Barcelona
Festa ‘sans’ aturador
Acabada la festa major de Gràcia, el barri de Sants pren el relleu a la gresca durant tota la setmana oferint una variada i singular oferta de carrers engalanats on es viu una celebració més tranquil·la
Els veïns volen evitar la massificació de l’altra festa major d’agost de la ciutat i celebren que encara no surten “a les guies turístiques”
És un fet que crida l’atenció, que la festa major d’una ciutat com Barcelona, amb 1,6 milions de persones, es dugui a terme durant un cap de setmana llarg del mes de setembre i, en contraposició, les festes majors dels barris d’aquesta ciutat, amb menor dimensió i mides, durin tota una setmana sencera, com si el germà petit fos més que el gran.
D’aquesta manera, quan l’agost tomba en el seu equador més enllà del dia 15, la capital del país entra en una dinàmica de festa major en què enllaça dues setmanes seguides. Si fins ahir va ser el torn de Gràcia i els seus carrers engalanats, amb més de 900 actes i milers de persones passejant-s’hi de dia i divertint-s’hi de nit, des de dissabte passat i fins diumenge vinent el sarau, i també l’engalanament de la via pública, s’ha traslladat al barri de Sants. I que no pari la festa, que sembla que si no hi ha divertiment no és estiu.
La d’enguany a Sants és una festa que ha de plantar cara a una circumstància que, si bé era previsible, mai és benvinguda quan arriba amb el termòmetre de color morat i el servei de meteorologia alertant d’una situació de risc. La calor extrema està alterant plans, fent que la gent es refugiï més que mai als actes de la nit i restant públic als àpats populars de dia que organitzen les diverses comissions de festa per recollir fons. Molts dels que acudeixen a aquestes cites gastronòmiques de carrer són persones d’edat avançada a qui es recomana no exposar-se a la calor. A més, la calorada tampoc convida a asseure’s davant un plat calòric de mongetes amb botifarra o una paella acabada de sortir del foc.
Per això els matins i els migdies són molt tranquils aquests dies al barri de Sants, ja per si sol un lloc de la ciutat on es respira un aire diferent i es batega a un ritme més pausat. És el moment en què les comissions de festa organitzen actes per als nens, com els jocs de cucanya en què participaven ahir al matí un grup d’infants en una zona ombrejada del carrer Finlàndia, trencant olles a cops de garrot.
És el moment dels nens i també el moment de la gent gran que surt buscant les ombres a fer un volt pels carrers i contemplar els guarniments que hi ha aquí i allí, en un total de dotze carrers, que havien estat més, fins a un total de divuit, segons recorda algun veterà, però que també podrien ser menys, perquè aquest any s’ha afegit a la festa el carrer de Galileu, amb un muntatge que transporta a la Feria d’Abril d’inspiració andalusa.
Uns dels que passejaven ahir al matí pel barri eren la Teresa i en Ricard, compromesos amb Sants perquè són membres de la colla castellera, però no per això coneixedors de totes les històries i personatges del barri. Per exemple, reconeixen que no sabien qui era en Gabi Pareras, un mag al qual va dedicat el guarniment del carrer Vallespir de Baix. D’uns cables que van de cap a cap de carrer hi penja la simbologia pròpia dels jocs de cartes, amb les piques, els rombes i els cors, i a l’escenari una enorme pancarta amb la cara de Pareras i el seu lema de mag: ment, cor i mans. Pareras va ser un mag reconegut internacionalment, especialista de la màgia de la distància curta, veí del barri que va morir el 2020, massa jove encara per totes les cartes que havia de tirar i els jocs de mans que havia de fer.
No és cosa de màgia, ni tampoc de mal gust, sinó de la nova realitat del barri, que una part de la festa de Sants es desenvolupi enguany per primer cop a l’entorn d’un espai on les persones que hi són no acostumen a estar per celebracions: el nou i polèmic tanatori del barri. L’entrada principal d’aquesta nova instal·lació mortuòria, inaugurada recentment entre les queixes dels veïns que consideren que no és un espai adient per a aquesta activitat, és pel carrer Comtes de Bell-lloc, que té aquests dies el cel entapissat de banderetes de colors i un escenari per alegrar les nits dels vius davant mateix de l’entrada del tanatori. Per si no n’hi hagués prou, a la plaça de Can Climent, que hi ha a la part posterior del tanatori, hi ha un gran escenari on es fan actes unitaris de la festa, més banderoles de colors i barres de bar improvisades per servir beguda al personal.
La festa major del barri té una organització comunitària que munta escenaris com el que està situat rere el tanatori, i organitza concerts com el que demà a la nit protagonitzarà la Companyia Elèctrica Dharma. Aquest conjunt, format per una família de gent de Sants, és el gran protagonista de la festa, que els ha acollit perquè puguin celebrar el cinquantè aniversari. Després de llegir el pregó dissabte passat, la gran cita és aquesta nit, a l’escenari de Can Climent, amb el grup Malànima i la Dharma en un concert que s’espera que sigui molt especial.
Sants és un barri federal, i al marge de la programació troncal que organitza la federació de comissions, cada una d’aquestes comissions també programa pel seu compte i edita, amb més o menys mitjans, un programa en què es detallen les activitats, que la festa no s’acaba amb el guarniment del carrer sinó que tot just comença quan s’acaba de posar l’últim adorn.
Deu mil euros de pressupost
Ara bé, els que viuen la festa de Sants de veritat la viuen al llarg de tot l’any, en què el nucli dur de cada comissió de cada carrer treballa per elegir el tema del guarniment del carrer i preparar tot el material que faci falta. Després, quan es tracta de donar l’últim impuls als guarniments, ja s’hi afegeix més gent i a la fi tot és al seu lloc, quasi com per art de màgia.
La màgia, però, també té un cost i les comissions de Sants treballen amb un pressupost aproximat de 10.000 euros. Aquesta és la quantitat que remena la comissió d’Alcolea de Dalt, i és molt similar al pressupost del carrer Finlàndia. Subvencions oficials, quotes dels associats i venda de tiquets per als àpats que es fan a la festa són les fonts de finançament. Però sempre en fan falta més. Aquest any, així que s’entra al carrer Sagunt, es troba un gran cartell enganxat a la paret que simula un carnet d’associat de la comissió de festes amb un mirall per fer-s’hi la foto i l’espai per als noms, en blanc, per omplir-lo. És un joc, però té la clara intenció de fer de reclam per incrementar la nòmina d’associats, i els està resultant. “Hem incorporat força gent nova, és una quota de 25 euros l’any i això els dona dret a una fideuada, una botifarrada i un cremat!”
L’esperit gastronòmic de la festa, de llargues taules parades al mig del carrer, tovalles de paper i cadires de fusta, respon a una voluntat de retrobament, de trobada de veïns i amics. Aquest és el caràcter de la festa de Sants. Tothom a qui es pregunta, respon que la festa major es fa per a la gent del barri, que els agrada que els vagin a veure, i a gaudir amb ells, però dins d’un ordre. I l’ordre hi és i les aglomeracions que es produeixen als carrers de Gràcia a Sants no s’hi veuen i els veïns estan satisfets que sigui així. “No sortim a les guies turístiques”, explica un membre de la comissió de festes del carrer Finlàndia. “Aquí la festa és molt més tranquil·la”, assegura l’Enric d’Alcolea de Dalt, al costat d’un guarniment que representa el grup de rock Kiss, en un carrer dedicat aquests dies al món del rock-and-roll.
ELS PERSONATGES DE LA FESTA
