Més ‘vila vella’ que mai

Als torroellencs els ressona sempre dins del cor la sardana Torroella vila vella, la gran peça del mestre Vicenç Bou i Geli que, sense destacar especialment per la seva tècnica musical, sabia imprimir un gran frescor i inspiració a les seves composicions: “Oh, Torroella, vila vella / vila del meu cor/Si sabessis com t’enyora/qui està lluny de tu.” Bou s’ha erigit molt encertadament en exemple de l’autor de la sardana del poble. La Fira de Sant Andreu que s’ha celebrat aquest cap de setmana és, doncs, molt més que un acte d’agenda per als torroellencs –com també passa amb un altre referent, l’aplec de Santa Caterina–, és una gran reafirmació identitària, fins i tot nacionalista de la vila vella. Passejar-se aquest cap de setmana pels seus carrers ha suposat per al visitant atent fer una gran immersió en la cosmovisió torroellenca. Com sempre, la fira presentava dues grans lectures: actes lúdics, comercials i culturals, oberts a tothom per un costat –sobrevinguts inclosos–, a la constatació lògica de les arrels. El fil conductor d’aquesta edició, la 628a –és igual si alguna edició no es va fer– serveix als torroellencs per gratar en la història del municipi, capital sense corona indiscutible del Baix Ter. En aquesta edició explicant com va canviar la vida dels torroellencs amb l’arribada de l’electricitat. I aquest viatge identitari es va poder copsar com és habitual a través de les elaborades i rigoroses visites teatralitzades per diferents espais emblemàtics del poble, a través de la Fira en el Record, que sens dubte ajuden a preservar el seu llegat, un element molt estimat pels torroellencs.

Aquesta edició s’ha situat íntegrament a l’Espai Ter, mentre que la zona adjacent s’ha destinat als més petits amb multitud de jocs, tallers i entreteniments. Aquest ha estat, doncs, l’epicentre de la fira, al voltant del qual s’ha anat desgranant. La Festa dels Cavalls va tornar amb l’espectacular espectacle de Santi Serra de doma natural mostrant el seu gran mestratge amb aquests icònics animals. Un dels actes més esperats va ser, sens dubte, el concurs de gossos d’atura, ara Memorial Jordi Muxach i Pagès, un pastor desaparegut prematurament que va destacar a parts iguals pels seus excepcionals coneixements dels gossos d’atura i per la seva gran humanitat. El concurs va arribar a la seva 30a edició amb un guanyador clar: Gaizka Etxaniz, amb Laster, que van tenir com a rivals Leyla Ortiz, amb la Naixa; Moisès Tarrés, amb la Mel; Miquel Sastre, amb en Tronc; Miquel Adrover, amb en Xeco; Hilari Novillo, amb en Beyon, i Jon Olivares, amb en Bizi. Tots ells, això sí, sota l’atenta mirada de la jutgessa Gillian Howell, que va repetir, i del mestre de cerimònies, imprescindible, Raül Muxach. El vessant ramader de la fira va tornar a estar protagonitzat pels animals de granja, agafant importància les vaques amb noves races.