Societat

Societat

Discriminats per l’edat

El nombre de persones de més de 65 anys augmenta i el 2040 seran el 26% de la població

El col·lectiu denuncia els estereotips pel fet de ser grans i reclamen polítiques per un envelliment actiu

Alerten que els perjudica la bretxa digital i d’accés a serveis presencials, sobretot la de la banca

“Per a la societat no som atractius i no se’ns té en compte, però cada cop serem més”

A ningú li agrada que li diguin vell. Vivim com un pro­blema fer-nos grans en una soci­e­tat que s’enve­lleix a mar­xes forçades, amb els nivells de nata­li­tat dels més bai­xos d’Europa i una espe­rança de vida que s’allarga un cop recu­pe­rats del sotrac de la pandèmia, quan van aug­men­tar les defun­ci­ons entre un dels col·lec­tius més vul­ne­ra­bles.

“Per a la soci­e­tat no som atrac­tius i no se’ns té en compte, però cada cop serem més”, refle­xi­ona Josep Carné, pre­si­dent de la Fede­ració d’Asso­ci­a­ci­ons de Gent Gran de Cata­lu­nya (Fatec), pre­o­cu­pat per unes polítiques que garan­tei­xin ser­veis d’assistència i cures a aquest volum de població, entre la qual s’hi compta la gene­ració dels baby-boo­mers, nas­cuts entre els anys 1947 i 1977. Segons les pro­jec­ci­ons de població de l’Ides­cat, el 2040 a Cata­lu­nya hi haurà un 26% de la població en la franja dels 65 anys (2,1 mili­ons de per­so­nes), que el 2021 repre­sen­ta­ven el 19% del total (1,4 mili­ons). En aquest esce­nari, l’espe­rança de vida s’allar­garà per als homes –84,6 anys de mit­jana– i per a les dones –fins als 89,1.

“Els nos­tres pares i avis es jubi­la­ven de forma pas­siva, però ara vivim més anys i ens hem de pre­pa­rar”, defensa Carné, en una etapa final en què es rei­vin­dica un enve­lli­ment digne on ningú “s’auto­dis­cri­mini” pel fet de ser gran. “Som vàlids i podem apor­tar coses”, insis­teix, estant al cap­da­vant de la fede­ració, que cele­bra els 40 anys amb l’objec­tiu de fer visi­bles acci­ons per un enve­lli­ment “salu­da­ble, actiu i soci­al­ment pro­duc­tiu”.

La gent gran, però, es queixa que és víctima de “l’eda­tisme”, és a dir que els dis­cri­mi­nen per l’edat igno­rant les seves capa­ci­tats. Per Carné, el pri­mer símptoma es per­cep dins el mer­cat labo­ral quan mol­tes de les pre­ju­bi­la­ci­ons, a par­tir dels 50 anys, són “l’excusa per dir que no s’adap­ta­ran als can­vis” quan la rea­li­tat, com denun­cien els sin­di­cats, és que es busca con­trac­tar noves gene­ra­ci­ons a qui es paga sous més bai­xos. Un altre este­re­o­tip en el col·lec­tiu de gent gran és la con­trac­tació de pòlis­ses de salut, en què les quo­tes s’incre­men­ten per als que tenen més edat, inde­pen­dent­ment de l’ús que en facin. La Fatec ha denun­ciat recent­ment la pro­posta per escurçar el temps de vigor del car­net de con­duir a par­tir dels 65 anys. “No ens opo­sem a fer més revi­si­ons i ampliar els con­trols, però que es tin­gui en compte la capa­ci­tat i no l’edat”, recri­mina la fede­ració, que con­si­dera injust el pro­to­col que inten­si­fi­carà les pro­ves quan tro­ba­rien més oportú que els pro­fes­si­o­nals tin­gues­sin accés als his­to­ri­als mèdics per deter­mi­nar si en aques­tes edats s’està capa­ci­tat o no per con­ti­nuar con­duint. A les por­tes de les elec­ci­ons muni­ci­pals, com asse­nyala Carné, es reo­bren debats sobre la idoneïtat de dedi­car-se a la política a par­tir de certa edat, i en el cas de Bar­ce­lona, per exem­ple, es qüesti­ona la pre­sen­tació dels can­di­dats Ernest Mara­gall i Xavier Trias perquè són “massa grans”, sense tenir en compte l’exper­tesa o les capa­ci­tats per ocu­par el càrrec.

Avis dels nos­tres nets

La soci­e­tat nor­ma­litza par­lar dels “avis” d’una manera des­pec­tiva que molesta al col·lec­tiu. “Nosal­tres només som avis dels nos­tres nets”, defensa Carné, que con­si­dera clau rever­tir aquesta mirada als qui tenen més anys i fer-ho des del res­pecte “des de ben petits”. En aquest sen­tit, la Fatec reclama l’impuls de pro­gra­mes i acti­vi­tats inter­ge­ne­ra­ci­o­nals on par­ti­ci­pin joves i grans “apre­nent i valo­rant-se”. Enti­tats i també esco­les tre­ba­llen per fomen­tar aques­tes tro­ba­des on com­par­tir l’experiència dels més vete­rans i apren­dre dels conei­xe­ments, sobre­tot en l’àmbit telemàtic, dels més joves.

Sense accés digi­tal

La trans­for­mació digi­tal de les últi­mes dècades ha dei­xat enrere la gent gran. És el que es coneix com la bretxa digi­tal en una soci­e­tat cada cop més tec­nològica. Un 40% de les llars on viuen per­so­nes de més de 65 anys no tenen inter­net per fer els tràmits digi­tals i si en tenen això no vol dir que tin­guin les habi­li­tats per fer-ho. Segons les estadísti­ques, a Europa a par­tir dels 55 anys les taxes d’ús digi­tal cauen per sota de la mit­jana de la població. “No podem espe­rar que des­a­pa­re­gui aquesta gene­ració i no fer res com els està pas­sant amb la banca online”, lamenta Mireia Fernández Ardèvol, pro­fes­sora de la Uni­ver­si­tat Oberta de Cata­lu­nya (UOC), molt crítica amb un sec­tor que “ha aban­do­nat sense parar-se a pen­sar” en aquest sec­tor de la població.

Els estu­dis lide­rats des de la UOC cons­ta­ten que les per­so­nes grans no són ali­e­nes a la tec­no­lo­gia, sobre­tot dels telèfons intel·ligents, amb què es con­nec­ten i fan ús sobre­tot dels ser­veis de mis­sat­ge­ria i tru­ca­des de veu. “La hiper­di­gi­ta­lit­zació s’ha acce­le­rat amb la pandèmia i porta a la neces­si­tat de fer mol­tes ges­ti­ons online, però s’han de garan­tir alter­na­ti­ves per als ciu­ta­dans que no volen fer-ho o perquè no en tenen les com­petències”, defensa Fernández Ardèvol, que recorda com les admi­nis­tra­ci­ons públi­ques han anat retor­nant a l’atenció pre­sen­cial o telefònica.

Un ser­vei uni­ver­sal com la banca no ha donat alter­na­ti­ves i obliga els ciu­ta­dans a fer ges­ti­ons digi­tals. El tan­ca­ment d’ofi­ci­nes ha gene­rat males­tar i quei­xes perquè la gent gran no té manera de ser atesa. “Hi ha enti­tats bancàries que fan ban­dera dels pro­to­cols i cer­ti­fi­cats d’atenció a la gent gran, però els matei­xos afec­tats no se sen­ten ben trac­tats”, lamenta la pro­fes­sora de la UOC, que insis­teix que la gent gran ha estat la “gran igno­rada” i con­fia que es faran can­vis.

Els recur­sos per avançar cap a una digi­ta­lit­zació de la soci­e­tat s’han con­cen­trat en la infància i l’entorn pro­duc­tiu, però en canvi s’ha obli­dat la població que entra a la jubi­lació. “S’ha de garan­tir el dret de la ciu­ta­da­nia a poder triar si es vol digi­ta­lit­zar”, defensa Fernández Ardèvol, pen­sant també en col·lec­tius que sem­pre que­da­ran exclo­sos i el valor de l’atenció pre­sen­cial. Un exem­ple clar són les con­sul­tes mèdiques vir­tu­als, que amb la pandèmia s’han ins­tau­rat tant al sis­tema públic com al pri­vat, i on la per­cepció pels pro­fes­si­o­nals i paci­ents no és la mateixa. Pels experts el feno­men de la digi­ta­lit­zació ha de bus­car l’equi­li­bri que per­meti garan­tir l’eficiència per agi­lit­zar els tràmits per inter­net sem­pre que es posin els recur­sos perquè tot­hom dis­posi de ple­nes com­petències.

Des­po­bla­ment rural

El des­po­bla­ment rural afecta uns 500 muni­ci­pis de Cata­lu­nya, on són qua­tre els que es que­den a viure-hi, i s’estan enve­llint. “Cada cop són més grans i es que­den sols perquè els joves mar­xen a la ciu­tat”, alerta pre­o­cu­pat el pre­si­dent de la Fatec, que reclama a l’admi­nis­tració polítiques per reforçar l’atenció assis­ten­cial i de ser­veis pro­pers al ter­ri­tori. El Depar­ta­ment de Drets Soci­als ha anun­ciat que finançarà aquest any 330 pla­ces noves en ser­veis d’atenció inte­gral en l’àmbit rural (Saiar). Es tracta d’equi­pa­ments per a gent gran que dis­po­sen d’espais dife­ren­ci­ats per ofe­rir els ser­veis assi­mi­la­bles als d’un cen­tre de dia i altres zones com­ple­mentàries per a tallers i ser­veis amb caràcter ambu­la­tori i a domi­cili, en funció de les neces­si­tats dels usu­a­ris i les seves famílies.

A prin­ci­pis d’any, els depar­ta­ments de Salut i Drets Soci­als, les qua­tre dipu­ta­ci­ons, l’Ajun­ta­ment de Bar­ce­lona i les enti­tats muni­ci­pa­lis­tes van sig­nar l’acord per al des­ple­ga­ment ter­ri­to­rial de l’atenció inte­grada social i sanitària. El pri­mer pas es farà reforçant les ini­ci­a­ti­ves que ja fun­ci­o­na­ven a set àmbits ter­ri­to­ri­als, a les comar­ques del Ripollès, la Gar­rotxa i Osona, a Amposta, Man­resa, el Gironès, el Prat del Llo­bre­gat i Bar­ce­lona, per avançar cap a una atenció domi­ciliària, la salut men­tal i el benes­tar emo­ci­o­nal.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia