Dificultat d’aprenentatge o dificultat de diagnosi?

Fa anys, un infant o jove amb dislèxia podia passar per “no massa intel·ligent” en l’entorn acadèmic tradicional. No hi havia els coneixements a la família ni a la comunitat educativa per identificar la causa d’aquella lentitud. Les dificultats lectores i d’escriptura persistents es confonien amb una manca de capacitat.

Molts adults han esbrinat 20 anys després que aquella dificultat per “treure bones notes” es deu a la dislèxia. Molts pares ho han descobert a través de la diagnosi dels seus fills. Aquella frustració per les moltes hores d’estudi amb pocs resultats, per fi troba una explicació.

Avui, les escoles i els pares disposen de molta informació al seu abast que els permet identificar quan un nen o nena pot patir una dislèxia, o qualsevol altra dificultat d’aprenentatge. Amb l’ajuda dels professionals adequats, aquest alumne tirarà endavant amb els estudis. Tot i que encara queda camí per recórrer, la situació és molt més favorable per als infants amb necessitats educatives especials.

Ara donem un pas més en la diagnosi i tractament d’altres factors que dificulten l’aprenentatge i que durant molt de temps han quedat soterrats: les disfuncions visuals.

Gràcies al 3D i a la intel·ligència artificial, els optometristes comencem a disposar de les eines que ens permeten diagnosticar de forma ràpida i amb precisió problemes com la supressió d’un ull, la manca de precisió dels moviments oculars, la visió doble o la dificultat d’enfoc. En la gran majoria de casos, les persones que els pateixen no els identifiquen.

I quin impacte tenen aquestes disfuncions? Quan un infant no pot enfocar bé la vista, el seu cervell necessita concentrar tot l’esforç en distingir una línia d’una altra, per exemple, i no és capaç de processar la informació escrita.

La llista de problemes és llarga: dificultat de concentració, dificultat lectora, incapacitat per entendre el significat dels textos escrits, incapacitat per memoritzar-los, inquietud... En alguns casos, una disfunció visual s’ha arribat a confondre amb la dislèxia o el trastorn per dèficit d’atenció amb hiperactivitat (TDAH).

Tres de cada 10 nens poden patir algun tipus de disfunció visuals, que afecta la seva habilitat visual lectora, segons la American Optometric Association. La tecnologia ha arribat per facilitar la tasca a psicòlegs, pedagogs i logopedes. Avui, quan es descobreix algun problema d’aprenentatge o de comportament inquiet a l’escola, una revisió ocular permet confirmar o descartar que no es tracti d’un problema visual.

Un cop diagnosticat, de nou la tecnologia ens facilita la tasca. Abans, costava cap a dos anys d’entrenament visual millorar o corregir el problema. Avui, un ordinador amb intel·ligència artificial avalua i dissenya un programa específic per a cada pacient, adaptant la dificultat i reprogramant-se segons l’avanç. El 95% dels símptomes es redueixen o desapareixen en dos o tres mesos.