SOCIETAT
Investigació de nous tractaments contra el càncer
Ultrasons, via en estudi
Una línia de recerca liderada per l’hospital de la Vall d’Hebron treballa per confirmar l’eficàcia d’una nova metodologia no invasiva en el tractament del càncer
La tècnica combina els ultrasons d’alta intensitat focalitzats per potenciar la immunoteràpia
Al gener tindran la tecnologia necessària per testar-ho amb ratolins
A la natura hi ha la solució a molts problemes i reptes del present i del futur. Amb aquesta premissa treballa el doctor Xavier Serres i Créixams, radiòleg intervencionista del Servei de Diagnòstic per la Imatge de l’hospital de la Vall d’Hebron i investigador principal del Grup de Recerca en Imatge Mèdica Molecular del Vall d’Hebron Institut de Recerca. Volen comprovar la idea que la histotrípsia, la tècnica mèdica que usa els ultrasons d’alta intensitat focalitzats per esmicolar els tumors, potencia els efectes de la immunoteràpia per combatre el càncer, el que en medicina es coneix com a “efecte abscopal” (ab-, ‘més enllà’; -escop, ‘objectiu’). Tot va sorgir arran de l’estudi en fase 1 que una empresa nord-americana va encarregar conjuntament a la Mútua de Terrassa i l’hospital de la Vall d’Hebron, en què, per primera vegada al món i en humans, van usar la histotrípsia per combatre un tumor hepàtic. Serres detalla quina funció fan els ultrasons: “Poden provocar calor, i en aquest cas volíem generar cavitació, histotrípsia, que consisteix a aplicar-los en un sol punt, sotmetent-lo a molta alta i baixa pressió en mil·lèsimes de segon, i això fa que aquesta contracció dels gasos dels nostres teixits produeixi unes bombolles que fan un efecte mecànic a les cèl·lules tumorals i fan de cisalla. I quan fas esmicolar mecànicament a través dels ultrasons les cèl·lules tumorals, s’exposen als seus antígens i desencadenes una resposta immunològica natural del cos al tumor i a les lesions que hi pugui haver arreu.” I hi afegeix: “Allò interessant és pensar que, si fem un tractament amb histotrípsia i ho associem amb un tractament amb immunoteràpia, aquest efecte abscopal, aquesta resposta immunològica, l’estarem accentuant.”
Projecte Fusmed
El radiòleg i investigador Xavier Serres lidera el projecte Fusmed i afirma que ara ho volen provar amb ratolins. Diu: “He pogut observar, en el primer pacient que vam tractar, que li van baixar de cop els marcadors tumorals, i això m’ha donat tanta empenta, tanta il·lusió i tantes ganes de poder explorar això, que hem creat la Fusmed (Fus, de focalized ultrasound; Med, de mediterrani). Perquè en el grup de recerca hem inclòs uns companys de la Politècnica de València, que són especialistes en ultrasons. I la idea és crear, a través d’aquesta línia de recerca Fusmed, un pol d’atracció, un centre de recerca pioner a tot Europa i al Mediterrani, i que estigui ubicat al Vall d’Hebron Barcelona Hospital Campus.”
Xavier Serres detalla: “M’he dedicat a fer ecografies, i bàsicament procediments intervencionistes guiats per ecografia. Aquesta vella tecnologia, també bella tecnologia, aquesta font d’energia innòcua, que s’usa en les ecografies de les dones embarassades sense fer mal al fetus, si n’augmentes la intensitat i la focalitzes en un punt, pot triturar tumors.”
Cercant finançament
L’equip de recerca Fusmed ha aconseguit finançament per a l’equipament tècnic per dur a terme el tractament experimental d’ultrasons en ratolins. Serres explica: “Hem aconseguit una beca de l’ONG Cris contra el Cáncer, amb motiu d’una campanya en memòria de Pau Donés, Viure és urgent. Són 50.000 euros, amb els quals importarem un aparell d’histotrípsia que ens estan començant a construir a la Universitat de Virginia Tech. Jo penso que d’aquí a quatre mesos, a principis del 2024, el tindrem.” Per això divulguem el projecte amb l’exposició itinerant Ultrasons: de la natura a la medicina i una campanya de micromecenatge per recaptar fons a www.fusmed.cat.
Els ultrasons presents en la natura, que fan servir els ratpenats i els dofins, com a font d’inspiració
-
En primer terme, el Museu de Ciències Naturals de Granollers. A la dreta, el cartell de l’exposició M.C.N /A.CASTELLÓ. -
En primer terme, el Museu de Ciències Naturals de Granollers. A la dreta, el cartell de l’exposició M.C.N /A.CASTELLÓ.
Dins del projecte Fusmed, en la seva tasca de divulgació han preparat l’exposició Ultrasons: de la natura a la medicina, que es pot veure fins al 15 d’octubre a Granollers, al Museu de Ciències Naturals. Tracta l’origen dels ultrasons a la natura, les bases físiques i els usos en la medicina, ja sigui com a eina diagnòstica o com a tractament. Carles Flaquer, doctor en biologia i coordinador del grup de recerca del Museu de Ciències Naturals de Granollers, assegura: “La idea és de Xavier Serres, que va contactar amb nosaltres com a referents en el terreny de la recerca sobretot en ratpenats, perquè volia afegir aquesta part de la natura a la seva exposició dels ultrasons.” Està adreçada a tots els públics i és una manera de sacsejar consciències per aconseguir més finançament. Flaquer afirma: “Els nostres gestors i polítics han de conèixer aquest potencial de la natura, perquè t’adones que és la mare de moltes coses, i d’allò que preocupa tant els humans: la salut.” El biòleg Carles Flaquer és un expert en ratpenats, una de les àrees d’estudi de la BiBio del Museu granollerí. I detalla: “Des de fa vuit o nou anys s’ha posat en marxa una xarxa de recerca, www.ratpenats.org, que a través de 200 persones voluntàries aporta dades sobre ratpenats. Aquí també hi ha una feina de divulgació molt forta; amb La nit dels ratpenats intentem mitigar el problema que té l’animal, que està perseguit, ja que factors que van des de Dràcula fins a la proliferació de malalties n’estan afectant la conservació. La gent els veu com un problema i en realitat no ho són. La por dels ratpenats i les fal·làcies de la covid o la ràbia, perquè no hi ha dades fermes, fan mal.” I per explicar que els ratpenats no hi veuen i s’orienten a través dels ultrasons, la mostra inclou una reproducció d’una cova de ratpenats on els visitants s’han de guiar amb un dispositiu d’ultrasons i amb els ulls tapats per trobar la sortida. Flaquer detalla la singularitat dels ratpenats: “Són un prodigi de la natura. Parlem d’un animal que fa 75 milions d’anys que és a la Terra, i que té aquest sisè sentit que els humans no tenim, i que ha conquerit un nínxol aeri nocturn. És l’únic mamífer volador que va ser capaç en el seu temps de conviure en una Terra plena de dinosaures i ocells, que ha anat evolucionant en 1.300 espècies a tot el món. I gairebé tot es pot explicar des dels ultrasons, ja que permeten als ratpenats caçar i trobar refugi de nit sense fer servir els ulls. Estirant el fil dels ratpenats, intentem explicar els ultrasons des d’una visió física.” I per als dofins han tingut la col·laboració del Zoo de Barcelona. “Els dofins es poden situar i caçar peixos en aigües amb terbolesa usant els ultrasons”, afirma Flaquer. Per Anna Surroca, responsable de comunicació i gestora cultural del museu, “l’exposició ha estat capaç de generar sinergies positives entre l’hospital de la Vall d’Hebron i el museu, tot un repte”. I és itinerant: ha passat pel CosmoCaixa de Barcelona i el CaixaForum de Lleida, i ara s’està treballant per exportar-la a altres museus de Catalunya.