“«Qué bonito»”, “«Très jolie»”, “Que maco”

Plo­gui, nevi o faci sol, el Temps de Flors té l’èxit asse­gu­rat. Per molt caprit­xosa que es mos­tri la mete­o­ro­lo­gia, com ho demos­tra aquesta 68a edició mar­cada per la sequera que pateix el país i que ha fet que el fes­ti­val s’adaptés a aquest fet, per evi­tar el mal­ba­ra­ta­ment d’aigua, ha estat pre­ci­sa­ment la deman­dada pluja qui ha fet acte de presència de manera inter­mi­tent donant la ben­vin­guda a la pri­mera gran ton­gada de visi­tants.

Milers, vin­guts d’arreu, de Girona, de la resta del país i de més enllà. La majo­ria, els més pre­vin­guts, amb paraigües i imper­me­a­bles. “Qué bonito”, Très jolie” i “Que maco” eren les excla­ma­ci­ons més escol­ta­des, dei­xant clar qui­nes eren les tres naci­o­na­li­tats més pre­sents i entu­si­as­ma­des a l’hora de con­tem­plar els 126 mun­tat­ges flo­rals que fan de Girona aquests dies la capi­tal de la pri­ma­vera.

Des de pri­mera hora, des de l’estació de tren i fins a tocar la Devesa, on apar­quen els busos, ja es for­mava un for­mi­guer de gent des­plaçant-se al Barri Vell, que és on es con­cen­tra la major part d’espais expo­si­tius. També els polítics hi eren, els quals tot i no poder inau­gu­rar ofi­ci­al­ment l’esde­ve­ni­ment, perquè estem immer­sos en plena cam­pa­nya elec­to­ral i aquest sem­pre ha estat un pacte no escrit, no es van voler per­dre una pas­se­jada per l’entorn. Tot sigui per pol·linit­zar l’elec­to­rat o ves si per pren­dre apunts, com el cas de Sílvia Pane­que, que es va estar força estona con­ver­sant amis­to­sa­ment amb Marta Madre­nas men­tre feien la cami­nada jun­tes.

Si bé els més incon­di­ci­o­nals ja van sor­tir diven­dres a fer un volt quan tot just es com­ple­ta­ven els mun­tat­ges flo­rals, majo­ritària­ment gent de Girona que sap que el cap de set­mana això és ter­ri­tori comanxe, res no va impe­dir que ahir durant la pri­mera jor­nada de por­tes ober­tes es for­mes­sin les pri­me­res llar­gues cues en llocs emblemàtics, com ara el claus­tre de la cate­dral i els Banys Àrabs (aquests, a esto­nes acu­mu­la­ven més d’una hora de cua). Les esca­les de la cate­dral també s’omplien de gent, aquest any inun­da­des de flors i obte­nint el beneplàcit de les crítiques, no com ens tenien acos­tu­mats últi­ma­ment. El clam del públic enguany ha estat unànime: “Qué bonito”, “Très jolie”, “Que maco”.

Més divisió d’opi­ni­ons té la pro­posta de l’antic Tea­tre Odeon, un dels nous espais per visi­tar i que és on fins fa poc hi havia els nego­cis Cro­mats Ensesa i la fus­te­ria d’Armand Lladó. La repre­sen­tació flo­ral de L’últim sopar té un punt entre bar­roca i cre­pus­cu­lar, que s’adiu amb el marc arqui­tectònic d’un edi­fici majestuós però ruïnós, on anti­ga­ment els nos­tres avis havien ballat i ara sabem que no s’hi ins­tal·larà un König i segu­ra­ment el res­sus­ci­tarà un negoci que va sobre rodes, com no podia ser d’altra manera a la nos­tra ciu­tat.

Com dèiem, en aquesta edició molts dels mun­tat­ges por­ten implícit aquest mis­satge d’estalvi d’aigua i de res­pecte al medi ambi­ent. Un dels més des­ta­cats és el que hi ha al soter­rani de la cate­dral de Girona. Es tracta d’una pro­posta que denun­cia la quan­ti­tat de plàstics que hi ha al mar i vol gene­rar consciència en aquest sen­tit. Com sabem, mai plou al gust de tot­hom i aquest any tin­drem aigua que regui les plan­tes ben bé fins a mit­jans de set­mana. Avui més, que ahir es va cele­brar Euro­visió i alguns efec­tes això hau­ria de tenir.