Un mercat laboral poc inclusiu
La taxa d’ocupació empitjora per a les persones amb discapacitat
Els ocupats són 91.400, amb una davallada de 2.100 persones
Impulsar els centres de treball, incentius a les empreses i més formació
El sector confia que la Generalitat avanci per definir una estratègia
Les dades d’ocupació per a les persones amb discapacitat no són bones; de fet, empitjoren. Tant la taxa d’activitat com la d’ocupació no van remuntar el 2021 i van caure tímidament. Les últimes xifres publicades per l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat) indiquen que l’ocupació d’aquest col·lectiu és del 28%, amb una lleugera davallada de cinc dècimes respecte al 2020. A Catalunya, hi ha 115.000 persones amb discapacitat actives (6.000 menys que el 2020), que estan treballant o que continuen buscant feina. I, en xifres absolutes, el total d’ocupats amb discapacitat és de 91.400, un 2,2% menys, dada que equival a una davallada de 2.100 persones. En canvi, l’ocupació entre les persones sense discapacitat augmenta un 3,1%, amb 99.400 persones que van tenir feina.
“La tendència no és bona, amb decalatges, i per revertir-ho és urgent revisar les polítiques públiques”, assenyala la responsable de l’àrea laboral d’Ecom, Mireia Martínez, que representa més de 120 entitats de la discapacitat física. Pel que fa a la taxa d’activitat entre les persones amb una discapacitat reconeguda legalment, també es recula gairebé dos punts, fins al 35,3%, mentre que la població sense discapacitat té una taxa d’activitat del 81,1%. “La població amb discapacitat també augmenta i veiem que el decalatge és molt fort”, destaca Martínez, que considera prioritari tenir suport per fer un acompanyament de la persona “al llarg de la seva vida”.
Des d’Ecom reivindiquen “un canvi de mirada” envers la discapacitat, sobretot en l’etapa adulta, perquè es pugui continuar amb els estudis no obligatoris i amb la formació per accedir a feines més qualificades. “Es fa molta formació ocupacional, però podrien fer cursos específics per decidir el seu futur i dir de què volen treballar; hi tenen tot el dret”, defensa la responsable de l’àrea laboral d’Ecom.
El 91,6% de les persones ocupades de 16 a 64 anys amb discapacitat són assalariades i, de les quals, el 76,8% tenen contracte indefinit. “Amb la reforma laboral, s’ha notat un repunt del nombre de contractes indefinits, però després la durada és de mesos”, diu Martínez pel que fa a l’impacte que tindrà la normativa sobre el mercat laboral, amb unes xifres que assenyalen que vuit de cada deu ocupats (83,6%) amb discapacitat treballen a jornada completa i el 77,4% ho fan en el sector terciari.
Per tipus de discapacitat, tant la taxa d’activitat com la d’ocupació són més elevades entre les persones amb discapacitat física (40,9% i 34,9%, respectivament) que entre les que tenen un altre tipus de discapacitat (36,4% i 26,8%). En aquest sentit, des de Dincat, representant del sector de la discapacitat intel·lectual i del desenvolupament a Catalunya, es denuncia que només una de cada cinc persones del col·lectiu en actiu té feina. Víctor Galmés, director de Dincat, lamenta que les dades estadístiques no desglossin les persones treballant amb discapacitat intel·lectual ni les que tenen especials dificultats per accedir al mercat laboral, per fer-ne un seguiment tot i que s’englobin entre les pitjors xifres tant d’activitat com d’ocupació.
Les dades no fan sinó reforçar el que les entitats reivindiquen de fa temps. “S’ha d’impulsar l’ocupació, tant a l’empresa ordinària com als centres especials de treball”, destaca Galmés, per garantir així l’ocupació als que tenen més dificultats per entrar al mercat laboral, com és el cas de les persones amb discapacitat intel·lectual. Des de Dincat, coincideixen que per millorar l’ocupació s’ha de fer un salt qualitatiu en la formació perquè es pugui aprendre fent pràctiques, com una formació dual, que s’està aplicant i “funciona amb èxit” en altres comunitats autònomes.
Estratègia catalana
El sector confia que la Generalitat avanci enguany per definir una estratègia global d’ocupació i “obrir camí” a un nou model d’inserció laboral més inclusiu. Galmés considera prioritari avançar en el suport per acompanyar la persona, com es fa als centres especials de treball, perquè es faci també a l’empresa ordinària. Dincat ha traslladat al conseller de Treball, Roger Torrent, les seves reivindicacions, que inclouen més incentius a les empreses per afavorir la contractació d’aquest col·lectiu. “Hi ha una quota de reserva de llocs a les empreses de més de 50 empleats, però n’hi ha que busquen alternatives donant feina a un centre especial de treball”, puntualitza. Es plantegen altres aspectes com ara l’envelliment prematur i la trajectòria professional més curta per demanar canvis que garanteixin l’accés a la jubilació anticipada.
LES FRASES
Confiança per retornar a la feina
“Ha costat molt reincorporar-se, perdre la por i recuperar la confiança.” Ho diu la responsable de l’àrea laboral d’Ecom, Mireia Martínez, que representa entitats de persones amb discapacitat física, amb molts problemes de salut associats i, per tant, considerades d’alt risc durant la pandèmia. Les estadístiques del 2020 no van recollir la davallada en ocupació que ha vist en aquestes últimes del 2021. “Els col·lectius més vulnerables són els primers a rebre l’impacte de les crisis i els últims a retornar al mercat de treball”, assenyala el director de Dincat, Victor Galmés, que també creu que les empreses s’han anat recuperant i comencen a necessitar més personal. “Hi ha oscil·lacions petites en una economia que té cicles, però que consolida la situació dolenta que tenim per accedir al mercat laboral”, hi afegeix el responsable de Dincat. Segons Galmés, hi ha una urgència per revisar polítiques, “perquè n’hi ha que són de fa molts anys i cal actualitzar-les”, conclou.