podran canviar bé”, va analitzar. El cost, segons va transcendir, serà d’uns 25.000 euros i estarà subvencionat per fons propis de l’Ajuntament, a banda de subvencions de la Generalitat i la Diputació. La restauració es farà en el marc dels tallers de restauració que es fan cada any pels volts del mes d’octubre.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia