Societat

RELIGIÓ

Mor Jacint Medina, el “capellà compromès”

Ens deixa als 94 anys un dels rectors que més empremta va deixar en el Bages i a Camprodon

El cone­gut mossèn català Jacint Medina Fabregó (Vic, 1929) va morir ahir als 94 anys. Va ser un rec­tor que va dei­xar empremta en totes les parròquies de les quals en va ser res­pon­sa­ble. On més temps va pas­sar de sacer­dot va ser al Bages, on va ser orde­nat el 1953. Va ser mossèn en dife­rents parròquies de la comarca durant més de qua­tre dècades (1956-1999). Va ser vicari a Sant Pere de Torelló, Sant Martí de Tor­ro­e­lla, Sant Vicenç de Cas­te­llet, Navar­cles i Man­resa abans de reca­lar a Cam­pro­don, el seu últim destí.

A la parròquia de Santa Maria de Navar­cles, el muni­cipi on hi va ser més temps, es con­ver­tir en una ver­ta­dera ins­ti­tució. Durant els catorze anys que hi va viure va con­tri­buir també acti­va­ment a la cre­ació i fun­dació de la Residència de Gent Gran del muni­cipi, cen­tre on va anar a viure el 2016 qua­tre anys després de la seva jubi­lació. Per fer-la la rea­li­tat va remoure cel i terra per tro­bar els recur­sos econòmics neces­sa­ris, fins i tot nego­ci­ant amb el minis­teri de Sani­tat. També va impul­sar l’escola par­ro­quial Santa Maria, el casal i el con­sell par­ro­quial, el casal de joves Mijac, Càritas i la par­ti­ci­pació dels joves en dife­rents colònies i cam­pa­ments.

Al Bages també va ser ecònom de Sant Martí de Tor­ro­e­lla durant una dot­zena d’anys durant els quals va impul­sar el camí cap al san­tu­ari de Jon­ca­de­lla. També va ser direc­tor espi­ri­tual del col·legi La Salle i de l’Ins­ti­tut Lluís de Peguera de Man­resa.

El 2017 Medina va publi­car les seves memòries en el volum Entre la terra i el cel. Memòries d’un capellà com­promès. En el lli­bre, d’unes 300 pàgines, va plas­mar les seves vivències, anècdo­tes i records com a “agraïment a tota la gent que m’ha trac­tat, a la família i als feli­gre­sos ”, segons va dir ell mateix en la pre­sen­tació de l’obra a Navar­cles, el “seu” poble”, on va exer­cir de mossèn del 1970 al 1984. Al muni­cipi bagenc també el recor­den pel suport que va donar quan calia als més des­fa­vo­rits i pel “com­promís amb el país”, segons va reconèixer aquell dia l’alcalde, Llo­renç Fer­rer.

A Cam­pro­don va començar a fer de rec­tor el 1999 a la parròquia de Santa Maria. En va dei­xar un record excel·lent. De fet, el con­sis­tori i tots els tre­ba­lla­dors muni­ci­pals es van aco­mi­a­dar d’ell en un acte ofi­cial. Medina va sig­nar el lli­bre d’honor muni­ci­pal i l’alcalde Esteve Pujol li va lliu­rar una placa com­me­mo­ra­tiva. Durant la seva etapa de rec­tor a la vila es va poder inau­gu­rar la cape­lla del Roure de Cam­pro­don, una obra que es va fer des­mun­tant--la peça a peça per tras­lla­dar-la i mun­tar-la a la font de Llan­drius.

El Bis­bat de Vic ha con­fir­mat que se cele­brarà una missa fune­ral a l’església par­ro­quial de Santa Maria de Navar­cles dime­cres, dia 27 de setem­bre, a 2/4 11 del matí.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.