El cronista ‘premi Nobel’

Direc­tor del Ser­vei de Gestió Docu­men­tal, Arxius i Publi­ca­ci­ons de l’Ajun­ta­ment de Girona des del 1990 i fins a la jubi­lació, el desem­bre del 2022, Joan Boa­das i Raset (Riu­de­llots de la Selva, 1957) va ser ahir el pro­ta­go­nista d’un acte al saló de des­cans del Tea­tre Muni­ci­pal. Allà on havia pre­sen­tat tan­tes obres i publi­ca­ci­ons, Boa­das va pren­dre pos­sessió del títol honorífic de cro­nista ofi­cial de la ciu­tat, dis­tinció ator­gada per una­ni­mi­tat en el ple muni­ci­pal del maig. ”I què vol dir, ser cro­nista, al segle XXI?”, es va pre­gun­tar.

Fa unes dècades, Joan Boa­das era un dels estu­di­ants de geo­gra­fia a l’antic Col·legi Uni­ver­si­tari, pre­ce­dent de la Uni­ver­si­tat de Girona. L’octu­bre del 1976 va tenir Mont­ser­rat Tar­ra­das de pro­fes­sora de geo­gra­fia humana. Ahir, con­vi­dada per l’antic direc­tor de l’Arxiu Muni­ci­pal, Tar­ra­das va recor­dar els ner­vis del seu pri­mer curs com a docent i la vàlua de Boa­das i dels com­panys de pro­moció, “tots arxi­vers”. Ella va ser l’encar­re­gada de glo­sar la figura del nou cro­nista. En va des­ta­car la “tra­jectòria pro­fes­si­o­nal esplèndida” i la volun­tat de for­mació per­ma­nent i de pro­moció del conei­xe­ment. “Sense docu­ments no hi ha conei­xe­ment”, havia dit el cro­nista, i ho va recor­dar Tar­ra­das.

L’any pas­sat, l’any de la jubi­lació, Boa­das va rebre l’ Emmett Leahy Award , con­si­de­rat el Nobel de l’arxivística, per la seva dedi­cació i excel·lència en la gestió de la docu­men­tació i la infor­mació. Girona tindrà ara un premi Nobel al ser­vei de la ciu­ta­da­nia. Quan Boa­das va fer el dis­curs d’accep­tació de l’Emmett Leahy, es va refe­rir també a la importància dels docu­ments: “Són els docu­ments els que ens per­me­ten saber el que d’altres ja han sabut, veure el que d’altres ja han vist, pen­sar el que d’altres ja han pen­sat. I els que vin­dran dar­rere nos­tre sabran, veu­ran i pen­sa­ran mol­tes de les coses que nosal­tres ara sabem, veiem i pen­sem. Això és l’antídot per pre­ve­nir el perill de viure en un món sense memòria.” És part del dis­curs fet per l’his­to­ri­a­dor gironí el 23 de setem­bre del 2022 a Roma.

El cro­nista, que va des­ta­car l’entesa amb els alcal­des de la ciu­tat (Joa­quim Nadal, Anna Pagans, Car­les Puig­de­mont i Marta Madre­nas), també va rebre el premi del Con­sell Inter­na­ci­o­nal d’Arxius Fellows of the Inter­na­ti­o­nal Coun­cil on Arc­hi­ves (ICA). Amb aquest guardó, Boa­das havia entrat a for­mar part d’un selecte grup de 20 per­so­nes que han obtin­gut aquest reco­nei­xe­ment.

Joan Boa­das subs­ti­tuirà l’his­to­ri­a­dor Enric Miram­bell, que va exer­cir el càrrec de cro­nista des del 13 de gener del 1987 fins a la seva mort, el març del 2020. També van ser cro­nis­tes Narcís Blanch Illa (nome­nat el 22 de febrer del 1864), Enric Claudi Gir­bal (17 de juny del 1867), Joa­quim Pla Car­gol i Car­les de Bolós Vay­reda (4 de gener del 1957), i Lluís Bat­lle Prats i Jaume Marqués Casa­no­vas (26 de gener del 1979). Entre la mort de Gir­bal el 1896 i fins al 1957, hi va haver sis dècades sense cro­nista. Boa­das va recor­dar tots els que l’han pre­ce­dit “en un acte de justícia”. L’alcalde, Lluc Sale­llas, va des­ta­car que Boa­das és “el millor can­di­dat pos­si­ble” per fer de cro­nista i que ha dut Girona a l’elit mun­dial de l’arxivística.

Boa­das, antic cap de l’àrea de Cul­tura de l’Ajun­ta­ment (1992-1997), va res­pon­dre a la pre­gunta de què és ser arxi­ver al segle XXI. Va expo­sar que feia d’arxi­ver perquè li interes­sava el futur. “El pre­sent es con­ver­teix en el pas­sat del nos­tre futur.” I hi va afe­gir que és una manera de con­tri­buir a la col·lec­ti­vi­tat, “de fer més humana la huma­ni­tat”, recor­dant, també, Nuc­cio Ordine. En l’assaig La uti­li­tat de l’inútil, el filòsof i pro­fes­sor uni­ver­si­tari italià, mort al juny, cri­tica que la uti­li­tat es mesuri pel valor mate­rial i pres­cin­deixi d’allò que fa créixer la huma­ni­tat des del punt de vista cívic i cul­tu­ral.