Del telèfon al xat de l’esperança

La primera trucada del Telèfon de l’Esperança a Catalunya es va fer el 19 de març del 1969, quan es va activar el servei telefònic d’auxili que va promoure l’entitat impulsada per Miquel Àngel Terribas. Aquesta línia no ha deixat de funcionar les 24 hores del dia i els 365 dies de l’any, gràcies a la tasca dels centenars de voluntaris que hi ha al darrere escoltant i mirant d’acompanyar les persones que truquen angoixades perquè tenen algun problema. El número de telèfon 93 418 48 48 es manté actiu, però l’entitat Fundació Ajuda i Esperança s’ha adaptat als nous temps, incorporant nous canals per arribar a un públic més jove que té més fàcil i a l’abast comunicar-se per serveis de missatgeria immediata abans que atrevir-se a fer una trucada. El nou servei de xat, a través de WhatsApp, es va posar en marxa fa un any i s’han pogut atendre 1.707 converses, de les quals els principals usuaris són joves i adolescents.

L’estiu passat l’entitat va activar el dispositiu, conjuntament amb l’Ajuntament de Barcelona, arran de l’increment de consultes i casos de salut mental, sobretot entre la població més jove. Les conseqüències de benestar social i emocional arran de la pandèmia van ser “devastadores”, segons diuen des de l’entitat, que considera el nou canal una eina útil per als qui estan preocupats pel seu benestar emocional però també per a persones del seu entorn com ara familiars, amics i professionals dels centres educatius, entre altres. A més d’atendre’l en el moment de crisi o angoixa, l’adolescent o jove sovint rep orientació sobre els recursos públics i comunitaris que poden ajudar en la situació problemàtica que pateix i ha expressat.

El servei funciona a través de l’aplicació, on els usuaris envien un missatge al telèfon 679 33 33 63, operatiu ininterrompudament. L’equip d’orientadors ajuda i acompanya els joves i adolescents per donar resposta als seus neguits de manera confidencial i anònima. Els voluntaris han estat seleccionats i formats i disposen del suport d’un equip de psicòlegs de guàrdia que, a segona línia, poden intervenir en els casos que, per la seva complexitat, requereixin la seva intervenció.

La Francesca Buriel és una de les voluntàries de l’entitat que dedica unes hores cada setmana a respondre trucades i missatges a través del mòbil. “Som al seu costat, acompanyant i mirant d’ajudar i acaronar amb la paraula”, explica, convençuda que la clau és fer-ho des d’una posició “d’escolta activa i sense jutjar res”. L’experiència com a professora universitària i el seu càrrec com a inspectora d’Educació la va abocar després del confinament a actuar davant les carències emocionals que afloraven entre els més joves. “Ens hem de cuidar entre nosaltres quan veus patir la part més sensible de la societat, el nostre relleu generacional”, diu la voluntària, que des de fa tres anys col·labora amb la fundació. El seu primer dia el recorda amb una entrevista durant tres hores amb un psicòleg. “Sempre està bé ajudar, però s’ha de veure el perfil, i t’ensenyen que aquí no hi ha receptes màgiques i que no t’has de posar en el seu lloc”, conclou la Buriel, que destaca la “formació robusta” que reben abans per saber “estar en el seu lloc” sobretot davant de situacions molt complexes i dures. “El primer que et passa pel cap és que tu estaries molt pitjor”, reconeix la voluntària, que va necessitar l’atenció d’una psicòloga per “fer net” quan va començar responent al Telèfon de l’Esperança. L’atenció la fan sols i per això és tan important, segons la Buriel, el suport emocional que reben de professionals i sobretot les trobades que fan amb altres companys, amb qui “comparteixen i aprenen a construir ”.

Les dades sobre salut mental entre menors i joves reflecteixen un augment en el malestar emocional i l’angoixa. Segons l’enquesta Fresc, que elabora l’Ajuntament de Barcelona, s’han incrementat els estats depressius, la sensació de soledat i les conductes suïcides i autolesives en edats primerenques. Aquestes situacions es donen en un 38,6% de les noies de 13 a 19 anys i en un 20,4% en el cas dels nois de les mateixes edats. Cal destacar que una gran part dels adolescents i joves que demanen ajuda a la Fundació Ajuda i Esperança encara viuen a casa dels progenitors, i en un 79% no s’atreveixen dins el seu entorn a trobar resposta al seu patiment, o bé no volen parlar-ho amb les famílies.