Fe i ciència unides per l’aigua beneïda

La d’ahir no va ser una cerimònia ortodoxa, ni molt menys, però sí una missa amb un caràcter didàctic com ho són les classes de catequesi. Fer-ho fora de l’acolliment d’una, en un club nàutic i davant mateix d’un pantà de Darnius-Boadella sec com feia temps que no es veia (actualment, està al 21% i anant malament hauria d’estar al 40%), però, tampoc és habitual. La situació d’emergència climàtica, amb una sequera extrema que assola no només l’Alt Empordà sinó el país sencer, no ho és gens. No cal anar tan lluny: la iniciativa ha caigut pocs dies després de les altes temperatures viscudes a la comarca de l’Alt Empordà, en particular i en concret, a Darnius, on es va arribar als 45,1 graus.

Tot això és el que ha motivat Pere Lluís Aymerich, capellà de Darnius, a impulsar la peculiar missa juntament amb el grup de fe d’adults de la parròquia i altres entitats i ajuntaments propers. Aymerich, que fa deu anys ja va fer una activitat semblant, en aquella ocasió en record dels focs que van assolar la zona, va oficiar l’anomenada Missa al pantà, que va congregar unes cent cinquanta persones (només hi havia cent cadires), més de les que es pensava, tot i ser conscient que l’atenció mediàtica rebuda havia fet transcendir l’acte i que s’hi apropés més públic, no només feligresos.

La missa en qüestió va tenir una mica de tot, no només la litúrgia habitual amb cants i pregàries al voltant de la paraula de Déu, sinó també interludis musicals i poètics, a més d’intervencions amb un perfil més tècnic, científic i mediambiental. La voluntat era fer una reflexió sobre la sequera i el valor de l’aigua. Com va remarcar Aymerich al llarg de l’acte: “Espero que des de les diferents visions que oferim es mostrin millor les coses tal com són, que siguem més respectuosos amb l’entorn.”

D’aquí que només començar va demanar un minut de silenci per deixar que els congregats en aquest paratge tan bonic com colpidor s’impactessin (per l’estat del pantà). Uns i altres que van intervenir van deixar frases que semblaven més aviat titulars amb la intenció de calar entre els oients. Com ara: “La propera crisi planetària serà la de l’aigua; fem-ne un ús responsable.” “El registre més miserable que hem tingut mai ha estat del 13%, però, si seguim amb aquesta situació alarmant, al setembre hi arribarem. Que Déu hi posi remei!” “Cal que apostem per les energies renovables i aprendre a viure amb menys.” O, fins i tot, la descripció d’un decàleg com a compendi centrat en l’aigua, a càrrec del biòleg Josep Maria Dacosta. Fe i ciència, unides per una bona causa.

Que l’aigua és una benedicció ho sabem, però, per si de cas, al final de l’eucaristia es va beneir l’aigua (imaginem que del pantà) amb una acció de gràcies. “La missió que teniu és que heu de ser portadors dels canvis d’hàbit que hem de fer tots plegats”, va incidir a dir el mossèn. Per afegir-hi que “amb la fe ens en sortirem”. Malauradament, tal com evoluciona el canvi climàtic, aquesta no serà la primera ni l’última missa o processó per invocar la pluja. Per molt que una feligresa digués: “Si cantem tots, plourà.” Ho van fer prou bé.