Invasió cívica del castell de Montjuïc

De l'èxit al caos de vegades només hi ha un pas. La jornada de portes obertes del castell de Montjuïc organitzada ahir per l'Ajuntament per simbolitzar el retorn a mitges d'un dels símbols més negres de la repressió contra la ciutat n'és un bon exemple. L'assalt pacífic al castell al qual va convidar el consistori va convocar, segons fonts municipals, uns 40.000 visitants malgrat l'amenaça de pluja. Això va provocar fins a l'hora de dinar el col·lapse dels accessos a la muntanya de Montjuïc i de l'interior de la fortalesa de trist record.

Les mesures desplegades per l'Ajuntament per facilitar l'arribada al castell es van veure completament desbordades i cap al migdia era impossible acostar-se als voltants del castell ni en cotxe ni en transport públic a causa de l'allau de gent. Centenars de persones feien cua estoicament davant la parada dels autobusos llançadora que sortien de la plaça Espanya. El mateix succeïa per accedir al funicular i al telefèric, mentre agents de la Guàrdia Urbana desviaven el trànsit i aguantaven les bronques d'alguns ciutadans indignats perquè havien d'enfilar l'últim tram costerut a peu, amb cotxets i criatures a coll.

La festa va començar cap al migdia amb l'entrega simbòlica de les claus del castell a la ciutat. Ho va fer l'alcalde, Jordi Hereu, i els encarregats de cuidar-se'n van ser un grup de nens. En el seu discurs de benvinguda als barcelonins, Hereu va remarcar que amb aquest acte cívic la ciutat recuperava, per fi, el seu castell després de segles de viure d'esquenes a la fortificació. "La llarga història del castell, intensa i sovint dura, ens impedia gaudir amb plenitud d'un indret que els barcelonins sabíem nostre, però no acabàvem de sentir com a propi", va afirmar mentre començava a ploure.

Passar de puntetes
En la preparació de la festa, el consistori va voler passar de puntetes sobre la polèmica política que ha envoltat tant les condicions de cessió del castell imposades pel govern central com la negra història que amaguen els murs de la fortalesa militar. El mateix alcalde ho va remarcar en insistir que "no hi busquem cap paraula ni cap gest en contra de res ni de ningú. Els ciutadans no oblidem i volem preservar la memòria, però sobretot volem construir el futur".

Malgrat l'allau de crítiques per la presència del destacament militar al castell i del ministeri de Defensa en el Patronat que ha de gestionar el castell, Hereu -que va tenir un breu record a la memòria del president Companys- no va dubtar a agrair al govern espanyol "que hagin estat sensibles al que Barcelona reclamava i hagin facilitat un procés que no era fàcil i que havíem de saber conduir". Ara toca, va recordar, mirar endavant i convertir l'equipament en un centre per la pau i la interpretació de la muntanya barcelonina.

Al discurs de l'alcalde li va seguir la rua de gegants, els castells i els trabucaires, que des dels baluards de Santa Amàlia i Sant Carles disparaven els trabucs mentre milers de persones intentaven infructuosament accedir a l'interior de la fortalesa. Molta gent, davant de les proporcions de la cua i la falta d'agents per posar-hi ordre, optaven per girar cua. Fins i tot el xofer de l'alcalde va haver de prémer el fre més d'un cop per no atropellar ningú.

Matinar per la visita
Els privilegiats que van aconseguir entrar-hi -la majoria perquè van optar per matinar- van poder disfrutar de la festa portes endins i van visitar zones del castell que fins ara havien estat tancades, com un dipòsit d'aigua, una porta de la fortificació i l'escala que condueix al fossat de Santa Eulàlia i que es creu que va recórrer Lluís Companys el 15 d'octubre de l'any 1940 camí de la mort. Molts es van portar una gran decepció en no poder visitar el Museu Militar, que es va decidir tancar al públic, mentre d'altres van haver de tornar a fer cua per visitar l'exposició Barcelona té castell!. La síndrome de la cua va portar alguns ciutadans a fer-ne una tan bon punt passaven la muralla sense saber per què la feien.

Només els més matiners van aconseguir els cobejats tiquets per menjar una fideuà per a 3.000 persones que es va cuinar durant tot el matí al fossat de Santa Eulàlia mentre la gent esperava pacientment el torn per agafar una ració asseguda a les cadires plegables que s'havien instal·lat a l'esplanada. En aquest lloc també es va ubicar una zona de jocs infantils i és on a les sis de la tarda Raimon va oferir el seu concert.

Uns altres damnificats per les conseqüències de la multitudinària festa ciutadana organitzada per l'Ajuntament van ser els turistes. Guia i motxilla en mà no sabien cap a on tirar i molts van fer el pícnic on van poder. El castell de Montjuïc vessava ahir humanitat.