Societat
Marcel·lí Iglesias no podria examinar-se del nivell C de català a l'Aragó
El president d'Aragó, Marcel·lí Iglesias, i uns 60.000 aragonesos més que són catalanoparlants, segons l'Institut d'Estudi Catalans, no poden examinar-se d'aquest idioma a l'Escola Oficial d'Idiomes de Saragossa –batejada com a Lázaro Carreter– precisament perquè són catalanoparlants d'origen.
La institució ofereix cursos de català, nivell bàsic i mitjà, i permet –a qui es presenti per lliure– examinar-se per aconseguir el títol del nivell C de la Generalitat de Catalunya, però l'única condició és que la seva llengua materna no sigui el català. I així ho ha d'acreditar en una declaració jurada, imprescindible per fer l'examen. Aquesta exigència pot arribar a comportar que els catalanoparlants de la Franja hagin de mentir per aconseguir aquest certificat.
Una portaveu del Departament d'Educació, Cultura i Esports del govern d'Aragó al·lega que l'exigència es va fixar perquè "també la imposa la mateixa Generalitat de Catalunya la imposa als examinands que es presenten per lliure".
"Es va detectar que hi havia una allau d'examinands que venien de Catalunya per esquivar aquesta condició, i es va decidir implantar-la també a Saragossa", insisteix la portaveu. Tot i que l'AVUI.cat ha intentat treure-la de l'error, la representant del govern aragonès ha repetit que aquesta és la informació amb què es treballa al departament d'Educació.
A banda que la norma seria il·lògica, –molts catalanoparlants necessiten examinar-se del nivell C perquè els ho demanen per accedir a molts llocs de treball, especialment a l'administració– és evident que aquesta exigència no existeix.
Només cal consultar la pàgina web de la Generalitat i el decret de 2001 sobre avaluació i certificació de coneixements de català per comprovar els requisits que es demanen: "Poden prendre part en les proves per a l’obtenció dels certificats regulats en aquest decret les persones majors de setze anys en el moment de realitzar-les, de qualsevol nacionalitat, que vulguin acreditar el seu coneixement de català al marge dels estudis reglats", es limita a advertir el text legal.
Tot i així, l'escola Lázaro Carreter de Saragossa va consultar al govern aragonès que havia de fer amb els catalanoparlants que volien examinar-se de català i la direcció provincial d'Educació els va respondre que el consell escolar havia de fixar "el sistema per comprovar que els examinands compleixen els requisits".
El consell escolar va triar la declaració jurada i aques és el mecanisme que s'aplica. El mateix sistema s'utilitza amb els examinands estrangers, que poden fer les proves de qualsevol idioma sempre que no sigui de la seva llengua materna. En el cas dels catalanoparlants, la mesura no té res a veure amb la nacionalitat que consta al seu DNI, però s'aplica igualment.
A l'Aragó el català no és oficial ni té cap mena de reconeixement lingüístic.
La institució ofereix cursos de català, nivell bàsic i mitjà, i permet –a qui es presenti per lliure– examinar-se per aconseguir el títol del nivell C de la Generalitat de Catalunya, però l'única condició és que la seva llengua materna no sigui el català. I així ho ha d'acreditar en una declaració jurada, imprescindible per fer l'examen. Aquesta exigència pot arribar a comportar que els catalanoparlants de la Franja hagin de mentir per aconseguir aquest certificat.
Una portaveu del Departament d'Educació, Cultura i Esports del govern d'Aragó al·lega que l'exigència es va fixar perquè "també la imposa la mateixa Generalitat de Catalunya la imposa als examinands que es presenten per lliure".
"Es va detectar que hi havia una allau d'examinands que venien de Catalunya per esquivar aquesta condició, i es va decidir implantar-la també a Saragossa", insisteix la portaveu. Tot i que l'AVUI.cat ha intentat treure-la de l'error, la representant del govern aragonès ha repetit que aquesta és la informació amb què es treballa al departament d'Educació.
A banda que la norma seria il·lògica, –molts catalanoparlants necessiten examinar-se del nivell C perquè els ho demanen per accedir a molts llocs de treball, especialment a l'administració– és evident que aquesta exigència no existeix.
Només cal consultar la pàgina web de la Generalitat i el decret de 2001 sobre avaluació i certificació de coneixements de català per comprovar els requisits que es demanen: "Poden prendre part en les proves per a l’obtenció dels certificats regulats en aquest decret les persones majors de setze anys en el moment de realitzar-les, de qualsevol nacionalitat, que vulguin acreditar el seu coneixement de català al marge dels estudis reglats", es limita a advertir el text legal.
Tot i així, l'escola Lázaro Carreter de Saragossa va consultar al govern aragonès que havia de fer amb els catalanoparlants que volien examinar-se de català i la direcció provincial d'Educació els va respondre que el consell escolar havia de fixar "el sistema per comprovar que els examinands compleixen els requisits".
El consell escolar va triar la declaració jurada i aques és el mecanisme que s'aplica. El mateix sistema s'utilitza amb els examinands estrangers, que poden fer les proves de qualsevol idioma sempre que no sigui de la seva llengua materna. En el cas dels catalanoparlants, la mesura no té res a veure amb la nacionalitat que consta al seu DNI, però s'aplica igualment.
A l'Aragó el català no és oficial ni té cap mena de reconeixement lingüístic.
Notícies relacionades
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.