Societat

Història

Soldats de bata blanca a Banyoles

Editen uns estudis sobre els hospitals de guerra del 1936 al 1939, amb una atenció especial al que van habilitar al monestir de Sant Esteve i el paper que va jugar-hi el famós traumatòleg Francesc Jimeno

Després de Banyoles, Jimeno va exercir a l’Àustria ocupada per l’Alemanya nazi

A Banyo­les va exer­cir durant uns mesos un metge que esde­vin­dria un refe­rent inter­na­ci­o­nal en trau­ma­to­lo­gia, una espe­ci­a­li­tat poc desen­vo­lu­pada fins ales­ho­res. Va ser Fran­cesc Jimeno, un reu­senc for­mat a Bar­ce­lona i Àustria, a qui van posar al cap­da­vant de l’hos­pi­tal de guerra que van con­di­ci­o­nar al mones­tir de Sant Esteve el maig del 1938. L’eficàcia dels mètodes inno­va­dors de Jimeno va estal­viar morts i ampu­ta­ci­ons a sol­dats amb frac­tu­res i també va dei­xar una empremta a la ciu­tat de l’estany, fins al punt que, anys més tard, quan el metge va obrir la seva clínica a Bar­ce­lona, no van ser pocs els veïns del Pla de l’Estany que s’hi van visi­tar.

De Fran­cesc Jimeno tracta el dar­rer volum de la col·lecció Qua­derns del Cen­tre d’Estu­dis Comar­cals de Banyo­les ( CECB ). El con­tin­gut és una reco­pi­lació de les comu­ni­ca­ci­ons pre­sen­ta­des el 2021 en el Col·loqui de Tar­dor, que anu­al­ment orga­nit­zen el CECB i la UdG. Per a qui esti­gui interes­sat en el ves­sant de l’atenció sanitària durant aque­lla guerra, el volum esdevé indis­pen­sa­ble. Hi fan apor­ta­ci­ons el metge i inves­ti­ga­dor Car­les Hervás, con­si­de­rat el màxim espe­ci­a­lista en la matèria (La xarxa hos­pi­talària a Cata­lu­nya durant la Guerra Civil i El per­so­nal sani­tari de la clínica núm. 3 de l’Agru­pació d’Hos­pi­tals Mili­tars de Girona (Banyo­les). L’equip humà d’un hos­pi­tal de guerra); el metge i pro­fes­sor uni­ver­si­tari Josep Roig (Avenços i inno­va­ci­ons en l’atenció als ferits de guerra (1936-1939)); el metge i inves­ti­ga­dor banyolí F. Xavier Car­re­ras (El doc­tor Fran­cesc Jimeno Vidal. Un lloc a la cirur­gia cata­lana i euro­pea); l’his­to­ri­a­dor i arxi­ver banyolí Josep Gra­bu­leda (L’hos­pi­tal de guerra i Banyo­les) i el metge i pro­fes­sor uni­ver­si­tari Ste­fan Günth­ner (La tasca del doc­tor Jimeno a la post­guerra. El seu arxiu d’històries de la Guerra Civil, con­tri­bució a la sani­tat ale­ma­nya a la Segona Guerra Mun­dial).

El mones­tir de Sant Esteve, que ja havia fet aquest paper en altres oca­si­ons al llarg de la història, va ser habi­li­tat per fer d’hos­pi­tal –com pas­sa­ria amb molts altres espais del país– arran del gran incre­ment de paci­ents que va pro­vo­car la guerra, sobre­tot a mesura que el front s’acos­tava a la demar­cació de Girona. No se sap amb cer­tesa quants paci­ents s’hi van aten­dre i s’espe­cula que hi va arri­bar a haver uns 700 llits. Sí que se sap que hi van morir 103, de què 11 no iden­ti­fi­cats. Tants difunts en poc temps va col·lap­sar el cemen­tiri de Banyo­les i els dar­rers morts van haver de ser inhu­mats en una fossa comuna. La relació amb la ciu­tat va ser intensa i es té constància de la impor­tant apor­tació de mate­rial (des de man­tes a tot tipus d’estris) que va fer la població, així com dels habi­tat­ges que es van posar a dis­po­sició del per­so­nal sani­tari.

Quant a Fran­cesc Jimeno, queda clar que, al marge de la seva gran vàlua com a metge, va ser política­ment ambigu. Mal vist en el bàndol repu­blicà (fins al punt que van aca­bar matant la seva dona, acu­sada de traïció), se’n va anar a Àustria, on es va posar al ser­vei de la sani­tat de l’Ale­ma­nya nazi i, en fina­lit­zar la Guerra Mun­dial, va tor­nar a Bar­ce­lona. Ini­ci­al­ment, el règim fran­quista tam­poc el tenia gaire ben con­si­de­rat, com ho demos­tra el fet que no va poder exer­cir en la sani­tat pública.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.