Societat

6 projectes de parcs eòlics marins

El debat sobre les energies renovables ha estat un dels més importants aquest 2022 a les comarques gironines

La mort del bisbe Pardo, la sequera o la recuperació del turisme, entre els temes més destacats

Els pro­jec­tes de parcs eòlics marins davant de la badia de Roses han anat caient al llarg del 2022 al regis­tre del Minis­teri per a la Tran­sició Ecològica. A la pri­mera ini­ci­a­tiva, el Parc Tra­mun­tana anun­ci­ada l’any pas­sat, s’hi han sumat cinc docu­ments ini­ci­als de pro­jecte més al llarg del 2022. El Gavina, d’Iber­drola; el Med­float Pilot Park –de peti­tes dimen­si­ons–, de l’engi­nye­ria basca Sai­tec; el Catwind, de Cobra; L’Empordà, de Capi­tal Energy Offs­hore, i el dar­rer, Creus, de Fer­ro­vial.

Qua­tre dels pro­jec­tes plan­te­gen una potència ini­cial de 500 MW, amb una tren­tena de molins d’uns 200 metres d’alçada a una vin­tena de quilòmetres del cap de Creus, però visi­bles des de l’Estar­tit. El de Cobra, en canvi, dupli­ca­ria la potència i el nom­bre d’aero­ge­ne­ra­dors, un horitzó que amoïna molts empor­da­ne­sos i científics del CSIC. Anto­nio Turiel sosté la bata­lla que l’impacte en els eco­sis­te­mes, el pai­satge o la pesca no com­pen­sarà unes expec­ta­ti­ves energètiques que posen en dubte.

El pro­jecte està pen­dent de l’apro­vació dels plans d’orde­nació de l’espai marítim (POEM) del minis­teri, tot i que es dona per fet que hi haurà llum verd. La Gene­ra­li­tat hi aposta amb l’única opo­sició de la CUP al Par­la­ment, i el dar­rer matís de la con­se­llera Teresa Jordà que els estu­dis siguin rigo­ro­sos i es comenci per una prova pilot. Des de Parc Tra­mun­tana, Sergi Amet­ller, en defensa la via­bi­li­tat i aposta pel debat amb el ter­ri­tori, com­pen­sa­ci­ons i inte­gració en forma de línies ter­res­tres soter­ra­des i l’opció d’obrir l’obra a petits inver­sors. Però l’opo­sició no afluixa al ter­ri­tori, també con­tra els qua­tre parcs eòlics a l’Albera –on el Gala­tea pot obrir el camí– i dues grans ins­tal·laci­ons foto­vol­tai­ques que avan­cen a Ordis i Santa Llo­gaia.

7,25

mili­ons de turis­tes

L’hos­ta­le­ria giro­nina ha vis­cut un 2022 de rècord d’arri­bada de turis­tes, sobre­tot al lito­ral de la Costa Brava, amb 7,25 mili­ons de visi­tants comp­ta­bi­lit­zats (un 6,99% més que l’històric 2019) i gai­rebé 23,9 mili­ons de per­noc­ta­ci­ons (un incre­ment del 3% res­pecte a la dar­rera dada pre­pandèmica), encara que s’hagin escurçat les esta­des mit­ja­nes fins al tan­ca­ment de setem­bre. Pel Patro­nat de Turisme Costa Brava-Girona, hi ha marge de millora si s’acon­se­gueix recu­pe­rar els ope­ra­dors turístics britànics. El sec­tor turístic, però, veu amb pre­o­cu­pació l’aug­ment dels cos­tos de les fac­tu­res de llum i gas. En aquest sen­tit s’han dis­pa­rat de 10.000 fins a 40.000 euros, un volum que els empre­sa­ris no poden com­pen­sar “ni apu­jant un 25, un 30 o un 40% les tari­fes”. Una altra dada: la mit­jana de des­pesa dels visi­tants a la ciu­tat de Girona ha aug­men­tat un 15% res­pecte del 2019, segons Cai­xa­bank.

2,1

mili­ons al Thys­sen

El govern de la Gene­ra­li­tat ha com­plert el com­promís amb el pro­jecte del Museu Car­men Thys­sen a Sant Feliu de Guíxols i ha donat llum verd a una sub­venció per un import de 2.100.057 euros, durant els anys 2022, 2023, 2024 i 2025. L’objec­tiu de l’espe­rada sub­venció és donar suport a la cre­ació per asso­lir “en tots els seus ves­sants, des de l’exhi­bició i con­tem­plació de l’art fins a l’apro­fun­di­ment espe­ci­al­ment en la cre­ació artística, la inves­ti­gació i la difusió”. El museu tindrà una impor­tant col·lecció d’obres de reco­ne­guts artis­tes cata­lans de la pin­tura dels segles XIX i XX. En des­taca el gènere pai­satgístic i altres peces d’estil rea­lista, moder­nista, nou­cen­tista, impres­si­o­nista i postim­pres­si­o­nista, i també de la gene­ració del 1917 i les avant­guar­des. També inclou escul­tu­res de Manolo Hugué, Josep Clarà i Xavier Cor­beró. Les obres del futur equi­pa­ment van començar el 4 d’octu­bre pas­sat amb la reur­ba­nit­zació de la plaça del Mones­tir. S’ha arri­bat a final d’any, doncs, amb els tre­balls d’ampli­ació de les vore­res del car­rer de Callao, de la can­to­nada del car­rer de l’Hos­pi­tal i de l’hos­ta­le­ria que hi ha a tocar de l’església, inclo­ent-hi un relle­vant nom­bre de noves pla­ces d’apar­ca­ment.

32%

als embas­sa­ments

Després de dos anys molt secs, l’alerta per sequera s’ha estès a 210 dels 221 muni­ci­pis giro­nins i les reser­ves mit­ja­nes al sis­tema Sau-Sus­queda i a Dar­nius-Boa­de­lla ja són infe­ri­ors a un terç de la capa­ci­tat total. La des­sa­li­nit­za­dora de Bla­nes fa mesos que fun­ci­ona a plena capa­ci­tat, i el fan­tasma de les res­tric­ci­ons, si no plou, ja és a l’horitzó.

Les plu­ges que han anat caient, com ara l’epi­sodi de mit­jan desem­bre, només alen­tei­xen el ritme de dava­llada dels embas­sa­ments. I les limi­ta­ci­ons, per ara, afec­ten només el reg de jar­dins pri­vats, l’emple­na­ment de pis­ci­nes i les explo­ta­ci­ons rama­de­res. També els page­sos, que a l’hivern poden pres­cin­dir en bona part del reg, però que temen que si la situ­ació no es cor­re­geix, les colli­tes del 2023 se’n res­sen­ti­ran.

85%

de frau elèctric

Al barri gironí de la Font de la Pólvora, el 85% de l’elec­tri­ci­tat que s’hi con­su­meix no passa per cap comp­ta­dor. Dels 642 punts de sub­mi­nis­tra­ment que té el barri, n’hi ha 301 que no estan regu­la­rit­zats (el 47%) i que arri­ben a con­su­mir fins a sis vega­des més llum que la resta. Això segons cal­cu­lava Endesa en els últims mesos de l’any. La com­pa­nyia també feia públic en el dar­rer tram de l’any que un de cada tres habi­tat­ges del barri del Culu­bret, a Figue­res, no tenia comp­ta­dor de la llum. Van des­ve­lar que el barri té 340 punts de llum, des quals només 229 tenien con­tracte, dit d’una altra manera: un 32,6% esta­ven con­nec­tats frau­du­len­ta­ment. Tant a Figue­res com a Girona aques­tes mani­pu­la­ci­ons estan direc­ta­ment asso­ci­a­des al cul­tiu mas­siu de mari­hu­ana. Molts veïns de la zona en paguen un preu altíssim, amb talls cons­tants de llum des de fa anys. Aquest 2022 s’ha posat la situ­ació en conei­xe­ment de la fis­ca­lia per si la com­pa­nyia n’és res­pon­sa­ble. Els veïns al Culu­bret fa més de deu anys que ho patei­xen.

143

anys tenia la lli­bre­ria Geli

De tots els tan­ca­ments d’esta­bli­ments històrics que es pro­du­ei­xen any rere any, pocs n’hi va haver que com­mo­gues­sin tant com la des­a­pa­rició de la Geli del car­rer de l’Argen­te­ria de Girona. Fun­dada el 1879, va tan­car les por­tes el 31 de maig, després de cedir a l’oferta sucosa de la veïna joiera Quera, un altre comerç històric, perquè pogués ampliar el seu apa­ra­dor d’arti­cles de luxe. Tot i que al prin­cipi es va plan­te­jar de reo­brir-la en algun altre local del mateix Barri Vell, amb tot el seu riquíssim fons bibli­ogràfic però sense l’encant d’un temps antic que vene­rava els lli­bres com el que es res­pi­rava a la seu ori­gi­nal, el seu pro­pi­e­tari, Pere Rodeja, va aca­bar optant per inte­grar-se al grup de socis de la Lli­bre­ria 22. I se sumava a una altra trista des­a­pa­rició de prin­ci­pis d’any, la de Cal Rei, de tei­xits i objec­tes per a la llar.

4

pro­pos­tes de vari­ant d’Olot

El Depar­ta­ment de la Vice­pre­sidència i de Polítiques Digi­tals i Ter­ri­tori posa a lici­tació, al febrer, la redacció del pro­jecte cons­truc­tiu de les vari­ants d’Olot i les Pre­ses, un tram de 12 km que comprèn els ter­mes de la Vall d’en Bas i Olot, entre la rotonda del polígon de la Serra i l’enllaç de l’A-26 a l’altura de la car­re­tera de la Canya. El pro­jecte haurà de cenyir-se als traçats als quals –qua­tre en el cas del tram de les Pre­ses i la Vall– ja s’ha donat el vis­ti­plau, d’un car­ril per sen­tit. El procés de lici­tació s’ini­cia sense dis­po­sar encara de les decla­ra­ci­ons d’impacte ambi­en­tal, el con­tin­gut de les quals haurà de tenir en compte qui rebi l’encàrrec de fer el pro­jecte cons­truc­tiu. El pro­jecte haurà d’estar redac­tat l’abril de l’any que ve. El pres­su­post és de 2,6 mili­ons d’euros.

15%

de pisos turístics a Girona

És el per­cen­tatge que fixarà l’Ajun­ta­ment amb la modi­fi­cació del pla gene­ral, que ha començat a tra­mi­tar a par­tir de l’acord de ple del mes de novem­bre. Men­tres­tant, hi ha una moratòria d’un any (el segon) en les altes de pisos turístics a la ciu­tat. En el futur límit del 15% a tots els bar­ris hi haurà una excepció: es podrà obrir una acti­vi­tat al sec­tor del Barri Vell i Mer­ca­dal si és en un edi­fici amb ascen­sor i que s’ha reha­bi­li­tat inte­gral­ment. Si el bloc és acces­si­ble i habi­ta­ble, la pri­mera planta del bloc podrà ser per a un HUT.

2

alcal­des al Gironès ple­guen

L’any 2022 és l’any que David Mas­cort deixa l’alcal­dia de Vila­bla­reix després d’onze anys. En du 23 a l’Ajun­ta­ment i va renun­ciar al càrrec al mes de juliol. L’ha subs­tituït Maite Tixis. A la capi­tal del Gironès, el 2023 hi haurà nou alcalde o alcal­dessa. L’actual bat­llessa, Marta Madre­nas (Junts), va anun­ciar el 23 de maig que no es pre­sen­ta­ria a la ree­lecció. Amb la vara des del març del 2016, Madre­nas con­si­dera que ha aca­bat el seu cicle en la política muni­ci­pal. És regi­dora des de fa tres man­dats, és a dir, des del 2011. Dues bai­xes impor­tants en un 2023 d’elec­ci­ons muni­ci­pals.

3,5

tones a Vaca­morta

El 22 de desem­bre pas­sat va començar la prova pilot per al bui­datge de l’abo­ca­dor de Vaca­morta, a Cruïlles, arran d’una sentència judi­cial. Durant la prova pilot s’extrau­ran les pri­me­res 20.000 tones de resi­dus, que sem­blen mol­tes, però tot just són unes quan­tes pala­des en un extrem d’un dipòsit immens que n’amaga uns tres mili­ons i mig més, segons l’últim càlcul que dona per bo el direc­tor de l’Agència de Resi­dus de Cata­lu­nya (ARC), Isaac Peraire.

21

dies de vaga de neteja a Salt

Des del dia de Nadal del 2021 i fins al dis­sabte 15 de gener del 2022, la brutícia es va acu­mu­lar pels car­rers de Salt. L’estira-i-arronsa entre els tre­ba­lla­dors i els res­pon­sa­bles de Fomento de Cons­truc­ci­o­nes y Con­tra­tas (FCC) va allar­gar l’acu­mu­lació de dei­xa­lles i de rates durant tres set­ma­nes. L’Ajun­ta­ment va deci­dir que­dar-se’n al marge i va anun­ciar que des­comp­ta­ria els 21 dies sense el ser­vei habi­tual en la taxa d’escom­bra­ries el pri­mer tri­mes­tre d’aquest any.

29

graus a l’estany de Banyo­les

El 5 d’agost la tem­pe­ra­tura de l’aigua de l’estany de Banyo­les va asso­lir els 29 graus de tem­pe­ra­tura, un regis­tre que es va man­te­nir els cinc dies següents. Va ser el valor més alt reco­llit mai al llac. Fins ales­ho­res, les tem­pe­ra­tu­res més ele­va­des de l’aigua havien estat els 28,8 graus als quals es va arri­bar a finals de juliol del 2013. Em aquesta llista, el ter­cer valor més alt va ser pre­ci­sa­ment el juliol d’aquest 2022, (28,6). Per sobre dels 28 graus també hi havia hagut mesu­ra­ments l’agost del 2012 i el del 2017. Pel que fa al nivell de l’estany, durant l’epi­sodi de més calor no va anar més avall dels 19 cm nega­tius en relació amb la cota zero, un mesu­ra­ment que no és espe­ci­al­ment baix. El setem­bre del 1994, per exem­ple, va des­cen­dir fins als 24 cm nega­tius.

Aquesta infor­mació l’han ela­bo­rat: Emili Agulló, Joan Tri­llas, Gemma Bus­quets, Jordi Fer­rer, Joan Puntí, Jordi Casas, Ramon Estéban, Jordi Camps Lin­nell i Eva Vàzquez.

Cultura

3 multicinemes han tancat

El darrer, l’Arinco de Palamós, abaixava la persianael 30 d’octubre passat. Aquest 2022 s’havien afegit a la llista de sales que tanquen dues més d’emblemàtiques: a Girona, el cèntric Albèniz, que s’havia convertit en multisala l’any 1998. Al mes de juliol havia tancat les portes definitivament, a menys d’un any de complir el centenari de la seva obertura (15 abril del 1923). El primer a abaixar la persiana aquest any 2022 va ser la multisala Las Vegas de Figueres, del carrer Sant Pau, al mes de febrer.

Pedregada

6 milions per la uralita de la Bisbal

La Generalitat ha destinat 6 milions d’euros per a la retirada dels teulats d’uralita afectats per l’històrica pedregada de la Bisbal d’Empordà, que el 30 d’agost va provocar la mort d’una nena de 20 mesos i va malmetre centenars de teulats, vehicles de la capital del Baix Empordà i nombrosos ferits. La tempesta, que va ser extremadament violenta i va deixar pedres de gel de 10 centímetres de diàmetre a l’Empordà, va ser qualificada d’“insòlita” pel Servei Meteorològic de Catalunya (Meteocat). Segons el Meteocat, aquesta pedregada és la més gran mesurada des que hi ha registres, des de l’any 2002, i el rècord el tenia fins ara Torelló, amb pedres de 7 centímetres de diàmetre.

Urbanisme

1.200 afectats a Platja d’Aro

Aquest any tancarà a Castell-Platja d’Aro amb l’objectiu d’abordar, finalment, un tema delicat: solucionar que uns 1.200 propietaris de pisos d’edificis a primera línia de mar, concretament els situats en un quilòmetre que s’allarga per la façana marítima, tenen dificultats a l’hora de vendre les seves propietats o recepcionar herències. El motiu és la impossibilitat d’inscriure l’operació en el registre de la propietat, perquè, amb la llei a la mà, aquestes propietats són dins la zona de domini públic, ja que la línia marítima i terrestre passa pel mig del solar. A l’Estat espanyol hi ha dotze municipis en aquesta situació i, a Catalunya, només dos: Platja d’Aro i Castelló d’Empúries. La llei de costes és del 1945.

Serveis

13,2 milions de reclamació dels ajuntaments de Girona, Salt i Sarrià a Agissa

L’empresa supramunicipal Cicle de l’Aigua del Ter SA (Catsa) ja treballa en la gestió de l’abastament i la distribució d’aigua potable de Girona, Salt i Sarrià de Ter des del mes de novembre. La municipalització de l’aigua s’ha concretat aquest any, i són ara els consistoris dels tres municipis els que vetllaran pel servei, després que el 2017 un jutjat li atorgués les regnes i apartés la part privada de l’antiga empresa mixta, Aigües de Girona, Salt i Sarrià (Agissa) –la societat mixta està dissolta des del 23 d’octubre–. Els tres consistoris han fet una reclamació de 13,2 milions d’euros al soci privat (Girona SA) per incompliments en inversions i reposicions. La reclamació s’afegirà a les diligències penals obertes al jutjat d’instrucció número 2 de Girona per suposats delictes dels gestors de Girona SA.

Política

2 judicis de l’1-O: la repressió és persistent en l’estratègia de desgast de l’Estat

La vaga de lletrats va fer ajornar, el 10 de març del 2022, el judici pels talls de les vies del TAV a Girona durant el primer aniversari de l’1-O. És el cas conegut com a 21 raons. A la majoria dels detinguts se’ls va arxivar la causa, però hi ha quatre encausats pendents del judici que se celebrarà els dies 28 i 29 de març del 2023. També és el cas de Carla Costa, cara visible dels represaliats: el judici s’havia de celebrar el 23 de novembre i s’ha ajornat fins al 26 de juny del 2023. L’independentisme de base veu els ajornaments com una estratègia de desgast de l’Estat. S’han celebrat, però, dos judicis per les protestes per la sentència del procés: Robert Llach va sortir absolt del judici del 8 de juny i el judici de Pau Sànchez va ser el 6 de juliol. D’altra banda, l’Audiència va absoldre Ricard Llorente, acusat d’agredir els Mossos en la manifestació del 6-D del 2018 contra un acte de Vox. I el 19 de setembre va ser l’última concentració a la plaça del Vi de la plataforma Girona Vota.

Cinema i Sèries

400 figurants en el rodatge de la sèrie ‘Mrs. Davis’

El rodatge a Girona, Figueres i Lloret de Mar de la sèrie Mrs. Davis va aixecar, el mes passat, molta expectació, pel desplegament logístic i pel fet de mobilitzar uns quatre-cents extres. Mentre al castell de Sant Ferran hi van poder rodar amb una certa intimitat, a la capital gironina el fet de tancar el Barri Vell va desfermar l’interès, i malgrat la seguretat vam ser testimonis de la crema de cinc templers a la plaça dels Apòstols, ambientada en plena època medieval. Aquest no ha estat l’únic rodatge a les comarques gironines, també han localitzat en aquestes contrades sèries com Terra de dones, amb Eva Longoria com a productora i protagonista, o La Mesías, de Los Javis. I els Jardins de Santa Clotilde van lluir el seu minut i escaig de glòria a La casa del Dragón, d’HBO.

Religió

14 anys de mandat del bisbe Pardo

“Perquè tinguem vida” és el lema que va triar Francesc Pardo quan va ser ordenat 114è bisbe de la diòcesi de Girona, l’octubre del 2008. La seva mort, el 31 de març del 2022, als 76 anys, deixa un pontificat marcat pel seu tarannà optimista i per la seva presència en la vida social i cultural de la diòcesi, ocupant un espai d’autoritat en els actes públics. El bisbe Pardo reivindicava la presència de l’Església al carrer. Defensor del diàleg i la negociació del dret a decidir el 2017, era considerat massa catalanista per la jerarquia espanyola i els seus mitjans. Durant aquests prop de catorze anys ha hagut de fer front a reptes estructurals com ara la falta de preveres (resolt donant més protagonisme a diaques i laics), i d’altres de sobrevinguts, entre els quals els casos de pederàstia dins la diòcesi o la polèmica de les immatriculacions de béns immobles.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.