Riuada feminista al carrer

La jor­nada del 8 de Març d’ahir no era una jor­nada nor­mal. Era la pri­mera després de dos anys de pandèmia i de res­tric­ci­ons que van estron­car una sèrie d’anys de mobi­lit­za­ci­ons femi­nis­tes mas­si­ves al car­rer. El movi­ment va superar la prova amb nota: dese­nes de milers de per­so­nes, la gran majo­ria dones, van tenyir de lila les ciu­tats del país, espe­ci­al­ment Bar­ce­lona, on a la tarda hi va haver una mani­fes­tació de les que no es veu el final de la marxa.

Dese­nes de milers de mani­fes­tants van recórrer el cen­tre de la capi­tal cata­lana en una mobi­lit­zació extre­ma­da­ment diversa en què hi cabien tota mena de rei­vin­di­ca­ci­ons: anti­ca­pi­ta­lis­tes, anti­ra­cis­tes, antibèl·liques... Fins i tot s’hi va sen­tir el crit vin­tage d’“OTAN no, bases fora” en referència a la guerra d’Ucraïna. El tema cen­tral era, però, el femi­nisme o, com es diu ara, els femi­nis­mes, en tota la seva vari­e­tat de llui­tes.

Les pan­car­tes, en cas­tellà (les més nom­bro­ses), en català i en anglès i els càntics dels mani­fes­tants reflec­tien la mul­ti­pli­ci­tat de con­sig­nes. “A mi també m’agra­den les dones i no les violo”, deia un dels molts mis­sat­ges que feien referència a la violència mas­clista, de trista actu­a­li­tat aquests dies.

Com passa en altres grans mani­fes­ta­ci­ons que es fan al país, la de la tarda d’ahir va ser molt tran­quil·la, enso­pida fins i tot en alguns trams. La cridòria i l’ale­gria des­bor­dant s’havien produït hores abans en la mani­fes­tació d’estu­di­ants del mig­dia.

El pro­ta­go­nisme abso­lut de la mani­fes­tació va ser dels col·lec­tius femi­nis­tes, però també hi van ser pre­sents, de manera dis­creta, tots els par­tits polítics del Par­la­ment de Cata­lu­nya, tret del PP i Vox. També hi era bona part del govern inclòs el pre­si­dent de la Gene­ra­li­tat, Pere Ara­gonès.

A Girona, la Coor­di­na­dora de Femi­nis­mes de Girona va con­vo­car prop de 700 per­so­nes en la con­cen­tració més nom­brosa de les dues que hi havia anun­ci­a­des per ahir a la tarda. Els estu­di­ants de la UdG es van mani­fes­tar des del cam­pus de Mon­ti­livi fins a la plaça U d’Octu­bre, on en arri­bar van lle­gir un mani­fest en con­tra del supo­sat enco­bri­ment de casos d’abús sexual a la uni­ver­si­tat.

La plaça Blas Infante de Lleida va aco­llir l’acte ins­ti­tu­ci­o­nal de com­me­mo­ració del 8-M. La jor­nada va donar veu a vuit dones de diver­sos sec­tors pro­fes­si­o­nals que van rei­vin­di­car la neces­si­tat de fomen­tar la presència feme­nina en tots els àmbits pro­fes­si­o­nals. En espe­cial, en aquells sec­tors i llocs de res­pon­sa­bi­li­tat que encara estan ocu­pats prin­ci­pal­ment per homes.

Més de 2.000 per­so­nes van sor­tir al car­rer ahir al mig­dia a Tar­ra­gona per rei­vin­di­car la jor­nada com un dia de vaga i de lluita. La Pla­ta­forma 8-M del Camp, que agrupa sin­di­cats, la PAH o el movi­ment per la sani­tat pública, va ser la con­vo­cant de la mani­fes­tació. La marxa va arren­car des de la Impe­rial Tar­raco i va arri­bar a la plaça de la Font.