Epicentre sobre rodes

La geografia, el clima, la connectivitat, la qualitat de vida i l’anonimat són, segons un estudi de la Universitat de Girona, les claus que han propiciat el desenvolupament exponencial de la demarcació de Girona com a destinació de ciclisme de carretera. Com a conseqüència d’aquest pol d’atracció, fa temps que a la capital gironina s’estan obrint negocis relacionats amb aquest àmbit esportiu i turístic, amb locals dedicats al món de la bicicleta però també d’altres, com cafeteries o restaurants, oberts per estrangers d’aquest àmbit que s’han acabat instal·lant a viure a la ciutat.

Un autèntic boom que està experimentant el ciclisme en general però que va més enllà de la carretera i la muntanya. Les mateixes ciutats s’estan transformant per potenciar-ne aquest ús; Girona, sense anar més lluny, n’és un exemple. Si algú en dubta, només cal que s’acosti aquests dies a Fontajau, un barri que s’ha reconvertit per tornar a ser l’epicentre del ciclisme en tots els seus àmbits en acollir una nova edició de la Sea Otter Europe, un festival que no fa res més que incrementar el seu èxit i amb una edició amb la qual espera rebre uns 50.000 visitants durant els tres dies que se celebra (avui és l’últim dia).

Un festival que aquest any posa el focus en la mobilitat sostenible en un moment de transformació urbanística a escala global, i amb un mercat creixent en solucions de mobilitat, com destaca el seu director, Albert Balcells. Per certificar-ho vam passar per alguns estands, com el d’Ecobike, la fàbrica de bicicletes elèctriques sorgida de la Bisbal i que produeix ara des de Polònia. “Sí, som els pagesos que fem bicicletes”, ens va rebre en Marc Sabrià, el director de producció de l’empresa empordanesa. Ens va explicar, entre altres projectes, la seva aposta pel que anomena corporate fleets, com per exemple dotar d’una flota de bicicletes elèctriques les oficines del Botanic, un edifici corporatiu de Madrid que ha apostat per l’eficiència energètica, la salut i el medi ambient. Les han equipat i customitzat perquè estiguin a disposició dels seus empleats. Creu que a les grans ciutats això anirà a més, i concretament a Girona d’aquí a entre dos i quatre anys se’n veuran. Ho diu amb coneixement de causa: Ecobike és qui ha equipat bona part de la flota de la Girocleta.

A la pregunta de si bicicleta tradicional o si bicicleta elèctrica, ens va respondre Kristof Dobrowolski, un dels responsables de fabricació a Ecobike: “Clarament el mercat de la bicicleta clàssica decreix en benefici de l’elèctrica. A Alemanya es diu que en els propers deu anys el mercat serà d’un 80 per cent d’e-bikes i un 20 per cent de la tradicional.” Creu que tot s’està accelerant i les marques s’estan centrant en les bicicletes elèctriques.

Del mateix parer era un dels encarregats d’atendre’ns a l’estand de Megamo, la fàbrica de bicicletes de Vilablareix que confirma aquesta tendència. “Els que compren encara les BTT tradicionals s’interessen per les elèctriques també.” I va explicar que la marca està encarada a potenciar les SUV urbanes, un negoci clarament a l’alça. “Com que aquí les ciutats encara no estan preparades”, ens va dir, han començat “agafant experiència” al mercat alemany, “on allà, igual que a Dinamarca o Holanda, sí que ho estan”. Està segur, com la majoria, que la bicicleta serà un dels elements més característics a les urbs catalanes.

Elèctrica o no, la bicicleta té un futur més que assegurat. I un present realment daurat.