Societat

Es presenta a Blanes l’Oficina d’Igualtat de Tracte i No Discriminació

L’acte s’ha fet formant part de la ‘Setmana per la Pau 2023’, que culminarà divendres a les 8 del vespre amb la 5a Marxa per la Pau amb representants de diverses creences religioses

La Bibli­o­teca Comar­cal de Bla­nes va allot­jar ahir un nou acte inclòs al cicle de la ‘Set­mana per la Pau’ 2023. Es trac­tava de la pre­sen­tació de l’Ofi­cina d’Igual­tat de Tracte i No Dis­cri­mi­nació, un nou ser­vei que ofe­reix el Depar­ta­ment d’Igual­tat i Femi­nis­mes de la Gene­ra­li­tat des del març del 2022, però que encara és rela­ti­va­ment des­co­ne­guda. De fet, aquesta ha estat la pri­mera pre­sen­tació que s’ha fet a la comarca de la Selva.

Per pre­sen­tar-la, es va comp­tar amb la seva direc­tora, Manu­ela Fernández Ruiz, qui es va encar­re­gar d’expli­car a totes i totes els assis­tents qui­nes espe­ci­fi­ci­tats té l’ofi­cina. Abans de començar, va donar la ben­vin­guda a l’acte l’alcalde de Bla­nes, Àngel Canosa, acom­pa­nyat de la tinenta d’alcalde de Nova Ciu­ta­da­nia i Soli­da­ri­tat, que també és res­pon­sa­ble política d’Acció Social i Igual­tat, Marina Vall·llo­sada.

Entre el públic també s’hi comp­ta­ven ahir regi­dors i regi­do­res del con­sis­tori, així com diver­ses tècni­ques de les àrees de referència, i dues agents de la Poli­cia Local de Bla­nes. L’Ofi­cina d’Igual­tat de Tracte i No Dis­cri­mi­nació està física­ment situ­ada a Bar­ce­lona, i dóna suport i asses­so­ra­ment telemàtica­ment. Con­jun­ta­ment amb la seva posada en marxa, hi ha un regla­ment san­ci­o­na­dor apli­ca­ble en cas de com­por­ta­ments dis­cri­mi­na­to­ris.

Objec­tiu: eli­mi­nar qual­se­vol tipus de dis­cri­mi­nació

L’orga­nisme que lidera l’acti­vista gitana femi­nista, Manuel Fernández Riuz, ofe­reix atenció de manera pre­sen­cial i també telemàtica. L’ens també és res­pon­sa­ble del des­ple­ga­ment de la Llei 19/2020 d’igual­tat de tracte i no-dis­cri­mi­nació. Un dels prin­ci­pals can­vis que incor­pora aquesta nor­ma­tiva és que cen­tren les vícti­mes al cen­tre del pro­ce­di­ment admi­nis­tra­tiu, s’adopta un enfo­ca­ment inter­sec­ci­o­nal i s’aplica a tot­hom i a totes els àmbits, també a les xar­xes soci­als.

Pre­ci­sa­ment aquest con­cepte d’inter­sec­ci­o­na­li­tat va que­dar prou ben expli­cat durant la pre­sen­tació, amb la pro­jecció d’un vídeo pro­ta­go­nit­zat per Kim­berlé Wilk­li­ams Crens­haw. L’acadèmica nord-ame­ri­cana espe­ci­a­lit­zada en els camps de la raça i el gènere, va crear l’any 1989 el con­cepte de ‘Inter­sec­ci­o­na­li­tat’, que apro­fun­deix en saber la manera com les lleis res­po­nen a la dis­cri­mi­nació del gènere i la raça.

El repte con­sis­teix en què el Dret Anti­dis­cri­mi­na­tori no tracti per sepa­rat el gènere i la raça, ja que si no es fa d’una manera inter­sec­ci­o­na­lit­zada les dones afro­a­me­ri­ca­nes patei­xen una doble dis­cri­mi­nació: no tan sols pel sol fer de ser dones, sinó també perquè no són blan­ques. En el vídeo la teo­ria de la inter­sec­ci­o­na­li­tat s’ente­nia per­fec­ta­ment, a través del cas d’una dona afro­a­me­ri­cana a qui no se li per­me­tia tre­ba­llar a la planta d’una fàbrica de cot­xes. El rebuig, apa­rent­ment, no era per ser dona –ja que a l’empresa hi havia dones tre­ba­llant com admi­nis­tra­ti­ves- ni per la seva raça –hi havia afro­a­me­ri­cans a la plan­ti­lla-: el pro­blema radi­cava en què la dis­cri­mi­nació com­bi­nava la creença que les dones no poden tre­ba­llar en certs ofi­cis, i a més a més al ser afro­a­me­ri­cana se l’excloïa del grup de dones que tre­ba­lla­ven a l’àrea admi­nis­tra­tiva de la fac­to­ria.

Pre­ve­nir i cor­re­gir la dis­cri­mi­nació

El què vol garan­tir aquest ser­vei és pre­ve­nir i cor­re­gir la dis­cri­mi­nació ofe­rint for­mació, infor­mació, sen­si­bi­lit­zació, asses­so­ra­ment, ori­en­tació i suport a les admi­nis­tra­ci­ons públi­ques, ens locals, enti­tats sense ànim de lucre i ter­cer sec­tor, empre­ses i per­so­nes físiques. També dóna suport jurídic a les per­so­nes que hagin pogut patir dis­cri­mi­nació en la tra­mi­tació de llurs quei­xes o recla­ma­ci­ons, així com vet­llar per la repa­ració efec­tiva de les vícti­mes de dis­cri­mi­nació.

L’atenció es posa en les vícti­mes a través de l’acom­pa­nya­ment i el suport en la denúncia, amb espe­cial èmfasi en què se superi la distància amb alguns grups soci­als a causa d ela ‘violència estruc­tu­ral ins­ti­tu­ci­o­nal’. En aquest sen­tit, actua d’ofici espe­ci­al­ment quan la dis­cri­mi­nació es pro­du­eix des d’una admi­nis­tració pública, les qui pre­ci­sa­ment hau­rien de donar més exem­ple.

Els actes de la Set­mana per la Pau entren avui en la seva recta final amb la pre­sen­tació que es farà aquest dijous a 2/4 de 7 de la tarda del Calen­dari Inter­re­ligiós 2023 a la Sala de Plens de l’Ajun­ta­ment. Per últim, el cicle es tan­carà demà diven­dres a par­tir de les 8 del ves­pre, amb la 5a Marxa per la Pau que sor­tirà des de la Bibli­o­teca Comar­cal i, després de fer un parell d’atu­ra­des durant el recor­re­gut, fina­lit­zarà davant l’edi­fici con­sis­to­rial.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia