“El pessebre és cultura, tradició i patrimoni”

I tant! Ja hem creat diver­ses comis­si­ons tècni­ques, i des de dife­rents enti­tats hem dema­nat l’ajuda a experts de tot tipus i antropòlegs, i gent de museus, etc., per poder evi­den­ciar que aquests 800 anys del pes­se­bre són pes­se­brisme, són pes­se­bres vivents, però també art, música, poe­sia, lite­ra­tura, tea­tre. Inten­tem agru­par tota aquesta cele­bració sota un parai­gua, tot i que, evi­dent­ment, les enti­tats pes­se­bris­tes inten­tem fer una apor­tació més gran. Pes­se­bres Vivents, a part de les repre­sen­ta­ci­ons de cada any, farà un acte propi a Mont­ser­rat i, a part, un dia farà un espec­ta­cle amb drons. I des del pes­se­brisme farem més expo­si­ci­ons a part de les 150 que ja nor­mal­ment es fan a tot Cata­lu­nya.

Se cele­brarà la XIX Bien­nal del Pes­se­bre Català al Cer­cle Artístic, al bell mig de Bar­ce­lona. La fede­ració cada dos anys orga­nit­zem la bien­nal, i enguany es farà aquí, a Bar­ce­lona. Es vol visu­a­lit­zar el pes­se­brisme quant a patri­moni, quant a la seva ves­sant d’art i de cre­ació, i quant a la seva visió trans­ver­sal inter­na­ci­o­nal. Per això hi haurà, entre d’altres, dio­ra­mes d’enti­tats de tot Cata­lu­nya i també d’asso­ci­a­ci­ons d’arreu del món. I hi haurà una segona expo­sició a la sala Martí l’Humà del Museu d’Història, sobre el Saló del Tinell.

Se cen­trarà més a expli­car la història del pes­se­brisme a tot el món i del paper que hi ha tin­gut Bar­ce­lona en par­ti­cu­lar. Pen­seu que l’Asso­ci­ació de Pes­se­bris­tes de Bar­ce­lona es va fun­dar el 1863, i a part de ser la més antiga de Cata­lu­nya és l’enti­tat pes­se­brista més antiga docu­men­tada del món. No hi ha cap docu­ment al món que acre­diti una asso­ci­ació més antiga. Parla de la seva cons­ti­tució el Diari de Bar­ce­lona de l’època i, a més, en parla com una asso­ci­ació hereva d’una soci­e­tat pes­se­brista que ja exis­tia, per tant, que ja seguia una tra­dició.

Efec­ti­va­ment, va ser un pes­se­brista de Bar­ce­lona, l’Antoni Moliné, que va apli­car al pes­se­bre per pri­mera vegada la tècnica del dio­rama i la pers­pec­tiva, i a par­tir d’aquí es va anar este­nent a Cata­lu­nya i al món. Així va néixer l’Escola de Bar­ce­lona o Escola Cata­lana de Pes­se­brisme. Tenim refe­rents de l’Estat i d’Itàlia que van venir aquí a apren­dre aquesta tècnica, que està reco­ne­guda a escala inter­na­ci­o­nal.

Entre les mol­tes coses que s’hi podran veure hi haurà una expo­sició de pas­tors orga­nit­zada per l’asso­ci­ació de pes­se­bris­tes inter­na­ci­o­nal Uni­ver­sa­lis Foe­de­ra­tio Pra­e­se­pis­tica. Per què de pas­tors? Doncs perquè són, amb els reis, les figu­res més emblemàtiques del pes­se­bre, a part del nen Jesús, la Mare de Déu i Sant Josep. I entre els pas­tors, n’hi haurà un de català, evi­dent­ment amb bar­re­tina, una armi­lla de llana i un bastó de fusta.

A Grec­cio es farà una gran expo­sició inter­na­ci­o­nal, i nosal­tres, els cata­lans, hi tin­drem una bona par­ti­ci­pació. La Uni­ver­sa­lis Foe­de­ra­tio Pra­e­se­pis­tica, que, com deia, és una enti­tat inter­na­ci­o­nal que agrupa 24 països i, per cert, va néixer a Bar­ce­lona el 1952 avui està pre­si­dida per un català, Albert Català, farà una expo­sició a la ciu­tat ita­li­ana on sant Fran­cesc va fer el pri­mer pes­se­bre. Hi haurà pes­se­bres de tots els països socis, i d’aquests, qua­tre (que seran dio­ra­mes) seran cata­lans, perquè els cata­lans hi tenim veu pròpia, en aquesta enti­tat, d’igual a igual amb la veu dels altres països, entre els quals Espa­nya.

Encara més, perquè hi ha enti­tats que no es dedi­quen al pes­se­bre que, amb motiu d’aquests 800 anys, s’afe­gi­ran a la cele­bració. Els cati­fai­res, per exem­ple. La idea és donar cabuda a tot­hom que es vul­gui afe­gir a aquesta cele­bració. I a la Casa dels Entre­me­sos, també aquí, al cen­tre de Bar­ce­lona, hi haurà una expo­sició amb la qual es vol reflec­tir la feina i el procés que fan ser­vir els arte­sans. Hi haurà figu­res i pes­se­bres de grans mes­tres.

Cal posar damunt la taula que aquest és un ofici que avui està en risc, que avui tenim molt pocs arte­sans a casa nos­tra, però en la nos­tra tra­dició tenim noms tan impor­tants com Ramon Ama­deu, Anto­nio Cam­pu­zano, Domènec Talarn, Joan Roig, els José, pare i fill, els ger­mans Cas­tells, que ja estan en la ter­cera gene­ració de fabri­cants de figu­res, els ger­mans Muns, etc., tots ells molt reco­ne­guts a escala inter­na­ci­o­nal.

Queda la Mont­ser­rat Ribes, que és la que actu­al­ment té més ressò inter­na­ci­o­nal; hi ha el taller dels ger­mans Cas­tells...

Ara hi queda l’Arte Cris­ti­ano i poc més, però havia arri­bat a tenir molts tallers i molt reco­ne­guts a escala inter­na­ci­o­nal. Alhora ha tin­gut grans pes­se­bris­tes i bons pai­sat­gis­tes que es conei­xen din­tre de l’estil olotí.

Hi ha alguna parada que tenen alguna peça d’aquests tan impor­tants. Si par­lem de pes­se­brisme català i arte­sa­nia en aquesta fira, si par­lem de figu­res de fang, ara mateix anem jus­tets, tot just un parell o tres de para­des i un parell de para­des més que venen figura una mica més ela­bo­rada, on hi ha figu­res de les que es poden tro­bar als pes­se­bres de les expo­si­ci­ons. En els dar­rers anys hi ha hagut una gran implan­tació de figu­res pro­vi­nents de tallers mur­ci­ans, sobre­tot, i de plàstic, un gran pro­blema.

Aques­tes noves modes a vega­des fa que es cata­lo­gui el pes­se­brisme com una cosa molt reduïda, de petits públics, com si al dar­rere hi hagués poca gent. També hi ha gent que diu que és un fet pura­ment religiós, cosa que jo nego total­ment perquè, tot i que és evi­dent que també ho és perquè té l’ori­gen que té i té la sig­ni­fi­cació que té, forma part del patri­moni cul­tu­ral, de tra­dició, d’herència de gene­ra­ci­ons i d’arre­la­ment a les cases. I passa que es pro­du­eix la para­doxa que avui pot pen­sar-se que el pes­se­brisme és una acti­vi­tat cul­tu­ral molt reduïda, però quan obrim les expo­si­ci­ons, són les expo­si­ci­ons que més es visi­ten als pobles i a les ciu­tats on es fan. Pel pes­se­bre que orga­nitza l’Asso­ci­ació de Pes­se­bris­tes de Bar­ce­lona al Museu Marès hi pas­sen cada anys cen­te­nars de milers de per­so­nes. Pel pes­se­bre que l’any pas­sat es va mun­tar din­tre del Palau de la Gene­ra­li­tat i es va poder visi­tar un sol dia, també hi van pas­sar milers de per­so­nes; i pes­se­bres d’asso­ci­a­ci­ons com les de Ter­rassa i Vila­franca comp­ten els visi­tants entre 13.000 i 15.000 per­so­nes. I què dir de l’expec­tació que es crea cada any per veure quin pes­se­bre es mun­tarà a la plaça de Sant Jaume!

I encara n’hi haurà una altra a la Pia Almoina que orga­nit­zarà el Bis­bat, on es rela­ci­o­narà el pes­se­bre amb grans pin­tors, a la cate­dral es farà una altra cosa... i al mes de maig farem un sim­posi sobre el pes­se­brisme.

Inten­ta­rem fer-lo per poder reflec­tir tot el pro­grama, tant les expo­si­ci­ons com les acti­vi­tats paral·leles.

Es va fun­dar ofi­ci­al­ment el 1985, però des dels anys setanta ja es feien tro­ba­des anu­als de pes­se­bris­tes on hi anava la gent de les dife­rents asso­ci­a­ci­ons. La fede­ració ara mateix té 68 enti­tats de Cata­lu­nya i de l’àmbit dels Països Cata­lans, perquè tenim l’asso­ci­ació de Vinaròs, la de Palma i la de Maó. Ara estem a punt de for­ma­lit­zar l’entrada de la de Fraga.

A la Cata­lu­nya del Nord tenen molta tra­dició amb els san­tons, però no tant pel que fa a asso­ci­a­ci­ons de fer pes­se­bres.

Bé, aquí hi ha de tot, però és cert que a Cata­lu­nya el pes­se­bre ha reflec­tit la rea­li­tat dels nos­tres pai­sat­ges i gents. Ramon Ama­deu, el gran artesà figu­rista, va ser dels pri­mers que van començar a fer figu­res més popu­lars, més cos­tu­mis­tes. L’evo­lució del pes­se­brisme el que ha fet és anar-se assi­mi­lant als con­tex­tos i els entorns cul­tu­rals. Aquí, a Cata­lu­nya, va ser un dels pri­mers llocs on es van anar fent pes­se­bres que recor­des­sin els nos­tres pai­sat­ges rurals. A par­tir dels anys setanta i vui­tanta hi ha hagut escul­tors que s’han atre­vit fins i tot a posar bar­re­tina a Sant Josep.

Sí, sí. Tot i que al pes­se­bre català mai hi falta la molsa, el suro i el paper de plata per fer el riu... hi ha pes­se­bres de tot tipus. Des de la fede­ració bus­quem aquesta ober­tura a les dife­rents for­mes de plan­te­jar i expres­sar el pes­se­bre. En les expo­si­ci­ons d’ara hi pots tro­bar pes­se­bres ambi­en­tats en espais rurals que podries dir que estan a qual­se­vol lloc de Cata­lu­nya, però també pes­se­bres ins­pi­rats en pai­sat­ges hebreus i amb figura hebrea més clàssica, però també hi ha pes­se­bres i figu­res molt més con­tem­porànies, amb entorns urbans més actu­als. Ara es comença a fer el que es coneix com pes­se­bre amb ves­sant social, que tras­llada el mis­satge del nai­xe­ment de Jesús, de bus­car una llar perquè naixés, de l’expulsió d’Egipte, i es tras­llada a l’actu­a­li­tat per cop­sar el sen­se­lla­risme, els refu­gi­ats... Per tant, també hi ha qua­dres del pes­se­bre con­tex­tu­a­lit­zats en els moments actu­als.