6,4% d’inflació
Els efectes de la covid i la guerra a Ucraïna impacten en el cost de la vida, en espera de l’IPC català de desembre i amb un tancament de l’any a l’Estat del 5,8%
Pugen els aliments, l’energia, els carburants i la pobresa
Pendents de la cartera i del compte corrent dia si i dia també. Dos anys i nou mesos després d’un episodi pandèmic que va recloure tot un país a casa, el 2022 ha constatat que el camí per recuperar la normalitat dibuixa una espiral d’encariment del cost de la vida que continua tenint un efecte devastador sobre la salut física i psicològica de la gent. I així ho reflecteixen els números en allò que directament afecta la ciutadania: el cistell de la compra, el preu de l’energia; el preu dels carburants i el de l’habitatge, per posar només alguns exemples. Tanquem l’any amb una falsa sensació que l’espiral inflacionista s’ha aturat, amb un índex de preus de consum (IPC) que ha baixat per quart mes consecutiu i arriba al 6,4%, segons les darreres dades de l’INE del novembre. Això en espera que es publiqui l’índex català de desembre i amb un IPC que s’ha moderat un punt aquest mes a l’Estat i ha tancat l’any en el 5,8%. El punt de partida al gener ja era alt, amb el 5,9%, i al juliol i a l’agost es va superar els temuts dos digits (10,3% i 10,2%). La inflació desbocada a límits no coneguts arreu per efecte, també, de la guerra entre Ucraïna i Rússia iniciada el febrer amb repercussió sobre preus dels cereals, proveïment de metalls i la crisi del gas, entre altres, ha repercutit de forma contundent en l’economia a gran escala, a la petita i la mitjana empresa i a la domèstica per l’augment dels costos de producció, de transport i del preu energètic. Aquest és part del panorama en xifres que deixa el 2022.
5%
menys als aliments bàsics
20
cèntims per als carburants
2,5%
de tipus d’interès
348.982
aturats al país
8,5%
de pujada de les pensions
805,69
euros del preu dels lloguers
700
euros per MW h
400.400
infants en risc de pobresa
31% de reserva d’aigua
T.MLa falta de pluges aquest any ha estat especialment greu, fet que va obligar les administracions a prendre mesures de restricció en el consum de l’aigua. La darrera va arribar al novembre als àmbits Ter-Llobregat i Darnius-Boadella. La situació d’alerta es va ampliar a tretze àmbits, amb un total de 514 municipis en alerta per sequera a 27 comarques i 6,7 milions d’habitants. L’ús restrictiu de l’aigua es va concretar en el sector agrícola, industrial i recreatiu, però no hi ha hagut fins ara afectació a l’aigua de boca.
Els embassaments de les conques catalanes es troben al 31%, segons l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA), i la previsió d’arribada de pluges aviat és, com a mínim, incerta.
1,4 milions de dosis de vacunes
T.MSense toc de queda des del gener van caient les restriccions per la covid-19. A finals d’any tant la mortalitat com l’ocupació de llits a les UCI eren en els nivells més baixos de la pandèmia. Aquest desembre ha tancat el punt de vacunació que es va obrir a la Fira de Barcelona amb 1,4 milions de dosis administrades i s’ha traslladat al CAP Casernes. A l’octubre es va començar a administrar la quarta dosi als majors de 60 anys, campanya que va tenir una participació majoritària. Al desembre es va ampliar a la resta de la població, però el seguiment va ser desigual. Aquest final d’any, d’altra banda, el Ministeri de Sanitat va anunciar que, arran de l’augment de contagis de covid a la Xina, es prendrien mesures als aeroports per evitar l’expansió del virus. Salut va avançar que se seqüenciaria les mostres dels viatgers de la Xina per si hi ha noves variants de covid.
Paral·lelament aquest any es van detectar 2.149 casos de la malaltia coneguda com a verola del mico. Al maig es van confirmar els primers brots, que durant l’any van provocar tres morts a l’Estat. La majoria dels afectats eren homes entre els 20 i els 60 anys i el mecanisme de transmissió més probable va ser el contacte durant les relacions sexuals, majoritàriament i sovint en el context d’esdeveniments festius multitudinaris. A Catalunya el pic es va produir al juliol i a l’octubre es va donar per controlada.
4 quilòmetres pendents
d.bEl mes de juny la tuneladora tornava a posar-se en marxa per acabar de perforar els 4 km que falten de l’L9/L10 del metro de Barcelona, entre la futura estació de Manuel Girona i la de Lesseps, que haurien d’estar enllestits el 2024. A partir d’aquí, restarà acabar les onze estacions que es troben en aquest tram amb la previsió que es pugui posar en servei el 2027.
2.850 milions de cost
T.MA l’octubre, França, Espanya i Portugal van signar l’acord per construir un corredor verd per transportar gas i hidrogen des de Barcelona fins a Marsella. La nova infraestructura, batejada com a BarMar, enterrava definitivament el MidCat i les primeres previsions d’entrada en funcionament la situen al voltant del 2030 i amb un cost global de 2.850 milions.
1.000 euros en catorze pagues des del gener del 2022
v.pTot i el rebuig frontal de la CEOE, que va considerar l’increment “un dany terrible” a l’empresari, el govern va arribar a un acord amb la UGT i CCOO que va permetre incrementar el salari mínim interprofessional (SMI) de 35 euros i passar així dels 965 als 1.000 euros en 14 pagues des del gener del 2022. El Consell de Ministres va aprovar aquest augment el 22 de febrer amb caràcter retroactiu. L’ increment comporta que el salari mínim per a qualsevol activitat queda fixat en 33,33 euros al dia amb caràcter general. Els treballadors de la llar han de percebre un mínim de 7,82 euros per cada hora treballada i 47,36 per la jornada legal. El govern calcula que aquesta mesura afecta 1,8 milions de treballadors i un estudi de CCOO conclou que la mesura beneficia 300.000 persones més que l’anterior SMI.
5 dies més de classe al setembre que van provocar un terratrèmol
R.M.BDesprés de quasi dos anys d’alteració per la covid el 2022 no ha estat l’any de tranquil·litat que calia per refer-se dels efectes de la pandèmia en el sector educatiu. La decisió d’Educació d’avançar el curs una setmana va provocar el desconcert de la comunitat educativa, exemplificada per la demanda del consell escolar d’una moratòria d’un any per poder-lo consensuar. El departament va tirar pel dret, convençut de les bondats de reduir la desconnexió de l’estiu. La resposta dels docents va ser cinc dies de vagues. L’avançament del calendari, que escurçava els dies per preparar el curs, va fer esclatar la tensió acumulada per la gestió de la covid, però també per una dècada de retallades. La negociació del departament i els sindicats i la reducció d’una hora lectiva per als docents no ha servit per desactivar el malestar. Per al mes de gener s’han convocat més vagues.
205 vots avalen la llei del només sí és sí i 180 la llei trans
v.perezAmb llargues deliberacions, dues de les lleis estel·lars del Ministeri d’Igualtat que lidera Irene Montero han vist la llum. Es tracta de la llei de garantia integral de la llibertat sexual, coneguda com la llei del només sí és sí, que es va aprovar el 25 d’agost per 205 vots a favor, 141 en contra i tres abstencions i que estableix que tot acte sexual sense consentiment serà considerat una agressió. La segona ha estat la llei trans, aprovada el 22 de desembre i que permet el lliure canvi de sexe al registre a partir de 16 anys.