Tràmits burocràtics per donar el cos a la ciència

La paperassa i els tràmits sempre són un tràngol pesat, però hi ha moments en què aquesta sensació s'aguditza i el rellotge corre de forma exagerada en contra dels nostres interessos. I si no que ho preguntin a la María Dolores Pérez, veïna de Cabrera de Mar, que encara lamenta que, finalment, no es pogués complir la voluntat última del seu oncle de donar el cos a la ciència. "Desgraciadament, no podem escollir el lloc on morim i sembla que això pot convertir-se en un problema", explica.
El problema és que el seu oncle, veí del barri del Poble-sec, a Barcelona, i amb problemes cardíacs, va patir un infart mentre dinava a casa seva, a Cabrera, però sense l'expedient mèdic del pacient -que és al CAP Les Hortes del Poble-sec- no es podia certificar que es tractés d'una mort natural, perquè mancava la informació de les deficiències cardíaques. La retirada del cadàver es va acabar demorant més de dues hores.

En aquests casos, el procediment habitual passa per fer l'autòpsia al cadàver amb l'objectiu d'aclarir les causes de la mort, però això impedeix fer la donació del cos. És per aquest motiu que la María Dolores explica que ho va intentar tot per aconseguir que des del CAP Les Hortes facilitessin la informació necessària per evitar que s'hagués de fer l'autòpsia i poder donar el cos al dipòsit de la Universitat de Barcelona, com era la voluntat del seu oncle. Aquesta informació, però, no va arribar mai i passades 24 hores es va procedir a l'autòpsia, que va certificar la mort natural.

Complir la normativa
Es tracta d'un problema de formes ja que la María Dolores va requerir aquesta informació a través de diverses vies com el CAP de Cabrera, una forense de Mataró i els Mossos d'Esquadra, però no va fer aquesta petició per escrit ni a través d'una ordre judicial. Els responsables del centre asseguren que no van fer més que complir amb la normativa de protecció de dades i que els calia alguna mena d'identificació abans de cedir informació confidencial. A més, argumenten que no se'ls va esmentar que era per evitar una autòpsia: "No sabíem que es tractés d'un cas d'urgència".

La família, però, explica que ningú els va informar del procediment ordinari que calia seguir en aquests casos i que va esgotar totes les vies al seu abast per aconseguir que el cos acabés als dipòsits de la Universitat de Barcelona. El director del servei de donacions del centre, Mariano Marco, assegura que en aquests casos "cal ser especialment cuidadós" per verificar que es tracti de morts naturals. Explica, a més, que en el moment de firmar els documents que comprometen la donació dels cos ja hi ha una clàusula que indica que no es pot fer l'autòpsia del cos.

Marco lamenta, però, que no s'hagi pogut complir amb la voluntat d'un donant del centre: "És una pena tant per a la medicina com per al donant", tot i que reconeix que els dipòsits passen per un bon moment i que tenen 15.000 targetes de donants.

Aquesta informació s'ha elaborat gràcies a María Dolores Pérez, veïna de Cabraera de Mar.