Una gran prova de foc

Els Bombers de la Generalitat van donar per extingit ahir l’incendi de Portbou i Colera, que es va originar divendres passat, cap a 3/4 de 5 de la tarda, al coll del Suro, a la zona del pantà de Portbou. Ara toca investigar. Mossos i Agents Rurals estan ja accedint a gravacions de les càmeres de seguretat de la zona. Tot indica que va ser provocat per una “activitat humana”. Aquest foc, el més gran de l’estiu fins ara, ha arrasat 573 hectàrees, 387 de les quals a Colera i 185 a Portbou. Ens aturem en aquesta darrera població de poc més de mil persones. Ho farem per centrar-nos en el seu alcalde. El més jove d’Europa, Gael Rodríguez (Sumem, formació adscrita al PSC). Té dinou anys. Un jove que va acceptar el càrrec amb la il·lusió de tirar endavant un projecte polític; sent conscient, però, que li calia rodatge, perquè és el seu primer mandat. No ha tingut treva. El que no s’esperava aquest jove polític era trobar-se amb un bateig de primer ordre amb aquest gran incendi forestal, a manera de prova de foc: “Vaig passar por”, recorda, i hi afegeix: “I, a la vegada, tenia la pressió afegida que havia d’estar a l’altura, que no podia decebre precisament arran de la meva poca experiència.”

El destí li va arribar amb una trucada al mòbil. Res previst. Era un dia previ al cap de setmana per a aquesta població on s’acomiada un país i en comença un altre. Divendres passat, Gael Rodríguez feia poc que havia arribat a casa. Acabava de dinar. A 2/4 de 5 va sonar el mòbil. Un veí de la zona de les hortes l’avisava que es veia fum prop del pantà. Una trucada, doncs, va desfermar la crisi. Córrer –literalment– cap a l’ajuntament. Trucada a la delegada del govern, Laia Cañigueral. N’estava al cas. Trobada d’urgència amb l’equip de govern. Reunió de coordinació. Es va mobilitzar tot l’equip de govern. Però ara tocava trepitjar territori: “Vaig acompanyar l’inspector perquè una boca d’incendis no funcionava. Ens vam haver d’obrir camí perquè l’accés era tancat i es va aconseguir reparar. Era un tema prioritari”, explica. Tot just feia una hora de la trucada del veí alertant de la columna de fum. A 2/4 de 9 del vespre, desplaçament a Llançà, al centre de comandament. Aquest era un dels molts viatges que faria Rodríguez durant la nit més dura amb un cel tenyit també de foc: “Vam tornar cap a 2/4 d’11. Havíem de comprovar com estava la sala que s’havia habilitat per als desallotjats”, explica. La Congesta, un edifici de principis del segle passat, que havia estat cinema i teatre, era on es van aplegar una trentena de persones –si bé n’hi van dormir una quinzena–. “En aquells moments podíem veure el foc a tocar de la població. Feia realment por. No sabíem què passaria.” Calia recuperar forces: “Vaig trucar als bars dels pares perquè em fessin un entrepà i vaig mirar de descansar un mica.” Més viatges al centre de comandament, a Llançà. Les condicions ja han empitjorat: “No tinc encara carnet de conduir, i la Guàrdia Civil em va portar al centre de comandament. La carretera estava tallada. Era impressionant. Quan sortíem del darrer túnel vam veure que les flames eren a peu de carretera.” A Llançà, recorda, es van viure moments molt durs. El fort vent de tramuntana pronosticava un escenari molt complicat. El retorn, però, no va ser possible. Les flames ja impedien passar pel túnel. La Guàrdia Civil el va portar a Colera i allí el va recollir una patrulla de la Policía Nacional. Rodríguez tornava a Portbou a les 4 de la matinada. “En arribar vam veure que les flames eren a prop de l’estació”, explica. Amb l’arribada del matí es van succeir més viatges. Dissabte a la tarda ja va poder descansar una mica. Finalment, a 2/4 de 7 es donava per estabilitzat.

Quina va ser, però, la gran prova de foc per a aquest jove alcalde? Gael Rodríguez ho té clar. Més enllà de la coordinació, més enllà de trepitjar el terreny i ocupar-se del seu municipi, la gran pregunta que es feia era: “Sabré estar a l’altura?” Ara la pot contestar. I ho fa amb satisfacció. No era una prova que volgués, i menys ara, al començament de la seva etapa com a alcalde: “Tenia clar que no podia fallar, tot i la meva joventut i manca d’experiència. Ha estat una prova molt dura, però estic satisfet amb mi mateix.”