L’Avenir Fanalenc, mai millor dit

El centre cultural L’Avenir Fanalenc, ateneu emblemàtic de Platja d’Aro, afronta una nova etapa marcada pel recent conveni amb l’Ajuntament, que assumeix el control del local social de manera transitòria, com a extensió del centre cívic municipal Vicenç Bou. S’allargarà, en principi, durant més d’una dècada, i tant la nova junta, encapçalada per Natàlia Regualta i Maria Blanco, com el consistori hi veuen una solució per preservar una entitat que s’encamina cap al segle d’història. Va aparèixer cap al 1931 i ja va haver de superar una reconversió convulsa passada la Guerra Civil, quan es va haver de refundar adaptada als preceptes del règim franquista.

D’aquell Porvenir Fanalense del 1940 al retrobat, ja altre cop en democràcia, Avenir Fanalenc, en queda una trajectòria explorada els darrers anys per l’historiador local Pere Barreda, exsecretari i tresorer de la junta anterior encapçalada per l’expresident Josep Dalmau, que aquesta setmana recordava com van haver de llançar la tovallola, en un context de degoteig de pèrdua de socis, amb escàs relleu generacional, i la pèrdua d’ingressos per activitats periòdiques que els havien permès anar fent, però que van anar caient sota el control del consistori. Barreda, guanyador de la beca de recerca local Jordi Comas al 2021 amb un treball sobre els ateneus locals, els va prometre cedir-los els diners del premi, com a ajut econòmic per tirar endavant.

Dalmau, membre de la junta durant 42 anys, assenyala com a punt d’inflexió l’entrada com a regidora d’Imma Gelabert, el 2007, i potser ha esmolat memòria i aprofita per ajustar comptes ara que l’exedil encapçala la renovada candidatura de Junts. Recorda que “la primera festa que va caure va ser la de la Vellesa”. Tot i que Gelabert desacredita aquesta afirmació i defensa que les seves responsabilitats a Promoció Econòmica no entraven en les de Benestar Social, l'àrea que va assumir l'esdeveniment. I Dalmau hi suma la pèrdua del Carnaval, que durant el franquisme havien aconseguit rescatar camuflada de desfilades o concursos de vestits regionals, però amb una organització municipal que es remuntava ja a anys abans. L’expresident diu que, dels 200 socis que mantenien, el llistat ja havia davallat fins a menys de 150. El conserge que s’encarregava del bar social i atenia la relació d’associats va renunciar, per manca de negoci, abans de la pandèmia. I els dos anys de covid-19 van ser un nou trasbals afegit. Els únics ingressos a l’horitzó provindrien del lloguer del local de la planta baixa, concedit durant quatre dècades prorrogades al constructor que els va reformar l’edifici a mitjans dels anys vuitanta. Encara en resten més de deu d’avenir difícil fins que puguin gestionar uns ingressos que els facilitarien reflotar.

I és el full de ruta de la nova junta. Blanco, com a vicepresidenta, veu bé l’acord amb l’Ajuntament per resistir, encara podent fer ús dels espais els caps de setmana o als vespres, i amb la banda El Caliu com a porta d’entrada per a nous socis, que ara són menys de 100. L’aplec de Sant Marc, el 30 d’abril, és l’única festa que mantenen en mans de l’entitat, i enguany anuncien sorpreses i novetats.Si se’n surten, cap al 2037, l’Avenir Fanalenc posarà el comptador a zero i tindrà una nova oportunitat per continuar endavant. I si no, el local, propietat dels socis, podria semblar tot un caramel amb planta baixa i dues alçades en ple eix comercial, al tram inicial de l’avinguda Cavall Bernat. Davant aquesta expectativa, Barreda remarca que les normatives i estatuts que regeixen ateneus i equipaments culturals privats estableixen que, en cas de liquidació, els beneficis haurien de revertir en finalitats educatives, socials o culturals, de manera que l’Ajuntament o alguna altra administració podria continuar exercint la tutela per què també haurien de vetllar els socis, si arribés el cas.