“Donar aliments no ajuda”

“Donar aliments no ajuda, no soluciona el problema dels afectats pel terratrèmol, perquè no hi ha continuïtat. Podem donar farina a una família amb fills, però no els dura ni una setmana”, afirma Mohamed el-Amrani, que canalitza sobre el terreny l’ajuda de l’associació cultural per a la cooperació al desenvolupament Azahara, una entitat de Salt que fa temps que lidera projectes de cooperació al nord del Marroc. I hi afegeix: “Nosaltres treballem per detectar les noves necessitats que es van generant per donar-hi resposta. Els camions amb ajuda que cada dia arriben de Nador, Casablanca... no vindran cada dia. És una aportació molt valuosa, però és un gra de sorra només.” I sentencia: “Podríem ser-hi un any, però les necessitats continuarien.” El-Amrani és una de les persones solidàries amb les quals ha parlat aquest diari, per personalitzar l’allau d’ajuda solidària que s’ha generat a les comarques gironines amb els damnificats pel terratrèmol del Marroc.

Mohamed el-Amrani explica que la zona afectada és molt extensa, uns 300 quilòmetres de radi des de Marràqueix, i que estan visitant els pobles petits més afectats com ara Taixoktxte i Tagdourt, per citar-ne dos exemples. En tot cas, són pobles de zones rurals. “Els portem provisions, camions d’aigua sobretot, perquè són pobles de muntanya de l’Atles i els dipòsits que no han quedat destruïts són plens de fang”, detalla. Segons ell, no hi ha una necessitat d’aliments, sinó sobretot de mantes i tendes per acampar, perquè és una zona on comença a fer fred i la gent dorm al ras, perquè ha perdut la casa o perquè té por de tornar a estar sota un sostre.

Sobre les afectacions del terratrèmol a la xarxa viària, afirma que ells es mouen amb el cotxe de l’associació sense gaires problemes. “Els primers dies sí que hi havia molt de caos, però era pel trànsit. Són carreteres comarcals i la gent es movia molt”, indica, tot remarcant que “el país està vivint, però, una onada de solidaritat interna sense precedents”. El-Amrani explica, d’altra banda, que Azahara canalitza totes les aportacions econòmiques que rep en la compra del material al comerç local. “La millor manera d’ajudar és comprar al comerç de proximitat i dinamitzar l’economia local en un moment de crisi com l’actual”, diu, tot i que remarca que aquesta afirmació no és ni de bon tros una crítica a les entitats i particulars que donen material per al Marroc. Segons ell, comprar en aquell país és la manera més ràpida i eficaç que han trobat. El Amrani detalla que, ara per ara, compren tendes, aparells de llum que funcionen amb energia solar i roba d’abric. El representant d’Azahara vol generar així confiança entre la gent que els fa arribar diners per als afectats i recorda que es pot fer un seguiment de les actuacions sobre el terreny a través de les xarxes socials.