Llum en la foscor

Fugir del lament i passar a una actitud proactiva per revertir el panorama “desolador” i la “situació d’emergència” del català a l’administració de justícia, on s’ha passat , entre d’altres, d’haver-hi un 21% de sentències en llengua catalana el 2010 al pírric 6,9% del 2021. Aquest és el missatge que van transmetre Núria de Gispert, Montserrat Tura, Carles Mundó, Ester Capella i Lourdes Ciuró, els darrers responsables de la conselleria del ram, durant el debat que van tenir ahir a Terrassa durant la tretzena edició de la Jornada sobre l’Ús del Català a la Justícia organitzat pel Consell de l’Advocacia Catalana. Mundó i Ciuró són els que van incidir a traslladar a “un actor privat” la iniciativa de pressionar Madrid perquè es faci un reforma de l’article 231 de la llei orgànica del poder judicial que garanteixi que els processos judicials es puguin fer en català si una de les parts ho demana. Fins ara les iniciatives polítiques de diferents partits –com van explicar totes les exconselleres– han fracassat amb interlocutors més o menys proclius segons la conjuntura i per aquest motiu Mundó va instar-los a liderar aquesta iniciativa, implicant altres col·lectius que diuen defensar l’ús del català perquè quan arribin al Congrés posin tothom “davant del mirall”. Tant el president de l’entitat, Joan Ramon Puig, com el de la Comissió de Llengua del Consell, Rogeli Montoliu, es van comprometre a “agafar aquesta responsabilitat”.

Però, mentrestant, què? Durant la jornada també es va insistir en la necessitat de perseverar en la demanda d’utilització del català dels mateixos professionals de l’advocacia i trencar inèrcies , acompanyats d’iniciatives puntuals de l’administració o recuperar-ne d’altres com la d’incentius monetaris de la prova pilot en l’època de De Gispert per a formació de funcionaris, que va permetre que el “43% de jutges tingués el nivell B o C de català”. L’exconsellera Tura, més partidària d’iniciatives “estructurals”, va demanar “aixecar la mirada” i Capella també va insistir que calia estar atent i impugnar si cal les convocatòries de bases per ocupar espais de l’administració de justícia que fa el ministeri amb l’objectiu d’eliminar la diversitat.