Persones amb discapacitat d’Osona aprenen sobre Europa gràcies a voluntaris internacionals
Voluntaris de Letònia, Itàlia, Alemanya i França fa alguns mesos que treballen als diferents centres i servei que ofereix Sant Tomàs a la comarca d’Osona. Aina Castañé, la coordinadora de projectes europeus de l’entitat, ha destacat que malgrat la barrera de l’idioma, les persones amb discapacitat intel·lectual valoren molt aquest contacte. El Cos Europeu de Solidaritat finança l’estada de mitja dotzena de joves.
Des de fa anys, Sant Tomàs lidera un projecte de voluntariat que aporta valor a les persones amb discapacitat intel·lectual ateses per l’entitat, però també als professionals que hi treballen i als mateixos voluntaris. L’aprenentatge mutu enriqueix les relacions socials de les persones amb discapacitat. Però també confereix una nova mirada que trenca estigmes a les persones voluntàries, que solen ser joves a punt de començar els estudis universitaris.
En Ricardo Fanelli, un jove italià que pretenia estudiar psicologia, arran de la seva estada a Sant Tomàs, ha decidit canviar i inscriure’s per ser educador social. El mateix noi esmenta: “Intento gaudir tot el temps que sóc aquí, involucrar-me, i crec que això als usuaris els agrada molt”. Un altre jove voluntària és la Freda, qui ve d’Alemanya i explica que l’estada l’ha ajudat a fer “un canvi de perspectiva”.
La barrera de l’idioma
A priori, l’idioma pot ser una barrera per a la comunicació entre voluntaris i usuaris, cosa que fa que es trigui més a establir vincles. Tot i això, Aina Castañé diu que “la mímica és l’arma més utilitzada per superar-ho, però també hi ha el traductor del mòbil que els ajuda molt”. La coordinadora afegeix que les persones ateses s’encarreguen que els voluntaris aprenguin català i molts marxen entenent-lo. L’aprenentatge, però, és mutu, ja que en Josep, l’Ivan o la Glòria, tres dels usuaris de Sant Tomàs, han après les seves primeres paraules en italià gràcies a en Ricardo.
