Engeguen un pla per frenar les ocupacions a Empuriabrava
La policia local de Castelló d’Empúries ha elaborat un protocol d’actuació i ha sectoritzat els punts “més calents”, on han incrementat el patrullatge
En quatre mesos, es resolen 7 de 8 ocupacions
La policia local de Castelló d’Empúries ha engegat un pla per frenar les ocupacions il·legals, que afecten sobretot Empuriabrava, amb un gran nombre de segones residències, segons informa l’ACN. L’inspector en cap, Youssef Gharj, explica que quan va arribar al càrrec, fa un any, tenia clar que calia actuar contra aquest fenomen. Per fer-ho, van elaborar un protocol d’actuació per a tots els agents i han sectoritzat els punts “més calents”, on s’ha incrementat el patrullatge. Els resultats ja s’han començat a notar: de juny a setembre, es van resoldre 7 de les 8 ocupacions consumades que hi va haver. Una dada molt superior (87,5%) a la registrada l’estiu del 2021, quan se’n van resoldre 4 de 14 (28,5%). A més, se n’han frustrades 18, un 63,6% més que l’any passat.
Castelló d’Empúries té una població censada d’11.154 persones en dos nuclis diferenciats (Castelló i Empuriabrava), que, a l’estiu, poden arribar a congregar entre 50.000 i 60.000 persones.
Un estudi encarregat per l’Ajuntament revelava que el municipi tenia un 7% dels habitatges buits i que, a Empuriabrava, aquesta xifra es traduïa en uns 800 pisos. Això converteix la marina en un caramel molt atractiu per als ocupes. I és que, a tot això, s’hi ha de sumar que un gran nombre dels habitatges d’aquesta zona són de segona residència i gran part de l’any són buits.
Quan Gharj va assumir el càrrec, fa poc més d’un any, sabia que aquest era un dels principals problemes contra els que havien de lluitar. Per això, va decidir elaborar un protocol d’actuació, similar al que té la ciutat de Terrassa, però adaptat a la situació d’Empuriabrava.
D’aquesta manera, tots els agents tindrien clar com actuar davant d’aquestes casuístiques. El document, de caràcter intern, detalla la normativa vigent, els tipus d’ocupacions que hi ha, com estan penades i quins passos han de seguir quan se’n troben una.
El protocol es va posar en marxa a principi d’any i, uns mesos després, entre febrer i març, s’hi va sumar una altra mesura. El cos policial va fer una “sectorització” de les zones “més calentes”, una mena de mapa amb els punts més conflictius on, en paraules de l’inspector en cap, calia “sobrepatrullatge”. “L’estiu passat, de cada 10 casos se’n van poder resoldre 3; aquest, de cada 10 n’hem resoltes 9”, detalla Gharj.