Religió
Tres segles de presència a Badalona
La Congregació de la Mare de Déu dels Dolors celebra 300 anys
Avui sortirà a la processó del Silenci i la imatge de la mare de Déu es podrà veure altre cop el Diumenge de Pasqua
Per commemorar aquest aniversari s’han fet conferències i el Museu de Badalona va fer una exposició amb objectes històrics
Avui és Dijous Sant i aquesta nit pels carrers del centre de Badalona es podrà veure una de les processons més antigues, que data del 1628 i és coneguda com la processó del Silenci. Una de les protagonistes serà la marededeu dels Dolors, la congregació de la qual aquest any celebra els seus tres-cents anys de vida. La imatge de la mare de Déu dels Dolors ja va sortir el Divendres de Dolors, que va fer una volta només pels carrers de Dalt la Vila, el nucli antic de Badalona, i tornarà a sortir en processó el Diumenge de Pasqua al matí, en la que es coneix com la processó de l’Encontre (que normalment es fa dintre de la parròquia de Santa Maria). La processó de l’Encontre en realitat són dues processons molt petites que s’acaben trobant i aquest any, pel 300è aniversari de la Congregació dels Dolors, no es limitarà a quedar-se dintre de Santa Maria, sinó que sortirà al carrer: una de les processons sortirà per la porta principal amb la gent de la parròquia que portarà una imatge del nen Jesús ( el nen Jesús de Badalona). Al davant hi anirà un nen vestit d’àngel amb un palmó i aniran per carrerons fins a la plaça de la Constitució, que abans era la plaça Major, on hi havia l’ajuntament de l’antiga Badalona. L’altra processó, la de la Congregació dels Dolors , sortirà per una porta lateral de la parròquia de Santa Maria i després de passar per alguns carrers es trobarà cara a cara amb l’altra processó a la plaça de la Constitució.
El 19 de març de 1723, que aquell any era Divendres de Dolors (o Divendres de Passió) , mossèn Jaume Dalmau va fundar a Badalona la Venerable i Discreta Congregació de la Mare de Déu dels Dolors i, al contrari d’altres fundacions, que quan es creaven encarregaven a un escultor una imatge de la seva patrona, en aquest cas la imatge dels Dolors –una talla de fusta policromada d’autor desconegut del 1628– ja la tenien i era enormement venerada a l’església –aleshores encara romànica– de Santa Maria. Amb el naixement d’aquesta congregació naixia una nova fraternitat de l’Orde Seglar dels Servites, que des del 1663 ja havien fundat altres congregacions dels Dolors a Catalunya .
La congregació dels Dolors de Badalona s’ha mantingut activa; va sobreviure a la desamortització de Mendizábal (1835-1844) i en clandestinitat als fets revolucionaris i els temps convulsos del 1936, quan va començar la Guerra Civil. Els seus congregants continuen reunint-se periòdicament per la celebració de festes litúrgiques, sobretot, i per celebrar alguns sants, com la diada de Santa Juliana Falconieri, que és la que històricament sempre havien organitzat les dones. La majoria de gent, però, coneix la congregació per les processons. Tot i que la participació en les processons no ha estat mai la principal activitat de la congregació, sempre ha estat la manera de visibilitzar-se i donar-se a conèixer.
Es va fer una exposició
Amb motiu d’aquests 300 anys de la fundació de la congregació la ciutat ho ha recordat amb diverses conferències i una exposició al Museu de Badalona, que ja s’ha acabat però que ha tingut un gran èxit de públic. S’hi van poder veure objectes de la història d’aquesta congregació que, en el seu moment, va ser una revolució a la ciutat perquè, entre d’altres coses, com explica l’actual prior, l’historiador Joan Rosàs, “va equiparar els congregants de totes les condicions socials i va donar poder organitzatiu tant a homes com a dones, una cosa inaudita en aquells temps”.
Rosàs va explicar en una conferència feta al museu que mossèn Dalmau “va veure en la fundació de la congregació una eina de renovació espiritual de la seva feligresia i una camí per anar d’un cristianisme màgic a una espiritualitat viscuda en profunditat”. També que aquell mossèn –que és qui va donar nom al carrer del Rector, que encara existeix a Dalt la Vila, perquè hi tenia un seguit de casetes– va pensar que la creació de la congregació donaria com a resultat “un gran benefici per a les ànimes” (per augmentar una devoció que ja existia) i faria créixer els parroquians de Santa Maria.
Des del primer moment de la seva fundació a la Congregació dels Dolors s’hi apuntaren 58 persones (xifra oficial, tot i que en devien ser més, diu Joan Rosàs) de tots les condicions socials, des de pagesos i pescadors. “En el segle XVIII la gent de Badalona vivia majoritàriament en masies aïllades i tot just hi havia un incipient poblet de pescadors, per això va ser molt revolucionari que els congregants, entre els quals hi havia des de pagesos al Baró de Maldà, tinguessin els mateixos drets i deures i s’haguessin de parlar familiarment, de tu a tu”, assegura. També va ser significatiu, diu, “que les congregants dones tinguessin poder per organitzar-se i recollir elles els seus diners”. “Passava aleshores que si la part dels congregants homes es quedava curt de diners per fer algun acte havia de demanar diners a les dones, que s’organitzaven soles i allò era una revolució!”, manté Rosàs, que assegura que la condició d’igualtat entre totes els congregants “ s’ha mantingut sempre”.
La vida marcada
Els congregants tenien la vida marcada per la pertinença a la congregació i tenien obligacions diàries, setmanals i mensuals. “Era una vida molt intensa”, explica l’historiador i prior Joan Rosàs, que assegura que les processons eren, sobretot, “per donar-se a conèixer i perquè així més gent s’hi interessés i s’hi apuntés”. Entre les seves activitats atenia econòmicament els congregants malalts a través d’una associació d’ajudes mútues, assistia els moribunds i pagava els seus enterraments ( no hi havia sanitat pública ni assegurances). Els enterraments eren molt especials “i se sap que gent rica s’oferia a pagar molts diners a la congregació per un familiar difunt, cosa que no es tolerava”, explica Rosàs. És a dir, que per molts diners que tingués algú, si no era membre congregant no se li feia el funeral espectacular reservat per als qui sí que ho eren. Explica aquest historiador, exdirector del Museu de Badalona, que bona part dels personatges badalonins que al llarg dels temps han impulsat la renovació del cristianisme “han estat vinculats la congregació”.